Cròniques dels Ports Grisos

A Silent Night

2011-12-23T18:36:00.000Z

Royalty Free Music - Stock Music Library | Jamendo PRO

Construïnt Reals

2011-09-18T12:07:00.010+01:00

"natura no facit saltus"

Digueu-me pitagòric, però m'agrada pensar que la matemàtica neix dels nombres i les màgiques relacions que s'hi estableixen, fascinants al meu parer. Després de la presentació dels primers dies i les explicacions prèvies sobre la misteriosa naturalesa de l'univers matemàtic, dels infinits, del concepte de nombre i els sistemes de numeració, divendres passat vaig dur a terme la primera sessió de treball del curs de Matemàtiques a l'alumnat de 1r de Batxillerat de l'Institut Sòl-de-Riu d'Alcanar. La temàtica de la classe tenia a veure amb les nombres, en concret amb la construcció del conjunt ℝ de nombres reals a partir de la necessitat d'ampliació numèrica generada en la cerca de solucions a determinades equacions.

Així partint del conjunt elemental ℕ de nombres naturals que emprem per comptar quantitats enteres positives, hom pot observar que cap de les equacions del tipus:

x + a = 0
(essent a ∈ ℕ )

té solució en el conjunt natural. És a dir no existeix cap nombre natural x que satisfaci l'equació anterior. ( Per exemple no hi ha cap nombre natural x tal que x + 1 = 0). Aquesta limitació permet estendre el camp de nombre naturals al conjunt ℤ dels nombres enters, definit com l'ampliació de ℕ amb els seus oposats (negatius) respecte l'operació de suma:

ℤ = ℕ∪{0}∪{-x, x ∈ ℕ i (-x)+x = 0}
ℕ ⊂ ℤ

Tot i aquesta ampliació dels naturals als enters, és fàcil observar que existeix tota una família d'equacions que continuen sense tenir solució en el camp enter:

a·x = b
(essent a,b ∈ ℤ-{0} i b no múltiple de a)

Per exemple l'equació 2x =1 no té solució entera. Per salvar aquest obstacle es pot procedir a una segona ampliació del camp numèric introduint el conjunt dels nombres racionals ℚ amb els inversos respecte l'operació de multiplicació:

ℚ = ℤ ∪{b/a , amb a,b ∈ ℤ-{0} i b no múltiple de a}
ℚ = {b/a , a,b ∈ ℤ i a ≠ 0}
ℕ ⊂ ℤ ⊂ ℚ

D'aquesta ampliació en sorgeixen els nombres expressats en forma de fracció i que ens resulten tan familiars: 1/2 , 2/3, 1/5, 8/9,....representant precisament quantitats no enteres d'una determinada magnitud (com ara la part d'un pastís, d'una despesa o d'una herència....jejeje) o bé la raó (proporció) entre dos quantitats enteres. Amb els nombres racionals cal apuntar que podem tenir fraccions diferents que representen una mateixa quantitat, llavors cal tenir en compte que de fet aquestes fraccions són equivalents i corresponen a un únic nombre. Per exemple:

{1/2} = 2/4 = 4/8 = ....

Diem llavors que dos fraccions a/b i c/d són equivalents quan es verifica que:

a· d = b · c ⇔ a/b = c/d

i que una fracció a/b és irreductible quan a i b no tenen factors primers enters comuns excepte l'1 (és a dir són coprimers). De forma general identifiquem cada fracció irreductible com la representant de classe d'un nombre infinit de fraccions equivalents del mateix nombre racional.

Els nombre racionals també admeten una visualització numèrica posicional amb xifres que coneixem com a sistema de representació decimal (per la base 10). Donat que el sentit dels nombres racionals és expressar una relació de parts o una proporció entre entre dues quantitats, podem entendre aquesta raó en termes del repartiment que es genera quan s'efectua la divisió entre les dues quantitats:

a/b = a : b

Si per representar els nombres emprem el sistema numèric posicional decimal, llavors el resultat de la divisió anterior pot ser o bé:

un nombre amb un número finit de xifres decimals
un nombre amb un número infinit de xifres decimals, però que a partir de determinada posició es repeteixen periòdicament (decimals periòdics)

,com ara per exemple: 5/4 =1,25 ; 1/3 = 0,33333.... ; 6/7 = 0,857142857142..... ; 14/15 = 0,933333....

De forma que donat qualsevol nombre expressat en base 10, amb un número finit de decimals o bé amb un número infinit de xifres que es repeteixen a partir d'una determinada posició és possible obtenir-ne la fracció generatriu irreductible de la qual deriva. En el primer cas aquesta operació és simple d'efectuar, per exemple:

8,36 = 836/100 = 209/25

En el cas d'infinits decimals que a partir d'una determinada posició es repeteixen cal procedir manipulant el nombre decimal fins deixar a la dreta de la seva coma exclusivament els decimals que es repeteixen periòdicament i a l'esquerra una quantitat entera que operada adequadament amb el nombre original permeti obtenir una fracció. Per exemple:

si x = 1,55555... = 1,5 ⇒ 10x = 15,55555...= 15,5

per tant 10x - x = 15,5 - 1,5= 14 ⇒ 9x = 14 ⇒ x =14/9

o bé:

si x = 0,125151... = 0,1251 ⇒ 100x = 12,515151...= 12,51 i 10000x = 1251,51

per tant

10000x - 100x = 1251,51 - 12,51= 1239

⇒ 9900x = 1239 ⇒ x =1239/9900 = 413/3300

Però hom s'adonarà que és relativament fàcil imaginar-se alguns nombres amb infinits decimals en què no apareix cap seqüència que es repeteixi. Per exemple qualsevol com aquest:

1,02002000200002000002000000200000002000000002..........

Quina mena de nombre decimal "estrany" és aquest??? Si és impossible obtenir-ne una fracció generatriu, això vol dir que no és racional?? És a dir, existeixen nombres que representen una quantitat finita i que no són expressables en forma de raó entre dues quantitats enteres mesurables??

Doncs la resposta és que sí! i aquest fet va desconcertar profundament als pitagòrics grecs incapaços d'encaixar en el seu model matemàtic aquesta idea, horroritzats per aquesta aberració numèrica i el problema de la no conmesurabilitat. Anomenem a aquests nombres, irracionals (no pas perquè no siguen comprensibles jejejeje) per reflectir que no es poden expressar en forma de fracció i per tant no formen part del conjunt dels nombres racionals. Això vol dir que cal procedir a una tercera ampliació del camp numèric creant un conjunt numèric més ampli per encabir aquests nous nombres.

Una part d'aquesta nova ampliació es pot efectuar de forma similar a les anteriors, és a dir partint de la base que existeixen equacions que no troben solució en el conjunt numèric anterior, en aquest cas en el camp racional. Per exemple hi ha equacions del tipus:

xⁿ = a

(essent a,n ∈ ℚ)

, sense solució x racional. Aquest és el cas simple de la famosa equació x²= 2, malgrat que hom pot veure que existeix un nombre el quadrat del qual és 2 i que és fàcilment construïble a partir del Teorema de Pitàgores aplicat a la diagonal d'un quadrat de costats unitaris:

ja que essent x el nombre que representa la longitud d'aquesta diagonal, llavors s'haurà de verificar que:

x²= 1²+1² = 2

I encara que sigui difícil de creure aquest nombre geomètricament ben palpable que s'obté amb nombres racionals simples és impossible d'expressar en forma de fracció! El descobriment d'aquest nombre, conegut des de fa més de 2500 anys, s'atribueix històricament a Hipàs de Metapont filòsof presocràtic i membre de la secta pitagòrica (de la qual sembla que acabaria sent expulsat precisament per trencar l'estricta regla de silenci arran de provar l'existència de nombres no racionals).

Existeixen diverses proves matemàtiques de la irracionalitat de la diagonal del quadrat de costat 1, però particularment a mi la que més m'agrada és una basada en el mètode de demostració per reductio ad absurdum, un exemple sublim del principium tertium exclusum (o A és B o A no és B). Vejam com s'aplica en aquest cas:

Suposem que x, la diagonal de quadrat de costat 1, és un nombre racional. Llavors existeix una fracció irreductible p/q que representa el nombre racional x, és a dir:

p/q = x (verificant-se que x² = 2)

Donat que p/q és irreductible, s'haurà de verificar que si p és parell llavors q és senar (ja que en cas contrari tots dos serien divisibles per 2, però això voldria dir que p/q no és irreductible i es podria simplificar).

a) Suposem doncs que p és parell. (és a dir, q senar)

En aquest cas p sempre es pot escriure de la forma p = 2k (essent k un nombre natural). Llavors p² = 4k², però com p/q = x i x² = 2 ⇒ p² = q²·x² ⇒ 4k² = q²·2 ⇒ 2k² = q²

Però això vol dir que q² és un nombre parell, cosa impossible ja que com q és senar no pot incloure el 2 en la seva descomposició en factors primers i per tant si s'eleva al quadrat (és a dir s'eleven al quadrat tots els seus factors primers) tampoc pot incloure el 2. En conclusió p no pot ser parell ja que en cas contrari arribem a un absurd.

b) Suposem doncs el contrari, p és senar.

Llavors com p/q = x i x² = 2 ⇒ p² = q²·x² ⇒ p² = q²·2

Però això vol dir que p² és un nombre parell, cosa impossible ja que com p és senar no pot incloure el 2 en la seva descomposició en factors primers i per tant si s'eleva al quadrat (és a dir s'eleven al quadrat tots els seus factors primers) tampoc pot incloure el 2. En conclusió p no pot ser senar ja que en cas contrari arribem a un absurd.

Però si proposant la hipòtesi que x (la diagonal del quadrat de costat 1) s'escrigui en forma racional p/q, arribem al resultat absurd que p no pot ser ni parell ni senar, llavors hem de concloure de forma contundent que la proposició anterior és falsa i per tant el nombre x que representa la diagonal del quadrat de costat no és racional. Q.E.D. (quod era demostrandum)

Anomenem a aquest nombre x = √2 i òbviament ha de ser un nombre que conté infinites xifres decimals no periòdiques. Veurem en un altre post com es poden calcular aquestes xifres decimals a partir d'aproximacions successives mitjançant l'algorisme de l'arrel quadrada fonamentat en el binomi de Newton.

Existeixen infinits nombres no racionals de la mateixa naturalesa que √2, obtinguts a través de les equacions generals del tipus xⁿ = a (essent a,n ∈ ℚ) i combinacions d'aquests a través de les operacions aritmètiques elementals, suma, resta, multiplicació i divisió. En diem el nombres reals algebraics.

Però atenció que això no acaba aquí! El més sorprenent és que a la realitat encara hi ha més nombres que no són racionals i tampoc no admeten una representació amb radicals com a nombres reals algebraics. Possiblement són els més misteriosos de tots els nombres que existeixen per representar quantitats. Aquesta família de nombres s'anomenem reals transcendents i de tots ells el més famós per mèrits propis és el nombre π . Però d'això en parlarem un altre dia, de moment ens quedem amb la imatge de la construcció del conjunt de nombres reals en forma de diagrama de Venn que ha costat més de tres mil·lenis completar. Per a que després diguen que els matemàtics no tenim paciència....jejeje

ℕ ⊂ ℤ ⊂ ℚ ⊂ ℝ

I per si voleu practicar una mica amb els reals, podeu començar explorant aquests materials magnífics creat pel company Joan Pedròs: http://www.terresdeponent.com/web/departaments/d_mates/mates/n_reals/portada.html

Lliçons de Microeconomia (I)

2011-08-31T23:04:00.000+01:00

Sóc mandrós per escriure. Reconec que llegeixo, parlo, escolto i penso molt més que no pas escric cosa que provoca que els meus articles al blog siguen més aviat esporàdics, més aviat resultat de la necessitat d'expressar en veu alta una part de les meves cabòries més que no pas fruit d'un procés sistemàtic d'escriptura pública a la xarxa. El darrer curs escolar ha estat especialment intens en activitats i pròdig en lectures, amb suficient impacte en mi per haver-ne deixat registre escrit. Però el ritme de les tasques del dia a dia, a la feina i a casa, m'han fet caure víctima dels devastadors efectes de la procrastinació,... la resta potser és simplement una inexcusable dosi de "mandrositat" escriptora.

Entre les lectures que han absorbit una part del meu temps destaquen les de temàtica Game Based Learning (GBL). L'interès pels models didàctics GBL ha fet que d'un temps ençà m'hagi endinsat en explorar el camp del disseny i creació de jocs com a entorns d'aprenentatge tan a nivell individual com organitzacional. I com una abella que salta de flor en flor, l'anàlisi estratègic en el disseny de jocs m'ha portat a retrobar-me amb determinades branques d'estudi de les matemàtiques i del sistemes complexos de la física com ara la Teoria del Joc, directament relacionada amb la Teoria de la Decisió i que juntament amb la Teoria de l'Equilibri, proporcionen el fonament matemàtic d'una part important del camp de l'Economia, en particular de la Microeconomia.

De fet la Microeconomia es defineix com la branca de l'Economia que analitza la interacció i el comportament dels individus per a la presa de decisions en entorns de mercat intercanviant recursos, bens i serveis. Els economistes afirmen que per a comprendre com funciona una economia cal entendre, sobretot, com decidim i fem les nostres eleccions els individus. Unes decisions que, a la seva vegada, es prenen en un entorn condicionat per les decisions dels altres constituint un sistema complex realimentat de mútues influències interaccionant.

Per modelitzar la dinàmica d'aquestes interaccions els economistes fonamenten la microeconomia en 9 principis bàsics per entendre els processos d'elecció individual i col·lectiva (sempre considerats en el marc d'una economia de mercat que es regeix per les lleis de l'oferta i la demanda). Curiosament aquests principis són molt simples d'enunciar i entendre, i és francament complicat mostrar-se en desacord amb ells. A més, en la mesura que proporcionen explicacions al comportaments individuals i grupals, m'ha semblat que seria força inspirador "estendre" el seu àmbit d'aplicació a l'anàlisi dels processos d'innovació i canvi a les organitzacions educatives.

Comencem pels 4 principis bàsics de l'elecció individual:

1r. ELS RECURSOS SÓN ESCASSOS.
És a dir, no es pot tenir tot el que volem. Els individus fem les nostres eleccions en un context de restriccions de tot tipus: recursos, persones, temps, coneixements...Vivim en un món amb limitacions que restringeixen les nostres possibilitats d'elecció en competència amb la resta de persones que també prenen decisions d'elecció, per la qual cosa és fonamental aprendre a renunciar, sacrificar i prioritzar. Quan un recurs és molt demandat en el mercat s'incrementa el seu valor i es pot modular la seva oferta a partir d'una política de preu per augmentar el cost d'adquisició.

Si pensem en termes de gestió del canvi a les organitzacions, caldria dimensionar correctament els recursos necessaris per realitzar el canvi proposat i conèixer amb quin cost es disposa d'accés o no a aquests recursos. Per exemple, els individus podríem decidir no involucrar-nos en un procés de canvi perquè no disposem dels recursos o bé perquè no estem disposats a sacrificar-ne uns altres.

2n. COST D'OPORTUNITAT: EL COST REAL D'UNA COSA ÉS ALLÒ AL QUE S'HA DE RENUNCIAR PER TENIR-LA.
En realitat tots els costos són costos d'oportunitat ja que que quan prenem una decisió per obtenir alguna cosa sempre renunciem a alguna altra cosa. A voltes aquesta altra cosa es pot mesurar directament en termes monetaris (quantitat de diners), però per regla general les eleccions que realitzem comporten renúncies amb cost indirecte o de valor més intangible. Per exemple si optem entre dues oferta laborals, l'elecció d'una comporta la pèrdua directa del sou de l'altra. Potser ens decidirem per la que ofereix major sou mensual, però llavors potser caldrà treballar més hores o assumir majors responsabilitats que comportaran majors mals de caps. Per tant en l'elecció també s'ha d'assumir el cost indirecte que representarà l'increment de feina i les seves conseqüències d'estrès. També es pot afirmar que en el sacrifici o renúncia a alguna cosa a curt termini podem estar valorant l'oportunitat de guany d'una altra a més llarg termini (per exemple quan es decideix invertir temps i diners en formació o quan estalviem en comptes de gastar en lleure).

En els processos de canvi a les organitzacions caldria adoptar la perspectiva de cost d'oportunitat per entendre els motius pels quals els individus decidim participar o no en el canvi proposat. Sempre que s'ens demana adoptar un canvi i deixar de fer una cosa per passar a fer-ne una altra, hi ha cost d'oportunitat entremig. A més si bé el cost directe pot ser objectiu i estar ben quantificat, el cost indirecte pot ser relatiu a cada individu i més difícilment quantificable. No és d'estranyar doncs que algunes persones presentin més resistències al canvi que altres si pensem que la seva percepció de cost d'oportunitat és diferent.

Per exemple, en l'adopció d'una nova metodologia, material o tecnologia a l'aula, si la decisió de realitzar aquest canvi és de tipus individual, hi ha professorat que podria considerar que el seu cost d'oportunitat és excessivament elevat (posem per cas que hagués de dedicar major temps de dedicació a la preparació dels materials i cerca de recursos per cada hora de classe emprada) i no paga la pena renunciar al seu mètode anterior per obtenir uns resultats que valora si fa o fa semblants en termes de competències de l'alumnat.

3r. "QUANT", ÉS UNA DECISIÓ DE MARGE.
La clau per decidir quina quantitat d'alguna cosa s'ha de fer o s'ha de pagar per obtenir alguna altra, resideix en la valoració del marge (M=B-C) de diferència entre el cost (C) i el benefici (B) que s'obtindrà derivat d'aquesta decisió. Conscient o inconscientment, formal o informalment, correcta o incorrectament sempre estem calculant marges quan prenem una decisió entre diferents opcions de dedicació, intensitat d'esforç, cost o inversió que hem de realitzar. Per regla general els individus pensem que si el marge és negatiu, és a dir si el cost és major que el benefici que creiem que obtindrem llavors declinem la decisió. I normalment contra major és el marge d'una opció enfront d'altres llavors més fàcilment ens inclinem per una elecció determinada.

Per exemple, suposem que en una organització es vol implementar un entorn d'integració avançada de les TIC. Fins a quin punt s'hauria de formar als individus de l'organització en el nou entorn i a quin cost per tal que la millora de benefici que s'obtingués en el productes/servei generat com a conseqüència del nou entorn no provoqués un marge negatiu? No sempre més cost significa més marge, només i només si incrementar costos garanteix generar molt més benefici.

4t. EN GENERAL LES PERSONES APROFITEN LES OPORTUNITATS.
Tenint en compte el primer principi de restricció de recursos, per regla general els individus tendim a aprofitar totes les oportunitats que s'ens presenten per a continuar millorant i ho fem mentre podem. Aquest principi és la base de totes les prediccions sobre la conducta (racional) dels individus en entorns microeconòmics. De tota manera es podria puntualitzar que allò que s'entén per oportunitat i que la percepció de la millora és relativa a cada individu en funció de l'esforç que caldria realitzar. Així mateix es podria objectar que una oportunitat de millora a nivell individual podria comportar un empitjorament de la resta d'individus, i que en observar els efectes d'aquesta decisió l'individu acabés considerant que com l'empitjorament del grup el perjudica, llavors l'oportunitat de millora no és tal.

Aplicat a la gestió del canvi, les conseqüències són fàcils de deduir: si els individus de l'organització no perceben una oportunitat de millora adoptant decisions en la línia dels canvis proposats, llavors per regla general aquestes decisions no es prendran i el canvi no es produirà per molt que els directius s'hi maten. Per tant la qüestió que caldrà plantejar-se a continuació és quins individus no perceben oportunitats de millora? per quin motiu? quina accions s'hauria d'introduir per capgirar la situació de percepció d'oportunitats de millora? hi ha prou incentius i de quin tipus?

Deixo per a un segon post els altres 5 principis bàsics que tenen a veure amb els processos d'elecció col·lectiva.

[Bibliografia de referència: Microeconomics, by Paul Krugman & Robin Wells ]

#500palabras

2011-04-16T17:49:00.002+01:00

"We will look at back in this point
in history and see it as a turning point
...education is the key to that"

Sir Ken Robinson

Los compañeros de la iniciativa http://purposedes.org/ tienen en marcha una buena movida alrededor de los educadores que estamos en la red para construir una visión, un propósito compartido sobre aquello que creemos que debe ser la educación del mañana y cómo empezarla a construir hoy. Y me han embarcado en el proyecto! No es la primera vez que participo de experiencias similares (por ejemplo en 2008 otro grupo de visionarios en Catalunya nos lanzamos a un ejercicio de prospectiva con el horizonte temporal de una década, al experimento lo llamamos Escola 2018 y conseguimos mantenerlo vivo durante 2 años) puesto que creo firmemente en la necesidad de construir esas visiones compartidas a través de las conversaciones que fluyen informalmente.

Aún desde la lejanía de la virtualidad notamos la calidez y la fuerza de la palabras. Notamos la pasión, la misión, la visión, la lucidez y el compromiso inquebrantable que se descubre entre las líneas de esos breves textos. Sólo son palabras, nada más que un puñado palabras que se exclaman por hacerse oír entre tanto ruido de desánimo y pesimismo. Pero cuando echemos la vista atrás por encima del hombro y leámos de nuevo esas palabras, aunque sólo sean palabras lanzadas a la red, nos sentiremos orgullosos de ellas y entenderemos porqué luchamos con inocencia por cambiar el mundo con ellas. Así que aquí os dejo mis #500palabras y algunas más de propina...

Como educador mi propósito para una nueva escuela es volver a ser niño. Poder entrar en ella de nuevo con la mirada de un niño, con su energia, su curiosidad y capacidad de sorpresa descubriendo el mundo. Ser niño para saber reir y llorar, y volver a emocionarme con el juego, con las amistades juradas eternas y las rencillas del patio. Ser niño para tener de nuevo esa gigantesca capacidad de aprender de todo, porque todo está por aprender. Ser niño para entender con el corazón y transmitir con la razón qué nos aburre de nuestros educadores y qué nos impulsa a abrir la mente.

Ellos no lo creen, son humildes, pero son nuestros mejores maestros, nuestros niños y niñas. Nuestros mayores tesoros y secretos sobre aprendizaje se ocultan escurridizos en sus miradas. Para aprehenderlos debemos escucharles y hablarles, no sólo con palabras, también con gestos, con sonrisas, con emociones y con actos. No creo que debamos esperar gran cosa de grandes planes y reformas de la educación que no provengan de los propios niños. Ellos saben qué escuela quieren y qué escuela necesitan. Saben muy bien porqué la necesitan y para qué nos necesitan a nosotros, los mayores, padres, madres y educadores, a su lado.

Los sabios ancianos dicen que la tribu entera siempre fué necesaria para aprender alrededor del fuego. Así pues, qué buena historia les contaremos esta noche? Qué nuevas enseñanzas esconderá? Cómo la pondran en práctica? Cómo fortaleceremos su espíritu para seguir aprendiendo mañana? Cómo hablarán de nosotros a sus hijos, y los hijos de sus hijos? Cuál queremos que sea nuestro legado como educadores?

Miro a mis dos hijas a los ojos y no hago sino que pensar en ello una y otra vez. No he planificado su aprendizaje, no tengo ni programación didáctica, ni currículum que seguir...tampoco habia seguido formación alguna cuando las cogí en brazos por primera vez. No hay títulos de grado que acrediten la compentencia de padre. Aprendo cada dia de ellas. Me equivoco, se equivocan, lo volvemos a intentar, avanzamos, caemos, retrocedemos y nos volvemos a poner en pie. En el fondo se trata de eso, de eso va el aprender.

Estoy convencido que educar es una actitud vital, que difícilmente se puede considerar cómo un ejercicio profesional separado de la forma en que uno siente, interpreta y vive el mundo. En algún momento cruzaremos nuestras miradas con la de nuestros alumnos y si no somos capaces de reconocer en ellas a nosotros mismos como el niño que fuimos o a nuestros propios hijos, entonces no habrá duda, porque immediatamente sabremos que esa no era la escuela que teníamos el propósito de construir.

Nací en 1969, un año alucinante a mi entender, y no porque yo naciera junto a un mogollón más de babyboomers, sino porque tocamos la Luna. Esperad, lo vuelvo a escribir poco a poco: t o c a m o s l a L u n a. Metieron a tres hombre en un cohete, los enviaron fuera del planeta a más de 380.000 km de distancia, lo echaron en directo por la televisión, alunizaron y alucinó el planeta entero, caminaron por Selene, despegaron, volvieron a caer desde 380.000 km de altura y vivieron para contarlo al mundo. Pero vamos a ver, a los que nos llaman ilusos, cómo no vamos a creer las generaciones Apollo que es posible cambiar la escuela? Puesto que crecimos en una época de héroes, gigantes y soñadores, me voy a permitir el lujazo de parafrasear a Johnn F. Kennedy : debemos hacerlo no porque sea fácil hacerlo, sino porque es difícil. Y tenemos el deber moral de intentarlo y conseguirlo, a eso vamos y en eso estamos.

Enginyeria d'indicadors

2011-03-08T14:05:00.012Z

El físics acostumem a dir que allò que no es mesura és metafísic.
El que passa és que a voltes a la vida allò més important és precisament allò que no es pot mesurar....quantitativament.

l'autor.

"Everything that can be counted does not necessarily count;

everything that counts cannot necessarily be counted."

Albert Einstein

"Sólo se ve bien con el corazón; lo esencial es invisible a los ojos."

Antoine de Saint-Exúpery

El bon amic Artur Tallada va publicar ahir un interessant post sobre Teoria Bàsica d'Indicadors de lectura recomanable, i a més me l'ha dedidat...jejeje. Com bé diu l'Artur tots dos portem un cert temps junts pegant-li patades a la pilota dels models de gestió de la qualitat en organitzacions educatives (veure els posts de qualitat a l'aula I, II i III) i al disseny de les mètriques involucrades. Segurament aquest tema mereixeria un article més extens o tota una sèrie d'articles per abordar-lo amb certa profunditat i rigor, però no he volgut desaprofitar l'oportunitat de dir-hi la meva arran de la conversa iniciada ahir via Twitter i a l'espera del segon post sobre indicadors que l'Artur ha promès fer (t'he pillat la paraula!).

En concret el que jo volia apuntar en aquest post era precisament posar en discusió el criteri de construcció matemàtica de la mesura relativa (%) del paràmetre de millora (I, improvement) sobre els indicadors es fa sota una fòrmula del tipus:

millora = (valor final - valor inicial) / (meta - valor inicial)

on:

valor inicial (Vi, initial value) = valor inicial de l'indicador considerat abans de les accions de canvi i millora

valor final (Vf, final value) = valor final de l'indicador considerat després de les accions de canvi i millora

meta (T, target) = valor marcat com objectiu a assolir en l'indicador considerat com a resultat de les accions de canvi i millora

A efectes de simplificar la notació definirem:

variació de resultats de l'indicador (∆V) = valor final - valor inicial = Vi-Vf
variació de meta de l'indicador (∆T) = meta - valor inicial = T-Vi

És a dir que segons apunta l'Artur en el seu post, i que sembla que s'aplica de forma estàndar en les mètriques pròpies de les metodologies de planificació estratègica dels nostres centres educatius, la valoració de l'efectivitat de les accions de canvi ve donada per la fòrmula de la funció de millora :

I = ∆V/∆T

Si considerem Vi i T com a valors constants de l'indicador durant el procés de canvi, i Vf com un paràmetre que pot prendre valors variables (en principi dins de l'interval [Vi, T]), llavors ens trobem davant d'una funció lineal de millora amb pendent 1/∆T:

M =1/∆T

N = - Vi/∆T

amb,

I(Vf)=M·Vf+N
(funció de millora)

, de manera que:

I(Vi) = 0

(representaria el punt de millora nul·la)

I (T) = 1

(representaria el punt de millora màxima fins l'objectiu)

Gràficament:

[gràfica 1]

És clar que Vf sempre podria prendre valors inferiors a Vi, cosa que implicaria I<0 representant punts de millora negativa, és a dir d'empitjorament de l'indicador considerat després de duur a terme les accions de canvi (situació que evidenciaria el fracàs o la falta d'encert de les accions realitzades).

Ara bé, el que jo questiono és aquesta construcció de la funció de millora relativa I, que des del meu punt de vista s'hauria de definir a partir de la combinació de dos paràmetres relatius de millora:

1.- la millora dels valors de resultat de l'indicador considerat sobre el valor inicial: Iv = ∆V/Vi
2.- la millora dels valors de resultat de l'indicador considerat sobre l'interval: I = ∆V/∆T

En els càlculs científics s'acostuma a definir la variació relativa d'un paràmetre prenent com a referent de base el valor inicial. És a dir que la variació d'un determinat valor és gran o petita de forma relativa a un patró index que constitueix el valor inicial. Així millorar 10 punts sobre 100 (10%) no és el mateix que millorar 10 sobre 1000 (1%), oi?

La funció de millora Iv matemàticament vindria donada per una fòrmula lineal amb:

Mv =1/Vi

Nv = - 1

Iv(Vf)=Mv·Vf+Nv
(funció de millora)

, de manera que:

Iv(Vi) = 0

(representaria el punt de millora nul·la)

Iv(2Vi) = 1

Gràficament:

[gràfica 2]

Si es defineix la funció millora prenent com a index de referència, no el valor inicial, sinó l'interval de millora generat a partir de la fixació d'un valor meta llavors la interpretació de la millora es substancialment diferent. Per exemple si sobre un valor inicial de referència 100, la meta és 150 i el valor final és 125, s'obté que la millora seria del 50% :

I = (125-100)/(150-100) = 0,5 = 50%

És a dir que, en aquest exemple, i amb aquesta definició de millora es milloraria el doble que si s'hagués fet el càlcul clàssic!!

Iv = (125-100)/100 = 0,25 = 25%

A més contra menor sigue el valor de meta marcat, major serà la millora. Seguint amb l'exemple, si la meta fos 125 en comptes de 150 llavors la millora obtinguda seria:

I = (125-100)/(125-100) = 1 = 100%

, quatre cops major que la millora Iv amb els mateixos valors inicials i finals!!

D'aquesta manera és fàcil deduïr que si ens fixem com a meta un valor inferior al doble del valor inicial de referència per a la millora de l'indicador passarà que I > Iv en tot l'interval de valors Vf:

0 < Vi < T ≤ 2Vi → T-Vi ≤ Vi → 1/(T-Vi) ≥ 1/Vi → M ≥ Mv

,gràficament es veu clarament com la pendent de la recta I és major a Iv:

[gràfica 3]

Curiosament si ens fixem una meta superior al doble del valor inicial de referència per a la millora de l'indicador obtenim l'efecte contrari i I < Iv en tot l'interval de valors Vf:

T ≥ 2Vi > 0→ T-Vi ≥ Vi → 1/(T-Vi) ≤ 1/Vi → M ≤ Mv

,aquesta situació correspondria gràficament a la recta de funció de millora roja:

[gràfica 4]

Per exemple continuant amb els valors que havíem seleccionat anteriorment si fixem un valor de meta de 225 llavors:

I = (125-100)/(225-100) = 0,2 = 20% < 25% = Iv

Dit d'una altra manera, si emprem la funció de mesura de millora I es tractaria de ser suficientment hàbil amb la fixació del valor de meta per obtenir el resultat de millora desitjat, s'etèn què vull dir no? Això és el que Artur Tallada defineix en el seu post com a Principi de Maximització (i de forma equivalent es pot arribar a la mateixa conclusió matemàtica dual amb el Principi de Minimització).

D'altra banda relativitzar el resultat de millora a l'apropament a un valor meta fixat és comprensible com a "efecte bàlsam" a nivell organitzatiu o fins i tot raonable considerant-lo un estímul de proximitat de fita (efecte ben conegut pels esportistes i les famoses metes volants o parcials). Però matemàticament crec que és discutible que l'efecte de meta hagi de repercutir sobre la funció de millora I d'una forma lineal tal i com ara està definit.

Per exemple es podria construir una funció de millora generalitzada de la següent forma:

I* = Iv · I

I* = ∆V/Vi · ∆V/∆T

I*(Vf) = ∆V²/(Vi ·∆T) = ( Vf - Vi )²/(Vi ·∆T) = a·Vf ² + b·Vf +c

ón:

a = 1/ (Vi ·∆T) = 1/(Vi ·(T - Vi))

b = -2a

c = a·Vi ²

i per tant:

I*(Vi) = 0

(representaria el punt de millora nul·la)

I*(T) = ∆T/Vi = (T-Vi) /Vi

(representaria el punt de millora de meta)

Amb la qual cosa si:

0 < Vi < T ≤ 2Vi → T-Vi ≤ Vi → (T-Vi) /Vi ≤ 1

i si:

T ≥ 2Vi → T-Vi ≥ Vi → (T-Vi) /Vi ≥ 1

de fet només s'assoliria el 100% de millora quan T ≥ 2Vi.

El comportament gràfic d'aquesta nova funció de millora quadràtica I*(Vf) en relació a I i Iv seria el següent (la recta i paràbola de color roig correspondrien de variació amb T ≥ 2Vi ):

[gràfica 5]

La interpretació qualitativa de I* ens vindria a dir que la millora relativa i la velocitat de millora relativa no és constant sinó que augmenta contra més prop ens situem amb Vf de l'objectiu T. Dit d'una altra forma voldria dir que per exemple fixant una meta de 200 sobre un valor inicial index 100 i amb un valor final 150, millorariem més ràpidament en el tram que passem de 125 a 150 que quan evolucionem de 100 a 125. O sigue que amb I* hauriem construït un indicador que reflexaria que els trams inicials dels processos de canvi i millora són més costosos que els trams superiors.

Amb aquesta exposició he volgut il·lustrar que emprar una mètrica de millora o un altra sobre un sistema d'indicadors donat, pot modificar substancialment els resultats dels processos de canvi que presenta una organització. No vull afirmar que I* sigue millor funció que I o Iv , però en tot cas si crec que no es pot prendre com una definició tancada i no subjecta a discrepàncies.

Ara espero amb ganes el següent post de l'Artur sobre teoria d'indicadors i els efectes de còmput de la mesura relativa de l'esforç en la percepció de la millora per part de les organitzacions sotmeses a processos de canvi. ;-)

Teaching by doing: the long & hard way

2011-03-03T22:20:00.006Z

"The kind of education we had is not

the kind of education our kids need"

Sir Ken Robinson

Dimarts passat, ben acompanyat per l'Artur, la meva sendera de peregrinació va tornar una vegada més (veure el meu post anterior) pel CEJFE, aquest cop amb motiu de la III Sessió sobre Innovació en Formació "L'aprenentatge més eficient en la societat interconnectada", dedicada a reflexionar sobre l'aprenentatge organitzacional i la gestió del coneixement en el si de les organitzacions del s.XXI.

El cartell de ponents i conferenciants principals de la jornada estava format per:

Sebastián Barajas Caseny (Director de Learning Works)
Javier Martínez Aldanondo (Gerent de Gestió del Coneixement de Catenaria)
la psicòloga social Dolors Reig
el filòsof argentí Alejandro Piscitelli

(En el següent link es poden consultar les seves presentacions i videos durant la sessió).

El Joan Carles Torres ja ha publicat un bon post resum de la sessió al bloc de Gestió del Coneixement del programa Compartim, així que jo en faré una aproximació personal al temes que me van resultar més suggeridors.

De Piscitelli n'havia sentit parlar molt i havia llegit alguna cosa seva, però és francament divertit veure'l en directe. És un bon comunicador i orador nat, típicament argentí, sap com fer-se seva l'audiència a través del discurs i la posada en escena, modulant les frases i l'entonació de la veu, combinant l'humor amb les idees profundes. Piscitelli va estructurar la seva exposició a través d'un plantejament de pedagogies mol·leculars (cercant l'analogia al concepte de gastronomia mol·lecular del Ferran Adrià) en què defensava desacoblar la formació dels seus formats tradicionals (llibres de text, aules, exàmens, currículums per matèries,...) a fi i efecte de trobar nous entorns educatius per alliberar les experiències d'aprenentatge real. Defensava així passar del concepte de l'aptitud en el coneixement de continguts al de l'actitud per continuar aprenent.

Al J.M. Aldanondo el vaig sentir per primer cop fa quatre anys, quan vaig assistir a l'inoblidable Renacer'07, i reconec me va impactar força la potència i claredat del seu discurs. Tot i conèixer des de llavors el que és el seu fil discursiu bàsic sobre gestió de l'aprenentatge (què no sabem i necessitem saber) i el coneixement (què sabem) en les organitzacions (que ha mantingut pràcticament intacte, afegint si de cas algunes matisacions i actualitzacions), he anat seguint les seves idees per subscripció via mail a través dels successius newsletters que periòdicament publica en obert a Catenaria. Si no coneixeu aquesta publicació i us interessa la temàtica us la recomano íntegrament del primer a l'últim dels seus 58 números que porta editats.

Aldanondo es mou amb agilitat i maestria socràtica en un terreny conceptual que sap complex a través de preguntes de difícil resposta: Què és el coneixement? Què és la intel·ligència? Com s'aprèn realment? Què signifiquen aquests conceptes a nivell individual però també a nivell organitzacional? Què fa intel·ligent una organització?

Parteix Aldanondo de les següents definicions de coneixement i d'intel·ligència:

El coneixement que tenim s'identifica a través d'allò que sabem fer i d'allò que no sabem fer.
Una persona intel·ligent és algú que sap prendre/executar bones decisions/accions.

Prendre/executar decisions/accions comporta, tenir capacitat de decidir/actuar sobre la base d'allò que sabem preveient allò que succeirà, i si no en sabem prou per decidir/actuar llavors caldrà aprendre de la forma més ràpida, eficaç i eficient. És a dir que podríem definir una persona intel·ligent com una persona amb una elevada capacitat d'aprenentatge.

Defensa amb èmfasi Aldanondo que aprendre és consustancial a l'ésser humà. Aprenem tots els dies i en tot moment, no podem deixar d'aprendre, és inel·ludible. Estem dissenyats per aprendre, per sobreviure aprenent. Aprenem des del primer dia que som al món, i possiblement ans.... Però l'aprenentatge real no es produeix escoltant, sinó fent. Si no ens fem preguntes, no aprenem. Si no ens equivoquem, no aprenem. Si no practiquem, no aprenem. Si no tenim una necessitat que ens impulse, no aprenem. Si no ho recordem i no ho sabem fer, llavors és que no ho hem après de veritat.

El coneixement que adquirim seria doncs el resultat d'un procés d'aprenentatge que ens permet actuar i/o prendre decisions adaptant-nos a l'entorn i a les circumstàncies de cada moment. Això és el que distingeix informació de coneixement, la informació es pot emmagatzemar i transferir, però el coneixement s'ha de construir a través d'un procés d'aprenentatge propi en cada individu. Traslladar molta informació/continguts a una persona no equival doncs a dotar-lo de coneixements, només de dades. Per aprendre no és suficient accedir a molta informació ni de forma ràpida, s'ha de saber trobar la informació adequada, processar-la, experimentar-la i practicar-la per poder-la transformar en coneixement. L'aprenentatge requereix una participació proactiva tan de qui aprèn com de qui ensenya/guia/orienta/acompanya/ajuda.

Com a educadors (me resisteixo a emprar el terme ensenyants...) val la pena aturar-se un moment per fixar-nos que tot el sistema educatiu fonamentat en el model industrial del s.XIX i desenvolupat durant el s.XX s'ha basat precisament en el model propedèutic de transmissió massiva i passiva de continguts científics/cultural per via de la classe magistral des de l'etapa primària fins a la universitat tot passant per la secundària. Encara que costa de creure, malgrat tot allò que s'ha dit sobre la obsolescència del model transmissiu, i el seu ínfim impacte en l'aprenentatge real de l'alumnat, encara avui en ple s.XXI podem trobar altes tribunes des de les quals es defensa aquest com un element central del rol docent a l'aula.

A diferència de l'Aldanondo, al Sebastián Barajas Caseny no el coneixia i la seva presentació sobre fonaments científics del learning by doing me va semblar força interessant per lligar conceptes:

View more presentations from Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya.

En particular vaig trobar rellevant el plantejament de generació d'idees en els humans a partir de la seva verbalització de la nostra experiència o de l'experiència dels altres (transferida en forma d'informació) a través del llenguatge (ja sigui a través de l'activitat de parlar, per a un mateix o per als altres, de llegir i/o d'escriure). Aquesta estreta relació entre el pensar i el llenguatge (curiosament també a la base dels controvertits plantejaments de la programació neurolingüística) posa de rellevància la importància de l'aprenentatge d'aquest com a element troncal en el procés de desenvolupament cognitiu de les persones. I si bé el Sebastián Barajas es referia al llenguatge lingüístic, en la construcció de les idees jo generalitzaria el concepte a tots els llenguatges (científicomatemàtic, musical, plàstic, corporal,...) donant cabuda a la teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner.

El segon aspecte que me va cridar l'atenció en aquesta exposició va ser el lligam plantejat entre idees, coneixement i memòria (de llarga, mitja o curta durada), i per tant la necessitat d'indexar les idees per poder accedir als coneixements emmagatzemats en memòria a través de les connexions neuronals que es generen (segur que els informàtics programadors de bases de dades trobaran aquesta relació d'indexació d'allò més rellevant...jejeje). Així doncs semblaria que el cervell humà té tres mecanismes d'indexació ben diferenciats:

índexs artificials: continguts vinculats a processos memorístics repetitius que són emmagatzemats en zones de memòria de curta durada. Les idees indexades així són fàcilment oblidables ja que corresponent més a informació transferida que no a coneixement construït.
índexs naturals: idees vinculades a l'experiència viscuda. Els coneixements derivats d'un procés d'aprenentatge experiencial quedarien emmagatzemats sota aquest format, serien fàcils de recordar i difícils d'esborrar.
índexs temàtics: idees vinculades a l'experiència i un procés de reflexió abstracte que permet la seva generalització conceptual classificant-les per temes.

Així en la verbalització de les idees seria fàcil detectar si algú parla a partir d'experiències viscudes o bé d'informació transferida a partir de l'experiència d'altres, ja que el llenguatge si bé potència enormement la capacitat de la memòria episòdica no pot substituir informació per coneixement. Per tant es vindria a concloure que si les experiències d'aprenentatge que dissenyem en el nostre sistema educatiu són principalment del tipus escoltar+estudiar+repetir, llavors estaríem generant indexació d'informació en la zona artificial cosa que explicaria la rapidesa amb la qual s'obliden aquests continguts per la seva nul·la rellevància experiencial.

EXPERIÈNCIA EXTERNA+LLENGUATGE = INFORMACIÓ

EXPERIÈNCIA PRÒPIA + LLENGUATGE = CONEIXEMENT

En definitiva: s'aprèn fent (learning by doing) i hem de reivindicar amb urgència les pedagogies actives centrades en la construcció del coneixement (aprenentatge per competències, aprenentatge per descobriment, aprenentatge basat en projectes i/o problemes, aprenentatge per centres d'interès, l'aprenentatge basat en jocs, l'aprenentatge basat en reptes...) partint de l'actualització d'enfocaments d'autors clàssics com Bruner, Piaget, Ausubel, Decroly, Dewey, Kilpatrick, Vigostky o Papert per citar-ne només alguns.

Ens calen doncs unes metodologies docents en què el professorat se situe en un rol de productor de coneixement al costat de l'alumnat en comptes de reproductor transmissor d'informació per sobre d'ell. En aquest segle sabem positivament que el teaching by speaking no ens porta ja enlloc en una societat que en diem del coneixement. Però també constatem que resulta molt més senzill parlar de learning by doing que ensenyar a fer teaching by doing. Per això intueixo que ens espera per davant un llarg i dur camí d'aprenentatge compartit. Allí m'hi trobareu caminant i aprenent pas a pas.

Somriu

2011-02-07T22:54:00.002Z

Sidonie/love of lesbian - Somriu

Somriu, si el teu cor es trenca
Somriu, si et fa mal quan batega
Si el cel està fosc o està trist
Ja ho veuràs
Si somrius travessant el mal
Somriu veuràs com demà
El sol vindrà a brillar per tu
Per tu
La teva cara amb tanta llum
podria amagar-nos la tristor
Malgrat els ulls
siguin plens d'aigua amb sal
Més que mai has de riure més que mai
No et serveix plorar
Veuràs la vida amb molta llum
Si tu somrius
Somriu
La teva cara amb tanta llum
podria amagar-nos la tristor
Malgrat els ulls
siguin plens d'aigua amb sal
Més que mai has de riure més que mai
No et serveix plorar
Veuràs la vida amb molta llum
Si tu somrius
Si somrius
somriu
no te'n oblidis
somriu

Education: a Wicked Problem

2010-10-21T14:07:00.000+01:00

""Wicked problems have complex cause-and-effect relationships, include human interaction, and imply inhrently incomplete information. They require compromises.[...]

When there is a big difference between how something works

in the lab, in academia, on paper, or in one's head

and how it works in the real world and affects real people,

you know you are dealing with a wicked problem."

Bob Seidensticker

Future Hype, the myths of technology change

Continuo pegant-li voltes a les interaccions complexes visualitzades sobre un model polièdric de l'educació. Fins i tot m'he construit dos icosaedres (un amb les cares sòlides triangulars i un altre només amb arestes que permet veure'n l'estructura interior) per tocar-los, girar-los...! De fet no és primer cop que escric sobre complexitat, teoria del caos i dinàmica de sistemes als Ports Grisos. Ja ho vaig fer amb el post Signes d'una tempesta perfecta, en què feia un breu esment a Jay Forrester, Peter Senge i la gestió d'organitzacions en entorns dinàmics complexos (thinking systems). Com apuntava llavors, suposo que hi tinc una clara predisposició que me ve donada pel meu background d'estudis de física. [Per cert sobre complexitat, i obro un parèntesi, espero poder aproximar-me també al concepte de simplexitat (creat per Alain Berthoz i popularitzat pel divulgador científic Jeffrey Kluger) que vaig descobrir fa poc temps.]

Crec una de les coses més importants que vaig aprendre mentres estudiava les diferents branques de la física i me barallava amb els problemes que ens plantejaven, va ser procurar entendre bé la naturalesa d'un problema abans d'abordar "a lo bruto" la seva resolució. És a dir, dedicar una bona estona a pensar amb quina mena de problema ens afrontem, què en sabem amb anterioritat de problemes semblants o pròxims, què podem aprofitar de l'experiència prèvia, quina seria l'estratègia més adequada per atacar-lo i decidir la tàctica i les eines que emprarem.

Ben bé és com tenir assumit aquest aforisme sobre arbres i destrals que s'atribueix a Abraham Lincoln: "If I had eight hours to chop down a tree, I'd spend six hours sharpening my ax". Sense caure en el perill de la innacció inútil derivada d'una actitud exclusivament contemplativa, pensar un temps prudencial abans d'actuar pot evitar molts mals de caps i moltes energies, també inútils, conseqüència d'anar fent provatures per veure què passa. Molts cops ens precipitem amb l'anàlisi previ de determinats problemes complexes infravalorant aspectes que són importants o bé directament ignorant-los. I malgrat partir de plantejaments erronis i/o incomplets ens llancem al seu abordatge per després acabar exclamant amb sorpresa que no se solucionen.

Penso que l'Educació és un d'aquests problemes que cal encarar des d'una visió sistèmica i recentment, gràcies a la lectura del fantàstic llibre Future Hype, the myths of technology change de Bob Seidensticker (imprescindible, hi dedicaré un post quan l'acabi de llegir) he pogut finalment formalitzar el perquè. En la presentació del seu argumentari per fonamentar una necessària posició tecnoescèptica (que no tecnofòbica) sober canvi tecnològic, Bob Seidensticker exposa el concepte de wicked problems (un terme que podriem traduïr com problemes enrevesats, endimoniats) definit a finals dels 60 per Horst Rittel i Melvin M.Webber en contraposició al de tamed problems (dòcils, domesticables).

Seidensticker explica que el procés d'adopció de la tecnologia per part de la societat és un problema complex amb propietats emergents, alertant sobre la probable aparició d'efectes no previstos inicialment en el moment de l'adopció. I en la justificació d'aquest posicionament fa aquesta exposició dels paràmetres de caracterització dels wicked problems:

La definició del problema: els wicked problem no tenen ni enunciats ni plantejaments absoluts. A més la pròpia definició del problema ja comporta partir d'una determinada solució en ment. Pensar en un solució diferent, automàticament porta a un plantejament del problema sobre bases diferents.

Objectiu: els wicked problem no tenen clarament definit un objectiu de resolució. Per dir-ho d'altra manera estan en situació d'iteració continua de solució i redefinició del problema i per tant mai es pot dir quan està solucionat de forma definitiva. Per tant s'orienten a la recerca de solucions possibles i temporals en funció d'unes condicions de contorn canviants, en compte de solucions perfectes i definitives.

Avaluació de la solució: en els wicked problem les solucions no tenen caràcter dicotòmic, o correcta o incorrecta sinò que prenen un valor en el rang de valoració contínua entre bones i dolentes.

Temps: en els wicked problem les solucions no poden ser avaluades inmediatament i mantenir el seu valor de forma inalterable en el temps. És a dir, en primer lloc cal deixar temps per avaluar correctament la solució a un problema, i en segon lloc la percepció de l'avaluació obtinguda avui pot modificar-se en el temps (històric i social) i ser contradictòria amb la valoració inicial. Dit d'una altra manera l'efectivitat d'una solució canvia amb el temps perquè el problema també canvia amb el temps.

Conseqüències: en els wicked problems les solucions proposades afecten al propi plantejament del problema (realimentació) ja que poden apàreixer conseqüències inesperades i no intencionades (efectes col·laterals) que alteren les condicions inicials i de contorn.

Reutilització de solució: en els wicked problems les solucions que han funcionat en el passat no tenen cap garantia de funcionar en el futur, i les solucions que funcionen en un context tampoc tenen garanties de ser aplicables per analogia en unes altres condicions de contorn semblants. Cada cas és diferent. Podem aprendre del passat, però una solució vella aplicada a un problema nou per regla general no generarà un resultat conegut.

Jerarquía del problema: els wicked problems solen formar part a la seva vegada d'altres wicked problems de rang superior que solen romandre ocults en el nivell de resolució del problema que s'està intentant solucionar. Per exemple el problema de la fluidesa del trànsit de vehicles motoritzats en les grans ciutats, està englobat en un problema més ampli de mobilitat, a la seva vegada formant part del problema del disseny urbanístic de les ciutats, a la seva vegada formant part del problema de distribució de la població en un territori, ...etc

És pèr això que ara quan penso globalment en Educació, ja entenc perquè estic davant d'un dels problemes més enrevesats que hi pugue haver. I ja sé que no hi ha hagut, no hi ha i no hi haurà mai solucions úniques ni perfectes, però que això no ens ha d'impedir continuar cercant un camí cap a l'utopia d'un món millor

L'icosaedre educatiu

2010-10-19T17:35:00.012+01:00

El passat dijous 14 de novembre vaig visitar el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada per segon cop aquest any (en aquesta ocasió amb motiu de la II Sessió sobre Innovació en Formació). El primer cop que hi vaig anar va ser el passat mes de juny (concretament el dia 29) amb motiu de la celebració del X Seminari Compartim dedicat a analitzar el paper de les organitzacions en l'època de la participació i les xarxes (veure triptic pdf de la jornada) i que tenia interès en escoltar donat el camp de recerca de gestió de les organitzacions que estic explorant.

Vaig descobrir el Programa Compartim, http://www.gencat.cat/justicia/compartim , (a banda del lloc oficial és recomanable llegir el bloc institucional Gestió del Coneixement vinculat al programa) i al Jesús Martínez (l'activitat del qual es pot seguir a @jesusmartinez, al seu bloc personal Trabajo Colaborativo i al seu espai Slideshare entre altres lllocs que conformen la seva identitat digital) casualment a través de la xarxa. Aquesta és una de les conseqüències que m'és m'agraden (i que me continua sorprenent) de la propietat serendípica de les xarxes. Gairebé sempre he fet els descobriments més interessants sense buscar-los intencionadament (si més no de forma conscient) sinó com a resultat de nodes que te porten a nodes. I és així com pertanyent professionalment a l'Administració Educativa he anat a parar tangencialment a un programa formatiu pertanyent a l'Administració de Justícia.

No entraré a detallar o comentar (no és aquest el propòsit del present post) el Programa Compartim en tota la seva extensió, que com es pot comprovar és ampla, ni tampoc a descriure les seves activitats (cosa que es pot fer a través dels enllaços donats). Només dir dues coses breus:

i.- que constitueix una iniciativa formativa amb molta força i que val la pena conèixer.

ii.- que ja el considero una font d'informació rellevant en el meu camí de construcció de coneixement i per això diguem que l'he incorporat al meu entorn personal d'aprenentatge (sigui el que sigui el que això signifiqui, ja que precisament estic en el procés de definició del meu propi PLE).

D'aquestes dues visites destacaria quatre comunicacions que me van resultar especialment interessants:

1.- La creación y gestión del conocimiento en las organizaciones educativas: barreras y facilitadores, realizada per David Rodríguez

2.- Elementos que facilitan el funciomaniento de las comunidades de práctica , realizada per Sandra Sanz

3.- Les organitzacions a l'economia i la societat del coneixement, realitzada per Joan Torrent-Sellens

4.- La (no) formació: creant nous espais per a l'aprenentage en xarxa, realitzada per José Miguel Bolívar

Quatre comunicacions aquestes, d'alguna manera vinculades o, que giren al voltant de sis nodes temàtics mútuament interrelacionats:

Creació i gestió del coneixement.
Tecnologies de la informació.
Cultura i desenvolupament de les organitzacions (estructura, direcció i lideratge).
Processos i metodogies d'ensenyament-aprenentatge i avaluació (o més ampliament de formació, tan formal com informal).
Xarxes i comunitats.
Persones (creixement professional, social i emocional).

Arran d'això vaig estar pensant en representar gràficament aquestes relacions principals entre nodes en un diagrama pentagonal com aquest:

[imatge 01]

Grafo que es transforma en aquest altre més complex si s'afegeixen totes les possibles connexions entre nodes temàtics:

[imatge 02]

A partir del grafo anterior, per exemple, es poden visualitzar fins a 20 triangles (el resultat de combinar 6 nodes agafats de 3 en 3, o sigui 6!/((6-3)!·3!) = 5·4 = 20 ) d'interacció (amb 3 nodes) més simples i que serien motiu per ells mateixos d'una reflexió teòrica sobre com esdevenen aquestes relacions a tres bandes, com es caracteritzen i quines conseqüències s'en deriven:

[imatges 03, 04, 05 i 06]

Llavors, mentres observaba aquests diagrames relacionals, tot plegat me va fer pensar en l'enfocament sistèmic de l'educació com a problema pertanyent al camp de la complexitat i els sistemes emergents. M'he imaginat llavors com podria representar graficament l'educació si fos modelitzada com a objecte geomètric conformat pels seus principals paràmetres de caracterització si, en compte d'optar per un grafo bidimensional de nodes i connexions, s'emprés com a imatge per visualitzar-lo un model tridimensional on els nodes serien vèrtexs a l'espai i les connexions entre nodes formarien arestes (ja sigue externes situades a la perifèria de l'objecte com internes atravessant-lo de part a part) de vèrtex a vèrtex. Si s'hi pensa una estona es dedueix que l'objecte resultant és efectivament un polièdre. Un polièdre que seria salvatjement complex contra més vèrtexs i arestes s'afegissin al model!!

Intentant fer una primera aproximació per assolir un equilibri entre la simplicitat d'una proposta de visualització com l'anterior, però afegint suficients variables que puguem considerar essencials en la configuració de models educatius per al s.XXI, he optat per incloure 12 paràmetres principals com a vèrtexs (partint del pentàgon de la [imatge 01] i afegint 6 ítems més) :

Creació i gestió del coneixement.
Tecnologies de la informació.
Cultura i desenvolupament de les organitzacions (estructura, direcció i lideratge).
Processos i metodologies d'ensenyament-aprenentatge i avaluació (o més ampliament de formació, tan formal com informal).
Xarxes i comunitats.
Persones (creixement professional, social i emocional).
Professorat (formació, selecció i promoció).
Alumnat (capacitats, diversitat i necessitats).
Context social i familiar.
Currículum: continguts i competències.
Espais i temps escolars.
Política i administració educativa.

Per suposat la tria d'aquests 12 ítems és subjectiva, discutible i està oberta a les crítiques més diverses, segurament és una "anada de bola" però a mi serveix per visualitzar la complexitat del model. Així és com queda configurat un polièdre de 12 vèrtexs, el més simple dels quals (el regular) consisteix en l'icosaedre:

[imatge 07]

Cap vèrtex (cada ítem) ni cap aresta (cada relació entre ítems) seria més important que els altres ni ocuparia una posició central, de fet tots es poden considerar vèrtexs centrals. Però a més caldria imaginar-se el polièdre constituit de material plàstic amb una certa elasticitat (com gelatinòs...jejeje) ja que una modificació en alguna aresta o algun vèrtex afectarà amb ones de deformació a tota l'estructura (interna i externa) de l'objecte. Un total de 220 possibles combinacions triangulars amb 3 nodes (12 nodes agrupats de 3 en 3, 12! /((12-3)!·3!) ) d'interacció simple . És el meu icosaedre educatiu particular...tan simple i tan intractable alhora, oi?

La Revolución Educativa

2010-06-20T11:36:00.006+01:00

La escuelas existen tanto para
el desarrollo de los estudiantes
como para el de sus familias
y el de los educadores

Robert W. Roeser

http://www.robertroeser.com/

Enfocant el camí cap a Xarxes amb l'ajuda d'Eduard Punset i Redes #64...

La Educación del Futuro:

"Hay una gran mayoría de científicos convencida de que la próxima revolución, la que cambiará nuestras vidas hasta límites irreconocibles, será la fusión de la biología y la tecnología, que ya ha empezado. Esta revolución avanza a pasos agigantados, pero yo estoy convencido de dos cosas: de que no será la más importante y de que le va a ganar la partida otro tipo de transformación que se expresará, a la vez, más profunda y lentamente.  ¿Por qué digo eso? Les pido a mis lectores que cierren los ojos un instante e imaginen la actividad que peor funciona de todas las prestaciones universalizadas: la justicia, la seguridad ciudadana, la enseñanza, la sanidad, el ocio, el transporte o la asistencia social a ancianos y necesitados. Otros y yo hemos hecho esta prueba en contextos sociales muy diversos. Pues bien, por ello puedo anticiparles el resultado de su experimento. Son muy pocos los que aludirán a la educación o la enseñanza como a la actividad que atraviesa la crisis más grave.

La educación del futuro gestionará la diversidad de las aulas modernas fomentando la inteligencia social y enseñará a gestionar las emociones positivas y negativas.Y, sin embargo, es, a mucha distancia de las demás, la que menos está respondiendo a las exigencias de las sociedades modernas. Tenemos un sistema educativo instalado en la Prehistoria. Intuimos ahora que la reforma educativa de los próximos 50 años a nivel mundial se caracterizará por una reforma radical de la profesión de maestro. Lejos de ser una profesión liviana, la de maestro será una carrera con un contenido más profesional y complejo que cualquier otra.

Lo que está aflorando del análisis en curso es que el objeto de la reforma no es tanto alterar la complejidad de las clases globalizadas, ni la propia sociedad, como la categoría de los maestros, que verán sus objetivos transformados. El objetivo no será cambiar las clases, que, a veces, fruto del proceso de globalización, parecen una reunión de 30 jóvenes con problemas mentales gritando a sus maestros. Tampoco podemos cambiar de la noche a la mañana las asociaciones de padres, que parecen compaginar un desinterés inaudito por la educación de sus hijos con una cierta agresividad contra el profesorado.

¿Cuál será, pues, a partir de pasado mañana, la misión de los sistemas educativos en el futuro? ¿Formar especialistas? No. La reforma de la enseñanza se propondrá dimensionar ciudadanos en un mundo globalizado. ¿Pertrechar las mentes de sus estudiantes? No. Los esfuerzos venideros en materia educativa apuntarán a reformar los corazones de la infancia y la juventud, olvidados por la obsesión exclusiva en los contenidos académicos.

¿Cómo se consigue alcanzar esta misión? Cumpliendo estos dos objetivos. Uno: aprender a gestionar la diversidad de las aulas modernas, a las que ha cambiado profundamente su cariz la globalización. Se trata de fomentar la inteligencia social y no sólo la individual, hacer que sirva para concatenar cerebros dispares y distintos, tomando buena nota de sus diferencias étnicas, culturales ysociales.

Simultáneamente –y éste es el otro objetivo–, resultará imprescindible que los maestros fomenten el aprendizaje de las emociones positivas y negativas, que son comunes a todos los individuos y previas a los contenidos académicos destilados a la infancia; es decir, aprender a gestionar lo que nos es común a todos. Se trata de enseñar a los jóvenes a gestionar la rabia, la pena, la agresividad, la sorpresa, la felicidad, la envidia, el desprecio, la ansiedad, el asco o la sorpresa.

Al profundizar en el sistema de enseñanza del futuro, estamos constatando que, lejos de ser la profesión de maestro una de las más livianas, es ya, sin lugar a dudas, las más compleja y sofisticada de todas ellas. ¿Cómo ha podido la sociedad, los propios educandos y las instituciones hacer gala de tanta ceguera?"

Eduard Punset, 2009

Principis pedagògics de l'Institut-Escola (I)

2010-02-14T23:35:00.000Z

"L'Institut-Escola ha d'ésser
radicalment distint
en mètodes i en finalitats.

O ésser, o no ésser.
Les ambigüitats no hi caben."

Josep Estalella, maig de 1933

Continuant amb la lectura del llibre "L'Institut-Escola de la Generalitat i el Doctor Josep Estalella" del Salvador Domènech i Domènech, començo amb aquest una sèrie de posts amb l'objectiu de sintetitzar els principis pedagògics fonamentals de l'Institut-Escola que descriu el Salvador Domènech en la seva obra. Com ja adverteix el propi autor (i ell hi dedica tot un llibre de més de 400 pàgines!!) , intentar fer una síntesi d'aquests principis d'acció pedagògica no és tasca fàcil donat l'abast del context educatiu, cultural, social i polític en què es va desenvolupar l'experiència del model escolar de l'Institut-Escola.

Tot i això, conscient d'aquest fet, en faré una exposició intentant vincular aquests principis amb el marc curricular i pedagògic actual derivat de la LOE i de la LEC. M'ha semblat interessant fer una aproximació de tipus comparatiu entre els plantejaments educatius desenvolupats a l'Institut-Escola de l'any 1932 i els que encara ens trobem avui dia en les aules de moltes escoles i instituts a Catalunya. Una primera conclusió, ràpida, és la vigència absoluta, la modernitat, l'atreviment pedagògic de la majoria d'aquests plantejaments educatius (inspirats a la seva vegada entre d'altres per l'obra de grans pedagogs com John Dewey) realitzats 78 anys enrera. En la pràctica diària a l'aula jo diria que no els hem superat ni de lluny, i amb prou forces igualat.

Per això considero que ara que recuperem la tipologia de centres Institut-Escola en el nostre sistema educatiu [veure el post Retorn a l'Institut-Escola (I) i (II) ] fora bo que tinguéssem ben present el llegat pedagògic del primer Institut-Escola, tan per fer honor al seus noms com per fonamentar sobre bases sòlides nous projectes educatius per desenvolupar en la Catalunya del s.XXI.

I per començar sense més aquesta sèrie he volgut triar dos fragments de text seleccionats que el Salvador Domènech inclou en el seu llibre. No els comentaré perquè donada la força i la lucidesa que transmeten, i en això coincideixo plenament amb l'autor, permeten obtenir una ràpida visió de l'ideari educatiu i dels principis pedagògics d'actuació a l'Institut-Escola:

"El principal precepte de la nostra pedagogia pot ser condensat en aquesta breu expressió: Vitalitzar la classe. Aquestes tres paraules ens ho diuen tot, car elles ens assenyalen quines coses hem d'arrabassar -les mortes, les momificades, les maquillades, les falses- i quines hem de mantenir o introduir -les vives, les palpitants, les veritables. El problema viu, la qüestió viva, són els que omplen de vigoria l'estudi i d'eficiència l'esforç. La seva pròpia vitalitat fa que no calgui introduir-hi elements externs (recompenses, punicions, pur maquillatge) excitadors de l'interès de l'alumne."
Josep Estalella, desembre de 1932

"L'institut-Escola no pensa en capacitar l'alumne per ésser més tard advocat o enginyer o metge, sinó que procura que s'assimilin aquell conjunt de coneixements que són el tot d'una cultura inicial en la qual pugui fonamentar-se més tard una educació professional. Però per damunt de tot maldarà fer homes, criatures de cara a la vida, candidats a la vida amb una capacitat d'ideal i de govern de si mateix qui els meni amb un consorci harmoniós de totes les seves facultats.

L'Institut-escola no carregarà el noi amb un saber prèviament mesurat en una oficina, engegat damunt d'ell per acumulació. Li importarà aprofitar l'interès de l'alumne, encaminant-lo. Li importarà ajudar-lo a pensar. Li importarà sobre manera la salut i la higiene; el decor personal, el vigor físic i la correcció; l'alçada moral i la delicadesa; els entiments; el gust; la tolerància i la lleialtat; la quietud d'esperit i l'alegria sana; o sigui una vida forta i harmoniosa.

L'ideal de l'Institut-Escola no és saber. sinó educar; no és informar, sinó formar. No és posar en l'alumne un bagatge que faci d'ell un magatzem, sinó fer d'ell un camp conreable, que doni pròpia collita. No penjar en ell idees, sinó fer que tingui idees. I que es comporti d'acord amb aquestes idees.
Sinceritat, afirmació de la pròpia naturalesa, i viure la pròpia vida, sense que aquesta hagi d'ésser una tragèdia sense sentit o un enviliment. Llibertat espiritual i un respecte religiós per a totes les conviccions sinceres que retrigui la història, evitant tota nefanda avançada d'odis i de discòrdia.

Més concretament, quant a la tasca, l'Institut-Escola seguirà l'orientació donada al de Madrid: és secundari el que ha d'aprendre, al costat de com ho ha d'aprendre. Joc a l'aire lliure acuradament dirigit, i, demés, el treball intel·lectual a les aules, sobri i intens. Res d'exàmens, de premis i càstigs, d'emulacions vanes i corruptores, i vida a les aules com a la llar, i confiança íntima entre professors i alumnes, i acció mai decaiguda sobre els esperits.

Res de llibres de text, ni de repeticions de memòria. L'esforç el farà el professor quasi exclusivament, procurant tenir sempre desvetllat l'interès del noi, excitant el seu pensament, provocant qüestions noves com per atzar (però un atzar tan preparat!) i menant el diàleg es convingui per a descobrir les solucions del cas. I després l'alumne consignarà en note breus en els seus quaderns la tasca de classe i el que s'ha fet, com s'ha fet i els resultats trobats- I ja tenim el llibre de text. Un text seu, original, petit...i expressió autèntica i proporcionada del seu saber.

No hi haurà assignatures escadusseres, estudiades solament un curs o dos com a màximum, ni explicacions en forma de conferència, ni manca de comunicació de professor i alumne, ni tarimes que posin aquell a més altura. El noi romandrà en el local de l'Institut-Escola quasi tot el dia, fent vida essencialment escolar de treball, joc i excursions. I mai no hi mancarà a la seva vora un o altre professor, el qual espiarà (sense cenyir mai l'espontaneïtat d'acció) tota ocasió de contribuir a la seva plena educació intel·lectual, de sentiments i de caràcter. Qui procurarà omplir el seu esperit d'una curiositat prou vistent i renovada perquè ell mateix cerqui els coneixements subseqüents, lligant-los a l'objecte que interessa."
Marçal Pascuchi, febrer de 1932

Són paraules simples però que ressonen amb força malgrat el pas del temps.

Aconsellar al Conseller

2010-02-07T17:03:00.014Z

Dimarts 2 de febrer de 2010, 16h30, Sala d'Actes de l'edifici de Serveis Centrals del Departament d'Educació (DE) a Barcelona. Una vintena de persones convidades per responsables (Xavier Vidal i Trina Milan) del gabinet de comunicació del DE esperem trobar-nos amb el Conseller Ernest Maragall per debatre sobre la iniciativa del DE per reforçar la seva presència a les xarxes socials (veure crònica de la notícia a 3cat24 ).

Entra el Conseller, es treu l'americana per quedar-se en mànigues de camisa, es posa les ulleres, treu fulls i es disposa a prendre anotacions. Ha vingut a dialogar, a escoltar i a ser aconsellat. Ha vingut per aprendre i això es fa palès des del primer moment. Expressa un neguit, una inquietud relacionada amb les dificultats de comunicació entre administració i administrats, fer fer arribar sense intermediació el sentit de les polítiques educatives del DE. Està clar que no és un acte per fer-se "la foto 2.0".

No hi eren tots els que són, tots els que d'una o altra manera ens movem per la web 2.0 i les xarxes socials amb la mirada posada sobre l'educació, però en menor o major grau ho som tots el que hi erem. Jo vaig ser-hi com hi podrien haver estat tants altres companys/es, però entenc que el format presencial escollit necessàriament comporta acotar el nombre d'assistents per ser útil. És probable que alguns es sentin molestos o menystinguts per la seva absència, com també que infravalorin la iniciativa. Sigui com sigui me sento agrait per haver-hi estat i confio que el debat iniciat es continue estenent virtualment per la xarxa.

Per part meva no vull insistir sobre el desenvolupament de la sessió i els temes que s'hi van tractar, ja ho han fet alguns dels assistents amb posts específics des de diverses visions en els seus blocs:

Per a mi la part més important de la trobada amb el Conseller, va consistir en això: trobar-se amb el Conseller a curta distància mantenint un diàleg compartit durant més de dues hores. En primer lloc perquè que el director en cap d'una organització amb més de 60.000 membres faci un forat a la seva agenda per conversar amb una minúscula part d'aquests ja és rellevant de per se com a canvi de paradigma relacional. En segon lloc perquè estar disposat a escoltar significa que estàs disposat a escoltar coses bones i també crítiques a coses que es fan mal, que no es fan prou bé o que no es fan en absolut. D'altra banda venir a la trobada a pit descobert i sense els membres de l'staff de direcció (directors generals, secretaris generals, direccions de serveis...) representa la intenció de buscar interlocució i consell directe més enllà dels conductes habituals acceptant que hi ha coneixement signficatiu a la perifèria de l'organigrama. I per últim perquè la voluntat de deixar-se aconsellar requereix valentia i humilitat per acceptar que hi ha espais de desconeixement que cal omplir.

Me sento doncs doblement satisfet: per un costat per haver tingut l'oportunitat de fer arribar la meva veu crítica directament, sense distorsions i sota la meva única responsabilitat. Per un altre costat per tenir com a cap de la meva organitació a una persona capaç de fer aquesta mena de coses. El Conseller vol canviar les coses, i és evident que fent sempre el mateix s'obtindran sempre els mateixos resultats. Així que per aquest camí, a voltes des de la discrepància i a voltes des de l'acord, pot comptar amb mí.

Retorn a l'Institut-Escola. (II)

2010-02-02T22:59:00.004Z

Avui 2 de febrer de 2010, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya ha iniciat el procés de preinscripció i matrícula escolar per al curs 2010-2011. Per a les famílies comença doncs un període important de reflexió i selecció al voltant de preferències de centre educatiu en el qual escolaritzar als seus fills.

Aquest proper curs serà el primer amb la LEC vigent i en ple procés de desplegament dels seus decrets, com ara el d'autonomia de centres (del projecte del qual ja es disposa d'esborrany i que per Edicte de 19 de gener de 2010 està sotmet a informació pública). L'impacte i el canvi en l'estructura organitzativa dels centres que pot representar aquest nou marc normatiu és significatiu (ja indicava en un post anterior que seria necessari mantenir-se ben documentat al respecte).

Al recentment estrenat Bloc d'Educació s'assenyala:

[...] Què pretén el projecte de decret que regula l’autonomia dels centres educatius? Vol desenvolupar els preceptes continguts en la Llei d’Educació de Catalunya que parlen de la capacitat que han de tenir els centres educatius per atendre l’alumnat. El que es pretén és justament, donar confiança al personal docent perquè faci la seva feina evitant cotilles burocràtiques que ara mateix provoquen molta paperassa i impedeixen un bon desenvolupament de la tasca pedagògica.

L’objectiu és aconseguir que l’Administració deixi de parlar de processos i aposti per l’avaluació de resultats. És a dir, deixem treballar els i les professionals de la docència al seu centre, donem-los recursos adequats a cada situació, i que cada centre pugui desenvolupar el seu projecte, perquè no tots els centres són iguals, ni tenen les mateixes necessitats. Perquè cada centre atén realitats diferents.[...] (L'autonomia dels centres educatius, 20/01/2010)

Doncs bé, alguns d'aquest centres diferents seran els primers Institut-Escola que oficialment entraran en funcionament a partir del curs 2010-2011. Emprant el cercador de centres del Departament (i amb una mica de paciència explorant comarca per comarca...) he localitzat aquests centres onze que es posen en funcionament a partir de tres situacions administratives diferents:

Escenari 1: situació derivada de centres educatius de nova creació i que comencen els grups d'escolarització per P3. D'aquests hi ha 2 casos situats a,

Institut-Escola de Castellbisbal (IV) (http://www.xtec.cat/centres/a8067594/)
Institut-Escola Els Còdols del Vendrell (http://www.xtec.cat/centres/e3012101/)

Escenari 2: situació derivada de centres educatius que fins al curs actual eren escoles i que a partir del curs vinent continuen l'escolarització a l'etapa secundària. Aquests són 5 casos situats a,

Institut-Escola Salvador Vilarasa de Besalú (http://www.xtec.cat/centres/b7009801/) a partir de l'Escola Salvador Vilarasa (http://www.xtec.cat/ceipbesalu/)
Institut-Escola Frances Cambó de Verges (http://www.xtec.cat/centres/b7009795/) a partir de l'Escola Francesc Cambó (http://www.xtec.cat/centres/b7004050/)
Institut-Escola Joan Miró de de Mont-roig del Camp (http://www.xtec.cat/centres/e3012095/) a partir de l'Escola Joan Miró de Mont-roig del Camp (http://www.xtec.cat/centres/e3001671/)
Institut-Escola Ramona Calvet de Castellerçol (http://www.xtec.cat/centres/a8071214/) a partir de l'Escola Ramona Calvet de Castellterçol (http://www.xtec.cat/ceipramonacalvet/)
Institut-Escola Pi del Burgar de Reus (http://www.xtec.cat/centres/e3012083/) a partir de l'Escola Pi del Burgar de Reus (http://www.xtec.cat/ceippidelburgar/)

Escenari 3: situació derivada de centres de primària i centres de secundària existents (es resolt així alguns dels casos, no tots però, que fins ara hi havia de coexistència "híbrida" de centres tipus 3-16 o 3-18) que se fusionen en un únic centre educatiu a partir del curs vinent . D'aquests tercers hi ha 4 casos,

Institut-Escola de Batea (http://www.xtec.cat/centres/e3012113/) integrant l'Escola Mare de Déu del Portal (http://www.xtec.cat/ceip-batea/) i la SES de Batea ( http://www.xtec.cat/centres/e3011613/)
Institut-Escola de Sant Joan de les Abadesses (http://www.xtec.cat/centres/b7009813/) integrant el Centre Municipal Abadessa Emma (http://www.xtec.cat/esc-abadessa-emma/) i la SES de Sant Joan de les Abadesses (http://www.xtec.cat/sessantjoan/)
Institut-Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia (http://www.xtec.cat/centres/a8071238/) integrant l'Escola Mòssen Cinto Verdaguer (http://www.xtec.cat/ceip-jverdaguer-ssadurni/) i l'Institut Jacint Verdaguer (http://www.jverdaguer.org/)
Institut-Escola Costa i Llobera (http://www.xtec.cat/centres/a8071226/) integrant l'Escola Costa i Llobera (http://www.xtec.cat/ceipcostaillobera/) i l'Institut Costa i Llobera (http://www.xtec.cat/iescostaillobera/)

Per visualitzar millor la seva ubicació els he posicionat en un GoogleMaps (que aniré completant a mesura que es vagin afegint centres) configurant així una xarxa pública d'Institut-Escola de Catalunya:

Mostra Xarxa pública d'Instituts-Escola de Catalunya en un mapa més gran

I D'altra banda, fa pocs dies des del Departament d'Educació també es presentava un breu curtmetratge explicatiu sobre els Institut-Escola:

Només són onze, però estic convençut que honoraran el nom que porten. Avui és un gran dia per recordar.

Retorn a l'Institut-Escola. (I)

2010-02-01T23:10:00.004Z

"M'he proposat de fer homes bons;

si a més els faig forts, millor;

si a més em surten savis,
millor encara."

Josep Estalella i Graells, diari 1935

Ja m'he llegit les primeres 100 pàgines de llibre "L'Institut-Escola de la Generalitat i el Doctor Josep Estalella" ([1] 1998, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba ISBN: 978-84-7826-989-1) del Salvador Domènech i Domènech, i que el propi autor va tenir l'amabilitat de regalar-me fa unes setmanes (gràcies Salvador!).

I he de confessar que estic absolutament captivat per la dimensió humana de la figura del Dr. Estalella així com pels avatars històrics soferts per l'experiència de renovació pedagògica que van representar els quatre Institut-Escola de l'etapa republicana a Catalunya de 1932 a 1939 (tres a Barcelona: I-E de la Generalitat o també conegut com del Parc de la Ciutadella; I-E Pi i Margall, a la cruïlla dels carrers Rosselló i Balmes; I-E Ausiàs March, a Sarrià; i un menys conegut ubicat a Sabadell: I-E Manuel Bartolomé Cossío). L'Institut-Escola de la Generalitat, el primer de tots quatre, va se creat per decret del 9 de juny de 1931 "per copsar les ganes i la fe d'una gent en el projecte de vertebrar culturalment i nacionalment un poble a partir de la seva identitat" ([1], pàg. 20), poble que acabava de proclamar la República catalana tot just feia 2 mesos, el 14 d'abril de 1931, a través del seu President Francesc Macià.

És una gran història, una història de la qual sentir-se orgullós com a ciutadà d'aquest petit país. anomenat Catalunya. Una història d'anhels de llibertat, justícia i esperança en un món millor. Una història de la qual aprendre, aprendre molt i ser humil davant l'enormitat de la gesta educativa que feren els mestres de la República. Homes i dones, tantes voltes oblidats, silenciats i menystinguts que van dedicar la seva vida a l'educació en moments de gran convulsió empesos per un compromís professional que anava més enllà del deure.

Avui, gairebé 80 anys més tard, a l'Article 75, inclòs en el Capítol I de normes generals del Títol VI sobre centres educatius, de la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC, LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. DOGC 5422 – 16.7.2009 56589-56682), on s'estableix la denominació dels centres públic , s'hi pot llegir:

Corresponen als centres públics que imparteixen els ensenyaments regulats per aquesta llei les denominacions genèriques següents:

a) Escola bressol o llar d'infants: els centres que imparteixen el primer cicle d'educació infantil.
b) Parvulari: els centres públics que imparteixen el segon cicle d'educació infantil.
c) Escola: els centres públics que imparteixen el segon cicle d'educació infantil i l'educació primària.
d) Institut: els centres públics que imparteixen ensenyaments d'educació secundària.
e) Institut escola: els centres públics que, entre altres ensenyaments de règim general, imparteixen educació primària i educació secundària.

És una referència breu, la única en 93 pàgines de text jurídic. Però una referència suficient, que obre la porta legal al Departament d'Educació per reinstaurar un model pedagògic d'organització escolar que durant un període de temps curt, però intens, impulsat sota la direcció i l'influx de la poderosa personalitat del Dr. Estalella, va situar l'educació de Catalunya a l'avantguarda pedagògica d'Europa i del món.

Els temps han canviat, el món ha canviat, la societat i el país ha canviat, és prou evident i caldrà fer les adaptacions pertinents al model. Però tot i això sorprèn descobrir com molts dels plantejaments pedagògics que es feien fa vuit dècades són plenament vigents avui dia, fins i tot de rabiosa actualitat curricular es podria arribar a afirmar. Caldrà veure com a partir del curs 2010-2011 es desplega i s'arriba a fer realitat aquest model, és una oportunitat única, excepcional, per observar ben de prop.!..Hi tornarem a parlar.

Hunting Light

2009-12-28T21:47:00.001Z

Educating World Citizens for 21st Century

2009-12-22T20:01:00.007Z

How can our educational system evolve to meet the challenges of the 21st century? How will we educate people to be compassionate, competent, ethical, and engaged citizens in an increasingly complex and interconnected world?
The urgent challenges of a globalized and interdependent world demand a new vision of world citizenship that is not confined to national boundaries, but encompasses moral and ethical responsibilities to all humanity.

http://www.educatingworldcitizens.org/

Toshiro Kanamori

2009-12-03T19:15:00.008Z

"To Love, To Live, To Learn,
To Leave a Legacy."
A.B.Combs School

Ara farà 4 anys en un dels primers (Sensei, 28/11/2005) del Cròniques relatava l'impacte emocional que m'havia provocat la visualització del documental emès pel C33 sobre el Mestre Toshiro Kanamori de l'escola de Kanazawa.

Amb sorpresa i enorme alegria he descobert avui mateix que aquest documental està disponible en versió anglesa a Youtube dividit en 5 parts! Així que no me puc resistir a difondre'l a través del blog a la vegada que me preparo novament per rebre inspiració oriental eterna...

Where Learning Happens

2009-10-01T06:05:00.004+01:00

"Some people dream of writing the great novel,
others dream of inventing things. Not me.
I dream about good schools - happy, bustling, productive schools.
I can't think of anything more beautiful."

Clift St. Germain

Leave No Man Behind

2009-09-25T13:13:00.008+01:00

(font imatge: http://commons.wikimedia.org/wiki/File:AllSafeAllWell.jpg)

"Men wanted for hazardous journey. Small wages. Bitter cold. Long months of complete darkness. Constant danger. Safe return doubtful. Honour and recognition in case of success."
desembre de 1901, diari The Times
anunci publicat per Ernest Shackleton
amb l'objectiu de reclutar la tripulació de l'expedició Endurance.

Carretera i manta

2009-09-09T18:21:00.012+01:00

" ...porque la única gente que me interesa
es la que está loca,
la gente que está loca por vivir..."

Jack Kerouac

Així que carretera i manta per continuar endavant,
perquè el present és un tren que no s'atura mai.
No hi ha més, només el camí, els altres i tú.
El camí,
els altres,
y tú.

"On the road again
Just can't wait to get on the road again
The life I love is makin' music with my friends
And I can't wait to get on the road again
On the road again
Goin' places that I've never been
Seein' things that I may never see again,
And I can't wait to get on the road again.

On the road again
Like a band of gypsies we go down the highway
We're the best of friends
Insisting that the world be turnin' our way
And our way
Is on the road again
Just can't wait to get on the road again
The life I love is makin' music with my friends
And I can't wait to get on the road again

On the road again
Like a band of gypsies we go down the highway
We're the best of friends
Insisting that the world be turnin' our way
And our way
Is on the road again

Just can't wait to get on the road again
The life I love is makin' music with my friends
And I can't wait to get on the road again
And I can't wait to get on the road again"

by Willie Nelson.

Obama's Back to School Speech

2009-09-08T19:03:00.010+01:00

MY EDUCATION,
MY FUTURE.

"[...] Now I’ve given a lot of speeches about education. And I’ve talked a lot about responsibility.

I’ve talked about your teachers’ responsibility for inspiring you, and pushing you to learn.

I’ve talked about your parents’ responsibility for making sure you stay on track, and get your homework done, and don’t spend every waking hour in front of the TV or with that Xbox.

I’ve talked a lot about your government’s responsibility for setting high standards, supporting teachers and principals, and turning around schools that aren’t working where students aren’t getting the opportunities they deserve.

But at the end of the day, we can have the most dedicated teachers, the most supportive parents, and the best schools in the world – and none of it will matter unless all of you fulfill your responsibilities. Unless you show up to those schools; pay attention to those teachers; listen to your parents, grandparents and other adults; and put in the hard work it takes to succeed.

And that’s what I want to focus on today: the responsibility each of you has for your education. I want to start with the responsibility you have to yourself.

Every single one of you has something you’re good at. Every single one of you has something to offer. And you have a responsibility to yourself to discover what that is. That’s the opportunity an education can provide. "

President Barack Obama
http://www.whitehouse.gov/MediaResources/PreparedSchoolRemarks/
http://www.whitehouse.gov/mediaresources/

És el millor, i més inspirador discurs, que he llegit en molt de temps sobre educació, Barack Obama adreçant-se als escolars del seu país en l'inici del curs escolar 2009-2010. Lideratge en estat pur...

LEC de la mà d'experts

2009-09-03T16:40:00.004+01:00

"La societat catalana aspira a proporcionar la millor educació a les noves generacions i, més enllà, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant tota la seva vida. Aquesta aspiració es correspon amb la voluntat col·lectiva de fer de Catalunya un país pròsper, benestant i cohesionat, on tothom que hi viu pugui portar a terme lliurement el seu projecte vital."
LEC, Llei 12/2009 de 10 de juliol
Generalitat de Catalunya

Comença un nou curs escolar, el que marcarà el final de la primera dècada del s.XXI i l'inici del desplegament de la primera Llei d'Educació de Catalunya (LEC) en vigor des del 17 de juliol de 2009. Amb motiu de la seva aprovació, el passat 1 de juliol, l'Honorable Conseller d'Educació Ernest Maragall va adreçar una carta a tota la ciutadania del país transmetent la rellevància d'aquesta fita històrica i els reptes de futur que representava.

Per part meva, com a docent, més enllà d'haver realitzat el seguiment i l'evolució dels diferents esborranys de la LEC, i d'iniciar la lectura freda de la norma Llei 12/2009 al DOGC, uns dels objectius d'estudi que m'he fixat per aquest curs escolar és l'anàlisi reflexiu i amb deteniment de les possibilitats educatives de la nova llei. Per això he decidit començar per explorar aquests dos blocs dedicats a la LEC que apareixen recomanats a la intranet del Departament d'Educació:

De la Llei d'Educació als Reglaments, del Francesc vidal.
Nous conceptes a la Llei d'Educació, d'Alberto del Pozo.

A veure què aprenem de la mà d'experts...

Escola 2018 edició 2009

2009-05-22T00:04:00.007+01:00

“When you make the finding yourself
- even if you're the last person on Earth to see the light -
you'll never forget it.”
Carl Sagan

En ple debat a la xarxa sobre continguts digitals i la proposta pilot d'ús de llibres digitals realitzada des del Departament d'Educació, el proper dia 30 de maig tindrà lloc a Tarragona la 2na Trobada d'Educadors Blocaires- Escola 2018. Entre d'altre coses allí es debatrà sobre el tema i sobre models 1to1.

Per preparar aquesta jornada, a banda de llegir els documents previs que trobareu a l'espai wiki i al bloc d'Escola 2018, us recomano aquests dos links:

Learning Technologies and Schools of the Future (pdf), un petit document de 9 pàgines publicat l'any 2007 pel British Council for School Environments ( www.bcse.uk.net), i una mostra més dels magnífics materials sobre prospectiva escolar d'aquesta agència governamental britànica.
L'escola del futur, un excel·lent article de la Dolors Dot del 2006 publicat a l'espai web edu21, del qual reprodueixo aquest fragment: "L’escola del futur és aquella que ens la sentim com a pròpia, aquella que ens transmet sentiments d’acolliment, de respecte, de confiança; que ens transmet il·lusió, entusiasme, interès; que ens fa crítics, inconformistes, solidaris; que ens fa autònoms i competents. A l’escola se li presenta l’oportunitat de formar persones amb competències bàsiques per afrontar els reptes del futur; no es tracta de formar només ciutadans per exercir la ciutadania amb plena responsabilitat i amb competències instrumentals o conceptuals, sinó que com a educadors hauríem d’ajudar a definir amb els nostres alumnes què entenem per ciutadà en una societat culturalment diversa com la que tenim ara on conflueixen diverses llengües, costums, maneres de fer i d’actuar diferents, creences, hàbits, etc."

Una décima de segundo para la eternidad...

2009-05-13T14:28:00.004+01:00

(fotografia autoria de Thomas Canet)

In memoriam Antonio Vega

Un momento en una agenda,
una décima de segundo más
vuela,
va saltando de hoja en hoja,
mil millones de instantes de que hablar.
Una ráfaga de aire frío
un molino de viento hace girar,
sigue,
va rodando sobre su eje
describiendo una trayectoria más.
Y es que no hay nada mejor que imaginar,
la física es un placer.
Y es que no hay nada mejor que formular,
escuchar y oir a la vez.
Mide el ángulo formado por ti y por mí,
es la solución a algo muy común aquí.
Ahora tú no dejes de hablar,
somos coordenadas de un par,
incógnita que aún falta por despejar.

Busca un libro que diga Cómo,
luego otro que se titula "Así",
sigue
un tercero llamado "Nada"
es la fórmula de un círculo sin fin.

Y es que no hay nada mejor que remover
el tiempo con el café.
Y es que no hay nada mejor que componer
sin guitarra ni papel.
Paralelas vienen siguiéndome,
espacio y tiempo juegan al ajedrez.
Ahora tú no dejes de hablar.

Incógnita que aún falta por despejar.

Y es que no hay nada mejor que remover...

5 idees de Postman

2009-04-25T16:03:00.023+01:00

"[..] ocuparnos de las TIC nos distrae de replantearnos
a fondo la educación, que es una tarea mucho más sustancial.
Por favor, no dilapidemos los escasos presupuestos educativos
en adquirir “un ordenador por alumno”,
dediquémoslos a crear espacios de reflexión y aprendizaje
para que los profesores (y alumnos…)
transformen de forma radical sus concepciones
sobre la enseñanza y sus métodos de trabajo.
Es muy probable que las TIC nos ayuden a ello
y por lo tanto deben formar parte permanente
de nuestra agenda y de nuestro discurso,
pero creo que debemos resituarlas."

Boris Mir, La mirada pedagógica.

Aquesta ha estat novament una setmana intensa (una més en aquest llarg viatge cap a Camelot). I novament, una etapa del camí ha passat pel CosmoCaixa de Barcelona en un acte convocat per la Direcció General d'Innovació del Departament d'Educació amb l'objectiu de presentar un pla pilot sobre implantació de llibres digitals+model 1:1. No m'aturaré en exposar els detalls d'aquesta iniciativa adreçada a 200 centres durant els cursos 2009-2010 i 2010-2011, es poden consultar els detalls en la pròpia nota de premsa publicada pel Departament així com en l'espai wiki del projecte que trobareu a http://imae.wikispaces.com/Projecte+LlD . Una setmaneta moguda que, com d'altra banda es feia ressó l'Artur Tallada al Tres és companyia, començava dilluns amb la darrera sessió d'aquest curs del Seminari STAC de les Terres de l'Ebre dedicada a exposar llums i ombres al voltant del petit projecte sobre portàtils lleugers que estem duient a terme.

Per contra, observant tantes presses i acceleracions brusques per part d'alguns, a voltes poc meditades, aquesta tarde de dissabte he volgut aturar-me en el camí i trobar un moment per al repòs i la reflexió sobre la naturalesa del canvi tecnològic. Per això he començant citant les paraules (clarividents al meu entendre) del company Boris Mir, escrites aquest passat mes d'agost (un altre temps que convida a la calma a la fresca...), en un excel·lent post del seu bloc. Allí hi deixava el següent comentari a propòsit de l'ús educatiu de les TIC:

"[...] Si bé la introducció de les TIC a l'aula no és una qüestió només tecnològica, sinó essencialment pedagògica, no deixa tampoc de ser cert que cal replantejar-se amb rigor els models infraestructurals, formatius i normatius per a la integració de les tecnologies en els centres educatius.

D'altra banda l'ús d'aplicacions i dispositius tecnològics no és garantia de millora de qualitat educativa, però no fer-ne ús seria girar l'esquena des de l'escola al món que ens ha tocat viure.

Cal aprendre a combinar i equilibrar totes dues components (educació i tecnologia). Cap d'elles per separat, educació sense tecnologia o tecnologia sense educació, té sentit en el s.XXI. No ens deixem arrossegar per un perillós moviment pendular, entre la tecnofilia i la tecnofobia podem trobar la justa mesura."

Però a la vista del que ha passat aquesta setmana i segurament passarà en les següents, malgrat tot allò que s'ha escrit en tecnologia educativa (però potser no s'ha llegit...), penso que cal de nou recordar amb èmfasi que l'arrel bàsica del canvi educatiu no és pas de tipus tecnològic sinó metodològic! Aquest és precisament el missatge principal que Tony Bates ens va venir a explicar al Cosmocaixa en la seva conferència del juny del 2007 (veure els posts Recordant a Tony Bates (I) i Recordant a Tony Bates (II) ), cosa que he intentat reflectir en el treball d'estudi d'avui x demà realitzat el curs passat.

I si parlem de canvi tecnològic, sobretot al pensador crític que hem de tenir sempre present en ment és a Neil Postman (podeu conèixer la seva obra completa en detall al lloc web http://www.neilpostman.org ). De Neil Postman (una foto del qual acompanya la capçalera del post) no és la primera vegada que en faig esment al bloc, comentava al post de cercles sinèrgics la seva imprescindible lectura per apropar-se al fet tecnològic amb una ment alerta. Ara, he volgut aprofitar l'ocasió per recordar una conferència seva pronunciada (curiosament davant d'un auditori i en un context d'àmbit religiós, ell era jueu) ara fa més d'una dècada a Denver (Colorado) el 27 de març de 1998 i que du per títol: Five Things We Need to Know About Technologial Change. Probablement amb el temps aquesta conferència s'acabe convertint, si no ho és ja, en una referència classica sobre la naturalesa del canvi tecnològic (a la xarxa es pot trobar la transcripció de la versió original completa tant en format pdf com html). Intentaré fer-ne un resum de les cinc idees principals del text:

1. "Culture always pays a price for technology".
Els canvis tecnològics sempre comporten un cost cutural. La tecnologia no és neutral ni econòmicament, ni políticament, ni socialment, ni culturalment. Per cada avantatge que es guanya en la seva adopció es guanya un desavantatge del qual s'ha de ser conscient. Tot guany comporta una pèrdua que cal estar disposat a assumir. Cal estar previnguts davants dels meravellosos missatges de millora automàtica i universal derivada de l'ús de dispositius tecnològics. La innovació passa per les idees abans que pels aparells. Canviar i millorar no són equivalents, tot i que qualsevol millora comporta un canvi. Així per valorar un canvi tecnològic, preguntar-se que farem amb una nova tecnologia és tan important com preguntar-se que deixarem de fer.

2. "The advantages and disadvantages of new technologies are never distributed evenly among the population".
Qualsevol nova tecnologia introdueix un biaix social i existeix el risc de fractura, exclusió o escletxa derivat del la separació social entre els qui en tenen accés i la utilitzen, i els que en queden fora. En beneficia uns i en pejudica d'altres, n'enriqueix uns i n'empobreix uns altres. Ens hem de preguntar quins interesos econòmics rauen darrera una determinada tecnologia.Qui guanya i qui perd amb els canvis proposats?

3. "Every technology has a philosophy which is given expression in how the technology makes people use their minds, in what it makes us do with our bodies, in how it codifies the world, in which of our senses it amplifies, in which of our emotional and intellectual tendencies it disregards".
El "mitjà és el missatge". Cada nova tecnologia és un Cavall de Troia portador de valors, ideologies i missatges poderosos que poden acabar canviant la societat. Algunes d'aquestes idees són evidents però d'altres estan més amagades i no ens n'adonem fins que s'en noten els efectes. Quins son els valors que volem mantenir i quins els que volem canviar? com afecta cada nova tecnologia en aquests canvis?

4. "Technological change is not additive; it is ecological".
Els canvis tecnològics no se superposen a les tecnologies existents, sinó que les substitueixen i per tant permeten canvien completament l'estat de les coses anteriors a la seva adopció. Tornar enrera és fa difícil quan no impossible. El canvi tecnològic és un procés irreversible, per això , malgrat el seu caràcter d'impredictibilitat, cal pensar molt bé on anem socialment abans de pujar a segons quines mogudes tecnològiques.

5. "Media tend to become mythic".
L'ús de la tecnologia acaba trivialitzant el seu procés de creació, l'esforç científicotècnic que ha estat necessari fer i les implicacions que ha causat. La tecnologia passa a ser part del paisatge social natural, com si fos una creació "divina" i no "humana", incontestable, inevitable, incontrolable, inqüestionable, idolatrable. Germans lloem i adorem al Déu Technos, gaudim dels seus fruits i deixem-lo fer, ell ja sap el que és millor per nosaltres.

Doncs sí, encara que semble inaudit, han passat 10 anys i sembla que no haguem après res sobre el canvi tecnològic. Me pregunto si tornarem a caure en la mateixa pedra.

D'on venim, on som i on anem

2009-01-27T15:35:00.021Z

"No puede abandonarse la primera curva,
hasta que se haya construido la segunda.
Por ello durante algun tiempo
Pasado y Futuro deben coexistir en el Presente
y ese es el camino a través de la Paradoja."
Charles Handy

Ja han passat 27 dies del nou any 2009, l'any en què d'aquí poques setmanes celebraré el meu quaranta aniversari. Per tant segons l'opinió d'experts sociòlegs i psicoterapeutes hauria de ser el moment de viure la meva crisi dels 40. El temps de l'edat intermitja de l'ansietat i el desconcert en què, des d'un suposat equilibri social, emocional i professional guanyat amb esforç, havent superat la maduresa adulta i prèviament a la vellesa, haig de: perdre el pèl i tenyir-me el que me quede, guanyar panxa, fer esport com un desesperat, buscar la felicitat i la joventut perduda temps ençà, divorciar-me, canviar de feina i cercle social, tornar a les discoteques, interessar-me per i seduïr jovenetes, practicar el sexe abans del declivi final, sacrificar i rebutjar el compromís col·lectiu per la llibertat individual, recuperar el passat, patir algun infart, viure episodis esporàdics d'hipocondria aguda, entre hèrnies incipients i neures preprostàtiques, toca prendre consciència de la pròpia mortalitat per deixar fet testament.

Bé, en tot cas, davant tan espatarrant panorama, constato que de moment tinc una melena de beatle, me queda un any menys d'hipoteca i que no entra en els meus plans a curt, ni mig, ni llarg termini buscar emocions fortes fora de la meva parella. Que prou alegries me donen les tres roses que tinc a casa com per a embolicar-me amb unes faldilles a la caça i captura d'home madur en crisi. D'altra banda, com a primera alegria del 2009 celebro haver pogut viure en directe televisiu el moment històric en què quaranta anys després de l'arribada de l'home, blanc, a Lluna, un altre home, negre, ha arribat a la Casa Blanca amb renovades esperançes de canvi per a l'Humanitat. I si la crisi dels 40 no acaba ans amb mi, espero viure el suficient per arribar a veure la primera petjada a Mart d'un habitant del planeta Terra.

Mentrestant, durant aquests primers dies de l'any, entre altres mogudes i entreteniments diversos, he estat acabant algunes lectures que tenia pendents. Un cop més, i no serà el darrer, me n'adono dels diferents ritmes amb què es mouen el món digital i el món real. Me costa trobar estones de calma temporal en les quals escriure en veu alta les meves dèries. La vida se m'enduu per davant amb una activitat rera l'altra. El temps dedicat a la lectura, calmada, reposada, imprescindible per a l'acció, la reflexió i la crítica intel·lectual seriosa me devora la disponibilitat per escriure. Però aixi son les coses, ens ha tocat viure en els temps de modernitat líquida de Bauman, temps d'incerteses, de perplexitat, de complexitat, de desconcert, de paradoxes contínues i canvis accelerats, temps en què, com afirma Charles Handy: "tenemos cantidades increíbles de información sobre todas las cosas, por lo cual todos podemos saber tanto como cualquier primer ministro o presidente, y probablemente disponemos de más tiempo libre que ellos para digerir toda la información."

Precisament Charles Handy i Zygmunt Bauman son dos dels autors les idees dels quals tenia pendents d'explorar. Del primer he llegit "La organización por dentro. Por qué las personas y las organizaciones se comportan como lo hacen", un recorregut magistral per entendre la psicologia i la sociologia de les relacions humanes a les organitzacions per part d'un autor de referència en el camp del disseny organitzacional. Imprescindible, en tornaré a parlar en altres posts de ben segur ja què he encarregat altres llibre seus.

De Zygmunt Bauman, a l'espera de que m'arribe el seu llibre més conegut, he fet una aproximació al concepte de modernitat líquida aplicada a l'àmbit educatiu a través d'un petitet llibret anomenat "Los retos de la educación en la modernidad líquida.". Poques pàgines però profundes, contundents, donen què pensar. Necessitaré una relectura per extreure'n una idea clara i arribar a alguna conclusió que me permeti connectar amb altres conceptes.

Com a divertimento de cap de setmana m'he llegit un d'aquests minimanuals d'autoajuda per a professors. Es tracta de "El profesor al minuto." de Spencer Johnson. Mira no està mal per tenir un altre punt de vista sobre el tema educatiu, en aquest cas centrat en els aspectes motivacionals i l'adaptació d'una metodologia importada des del món del management d'executius per aconseguir millorar els resultats dels equips de treball. Ens recorda algunes obvietats i alguna veritat profunda. Frases i pensaments que m'han quedat per a temps de crisi: "Nadie es perfecto, y es bueno no serlo"; "Colabora con los demás, compite contigo mismo";"La causa principal del fracaso escolar no es la falta de capacidad, sino un concepto pobre acerca de uno mismo"; "Si uno desea aprender, debe procurar que el ambiente sea agradable"; "Los triunfadores no nacen, sino que se hacen"; "Nuestra meta más alta es la de estar satisfechos con nosotros mismos";"somos los auténticos responsables de nuestra propia vida"; "Los sentimientos son importantes, y por eso es bueno que aprendamos a manejarnos con ellos"; "Todos cometemos equivocaciones y sufrimos reveses. He aprendido que lo que importa por encima de todo es lo que hacemos con nuestras equivocaciones"; "No es cuestión de salir corriendo cuando las cosas van mal"; "Es preciso dominar los obstáculos, en vez de negarlos o rehuirlos"; "Aprender tiene que ver más bien con vivir y experimentar, y no tanto con el edificio de la escuela, la pizarra y la tiza.". El professor com a jardiner "sembrador de ideas" i "cultivador" d'ésser humans. Suggerent.

Des de la web he llegit amb deteniment els dos darrers articles del Ferran Ruiz al seu blog Notes d'Opinió escrits el passat desembre. Porten per títol Perillosament Irrellevant (I i II). Què us haig de dir del Ferran? Cal llegir-lo! UN cop més, incisiu, clar i ras sobre allò que falta, allò que sobra i allò que cal fer en l'educació del s.XXI. El que aquí escriu el subscriu paraula per paraula, idea per idea. Sens dubte els seus articles, ben documentats, escrits des del rigor i l'atreviment intel·lectual son Necessàriament Rellevants per orientar la nau de l'escola entre els vents huracanats que bufen.

I per acabar aquests primers 27 dies de gener de 2009 he completat la lectura de "Repensando la organización escolar. Crisis de legitimidad y nuevos desarrollos." de Mariano Fernández Enguita i Eduardo Terrén (coords.). Lectura de treball i en la meva línia de continuació d'estudi del disseny d'organitzacions escolars iniciada amb la recerca avui_x_demà del DEA dins del programa de doctorat en Tecnologia Educativa de la URV. Absolutament recomanable la selecció d'articles realitzada pels coordinadors de l'edició, l'index de la qual reprodueixo a continuació per a fer-se una idea dels continguts tractats:

1. Centros, redes, proyectos. Mariano Fernández Enguita.
2. Cambios institucionales y/o neoliberalismos? François Dubet
3. Micropolítica y capital social: flujos de conocimiento y redes de cominicaciones en la organización escolar. Eduardo Terrén.
4. Más allá del Estado y del mercado? La revolución de los modos de gobierno. Geoff Whitty y Sally Power.
5. Pluralidad de mundos y coordinación de la acción: el ejemplo de los centros escolares. Jean Loui Derouet
6. Buenos profesores. un análisis sociológico de práctica educativa excelente. Rafael Feito.
7. Dirección Escolar, corporativismo y profesionalidad, o de cómo un proyecto autogestionario acabó devorado por la inercia funcionarial. Joan Estruch Tobella.
8. Autoridad pedagógica y poder político en los centros educativos: equipos directivos y proyectos curriculares. Juan Bautista Martínez Rodríguez.
9. Liderazgo y gestión de la calidad en educación. Roberto Rey Mantilla.
10. El modelo convivencial: clave organizativa del centro educativo. Julio Rogero Anaya.

Seria excessiu per a l'extensió d'un post repassar ni que fos mínimament el contingut de cada article. Tots ells son molt interessants, però voldria destacar el 7è capítol, una magnífica exposició de l'evolució històrica, social i política dels models de direcció escolar i la carrera docent des del Plan de 1836 i la Ley Moyano de 1857, passant pel Reglamento de 1859, el de 1901, el de 1911, la Ley de Bachillerato de 1938, les lleis franquistes, la Ley General d'Educación de 1970 (LGE), la LOECE de 1980, la Ley Orgánica del Derecho a la Educación de 1985 (LODE), la LOGSE de 1994, la LOPEG de 1995, fins a la LOCE (2002) en la legislació educativa de l'estat espanyol (no arriba a incloure la nova LOE del 2004). Una història que me consta és desconeguda per gran part dels companys de professió, i que en part permet explicar per què som com som, com hem arribat fins aquí, com s'ha conformat la cultura professional i organitzacional dels centres educatius i com ens projectem cap al futur. En definitiva un lliçó d'història sobre d'on venim, on estem i on anem. Una història que com deia Oscar Wilde, tenim l'obligació ètica i moral de reescriure.

Recarregant piles i refent el front

2008-10-16T11:21:00.004+01:00

Els AC/DC han tornat amb un nou disc Black Ice. Energía en estat pur, adrenalina 100% injectada directa a vena. Un calambrasso neuronal. M'arriba en el moment just per recarregar piles i refer la linea de front...

Lugares comunes

2008-09-12T17:57:00.006+01:00

Després de tres anys d'absència, la setmana vinent retorno a les aules. Han estat tres anys de parèntesi en la meva vida com a professor de secundària. Tres anys mirant d'entendre l'educació "out of the box", tres anys explorant camins i senderes professionals, emocionals i personals. Hi retorno amb ganes renovades, amb força, amb il·lusió, amb més paciència i més saviesa espero. Hi retorno amb passió per l'aventura d'educar per canviar el món. Hi retorno a la vora dels quaranta anys més conscient que mai de la complexitat i de les incerteses de la nostra missió. Però sobretot, com a docent, hi retorno amb la ferma convicció de lluitar sense límits i sense pietat, com ens suggereix aquesta magistral seqüència de Lugares Comunes, per la lucidesa en un món de foscors.

àtic2ª'08, viu la vida digital!

2008-08-30T09:02:00.005+01:00

Amposta, del 19 al 21 de setembre de 2008

L’associació sense ànim de lucre Atictes, amb la col·laboració de l’ajuntament d’Amposta i el suport de moltes altres entitats, posa en marxa la cinquena edició de les àtic2ª (V Jornades sobre Tecnologies de la Informació i la Comunicació), dedicades enguany a les xarxes socials i a la comunicació.

Aquestes jornades tindran lloc els dies 19, 20 i 21 de setembre a les Terres de l’Ebre, concretament a Amposta. Durant els tres dies es realitzaran tot un seguit de xerrades i tallers destinats a promocionar les TIC i especialment tot allò relacionat amb les xarxes socials, la Internet participativa. Tot això amb un marcat caràcter didàctic que fa d’aquestes jornades un lloc de visita obligatòria per a gent de totes les edats i fins i tot per a aquells que no tinguin coneixements previs sobre les matèries que es tractaran.

L’accés serà gratuït i les inscripcions ja estan obertes.

Tota aquesta informació i molta més es troba disponible al web oficial de les jornades: http://atic2.cat

Ya se verá...

2008-07-16T14:13:00.011+01:00

Hace muchos, muchos años, en el lejano Oriente, se cuenta la historia de un niño que nació en una familia muy rica por lo que cuando su madre dio a luz todo el mundo empezó a decir “Que niño más afortunado”.

Entonces el Maestro Zen dijo: “Ya se verá”.

Pasó un tiempo, el niño creció y sus pudientes padres le llevaban a montar a caballo. Un día el niño se cayó del caballo y se rompió las dos piernas. Todo el mundo empezó a decir: “Que mala suerte. Que niño más desafortunado”.

Entonces alguien preguntó al Maestro Zen y el respondió: “Ya se verá”.

Al cabo de unos meses estalló una guerra. Todos los jóvenes tuvieron que ir a la batalla excepto el chico que como tenía las piernas rotas se salvó de ir a la guerra. Entonces todo el mundo empezó a decir: “Que suerte. Que niño más afortunado”.

Alguien se acercó al Maestro Zen para preguntarle. Y el Maestro Zen dijo: “Ya se verá”...

Nunca cuestiones con ligereza, pesar o alegria prematura, aquello que te ocurra para bien o para mal. Nadie sabe que te depara el mañana y como influiran en ellos los hechos de hoy. En la desgracia puede estar escondida la gloria y al revés.

Signes d'una tempesta perfecta?

2008-06-10T09:22:00.006+01:00

"El aleteo de las alas de una mariposa
se puede sentir al otro lado del mundo".
Proverbi xinès

Fa unes setmanes, a la trobada d'Escola 2018, l'amic Xavier Suñé , arran de la meva intervenció sobre les conclusions del debat, me va acabant definint de forma simpàtica com "especialista en cercles viciosos". Certament, arran de la recerca iniciada en l'àmbit dels disseny d'entorn educatius, de la mà d'autors com Jay Forrester i Peter Senge, m'he anat apropant cada cop més als problemes del disseny organitzacional i la gestió d'organitzacions en entorns dinàmics complexos (thinking systems). Me retrobo així, en una de les aplicacions de l'àrea d'estudi en què vaig explorar durant la llicenciatura de físiques: la teoria del caos i la dinàmica de sistemes.

Resulta curiòs veure en la pròpia pell com actua el principi de "connecting the dots" del qual parla Steve Jobs en el seu magistral discurs a Stanford l'any 2005. Qui m'ho havia de dir...?! Sigue com sigue, la qüestió és que ara no puc evitar interpretar els esdeveniments del món en termes dels paradigmes i principis de la dinàmica de sistemes. És com portar permanentment unes ulleres de filtratge de cercles viciosos ! Això és el que me passa ara quan observo els efectes de la desacceleració econòmica que estem presenciant.

Ahir, per exemple, vaig anar a omplir el dipòsit de combustible gas-oil del meu cotxe, cosa que faig cada 7 o 10 dies. El tenia aproxidament entre un 10% i 20% de capacitat i vaig apropar-me com sempre a la bentzinera habitual del meu poble, però no vaig poder omplir-lo perquè havien exhaurit les seves reserves en 24h!! Per quin motiu? Doncs per què la psicosi de desabastiment provocada per la vaga de transportistes ha fet que el consum de combustible augmenti en previsió futura de manca d'abastiment, cosa que a la seva vegada és el motiu real del desabastiment present. Causa i efecte entren en un cercle viciós infernal de realimentació negativa, en què no se sap qui és causa i qui és efecte!

Ep! poca broma: 48h després de l'anunci de vaga hores, ara ja hi ha qui calcula que un 75% de les benzines de Catalunya ja no té reserves de carburant, de forma que les cues a les benzineres son quilomètriques i els mossos d'esquadra han hagut de sortir a escortar un comboi d'una dotzena de camions cisterna carregats amb més de 300.000 litres per repartir d'urgència. Ara ja no hi ha una sensació de desabastiment, ara hi ha un problema de desabastiment causat per la crescuda espectacular del consum de combustible per acumular reserves en menys de 48h. Un cop veiem un exemple de com actua el mecanisme sociològic de la profecia autorrealitzada.

Això és dinàmica de sistemes en estat pur. Així que no us estranyarà que tremole quan veig per un costat els efectes derivats de la bombolla inmobiliària combinats amb: les dificultats per obtenir crèdit, l'augment dels index d'atur, la galopada inflacionària dels aliments, la pujada del preu del petroli, la baixada de les borses i les restriccions de consum familiar. Estem davant dels signes d'una tempesta econòmica perfecta? Digueu-me pessimista, o cerclista viciós, però jo diria que els primers llamps comencen a caure...

Manifest blocaire contra el transvasament

2008-05-15T23:06:00.002+01:00

Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l’Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d’unir la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragna (CAT) amb la d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l’àrea metropolitana de Barcelona.

-Per tot això, denunciem l’alarmisme i la manipulació que el govern català i l’Agència Catalana de l’Aigua estan fent de la falta d’aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l’Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l’últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.

-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l’Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d’aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d’especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l’aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l’estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d’aqüífers contaminats i la dessalació.

-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L’ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l’aigua.

-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l’Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l’altura i defensen els interessos del territori, davant d’aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l’aigua.

-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d’altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l’Ebre, a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l’objectiu d’aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.

Ebresfera (Terres de l’Ebre), 15 de maig de 2008

En 18 mesos

2008-04-24T23:30:00.005+01:00

Ara fa pràcticament any i mig vaig escriure un post dedicat a l'UMPC. En l'evolució del concepte de l'UMPC cap al de MID (Mobile Internet Device),i poc després de la presentació de l'iPhone per part d'Apple, Intel donava a conèixer l'estiu passat la plataforma Moblin (Linux Mobile) per desenvolupar aplicacions Open Source per a dispositius mòbils funcionant sota SO Linux i arquitectura de processador Intel. S'espera que per aquest estiu es comercialitzen els primers dispositus MID basats en el projecte Moblin. Però paral·lelament també s'ha desenvolupat un distribució específica d'Ubuntu per als MID: la Ubuntu Mobile Edition. I tot això ha passat en poc menys de 18 mesos, així que me pregunto que ens espera de nou per als propers 18 mesos que ens duran a les portes del 2010...només pensar-hi provoca vertígen!

Horitzó 2018, claus per a una dècada

2008-04-05T18:15:00.010+01:00

"Les vrais hommes de progrès

sont ceux qui ont pour point de départ,
un respect profonde du passé"
Ernest Renau

"The future cannot be predicted,
but futures can be invented"
Dennis Gabor

Escriure sobre el futur no és tasca fàcil, malauradament cap de nosaltres té un palantir en el qual esvaïr les boires del demà! En altres ocasions he intentat des d'aquest mateix blog abordar alguns aspectes sobre com pot evolucionar l'educació (veure l'Escola del futur i Com educar avui per demà? ). En aquest temps he ampliat les meves lectures i he consultat diverses referències sobre l'escola del s.XXI, entre les quals voldria destacar les següents:

Vision for Education: The Caperton-Papert Platform

21st Century Learning

21st Century Learning Initiative

2020. Transforming Education and Training Through Advanced Technologies

Building the School of the Future

What if...? Re-imagining learning spaces

Change Forces: education in motion

Task Force on Student Life and Learning

Schooling for Tomorrow

Think Escenarios, Rethink Education

Netwoks of Innovation

What schools for the future?

Learning to change: ICT in Schools.

The THINK Report

FutureLab

21st Century Schools

The Partnership for 21st Century Skills

Route 21

21st Century Collaborative

Future Education -WikiBooks

School 2.0 eToolkit

I gran part de les tendències que s'apunten també estan recollides d'una o altra manera de forma brillant en el llibre la Nueva Educación del Ferran Ruiz, en el qual es poden trobar ampliades les idees que havia anat exposant en el seu propi blog. Totes aquestes fonts resulten altament inspiradores alhora de posar-se a imaginar l'escola del futur, a la vegada que hom s'adona de les enormes dificultats que comporta abordar determinats processos de canvi.

Una de les coses que he après de les reflexions anteriors i que es pot deduïr de l'evolució històrica de la pedagogia és que les institucions educatives són organitzacions altament resistents al canvi. Una resistència realment notable de fet, i que ens permetria dir que l'escola és bàsicament conservadora. Al llarg dels segles moltes han estat les pedagogies progressistes que s'han estavellat contra els murs de la institució escolar i no ha conseguit arrelar malgrat la clarividència dels seus precursos (des de Dewey fins a Freire, passant per Kilpatrick, Decroly, Steiner Piaget, Freinet, Vigotsky o tant altres pedagogs il·lustres).

En aquest sentit una dècada podria semblar d'entrada un període de temps massa curt per adoptar qualsevol canvi significatiu a l'escola. Sens dubte els canvis profunds requereixen temps, però sobretot requereixen acció. Encara que les accions siguen petites no ens hem d'aturar, perquè el realment important és que les accions siguen continuades sempre que sapiguem què volem aconseguir. El repte de canviar l'escola és gegantí, però la suma continuada dels esforços del molts docents en el dia a dia a l'aula ens il·luminarà el camí cap a la utopia possible.

Per això quan penso en les claus de canvi escolar per a la propera dècada, crec que la primera consisteix en generar un somni, una visió renovada per al s.XXI en forma de discurs compartit. A l'escola també necessitem el nostre propi "I have a dream". Necessitem creure que treballem per canviar el món des de les aules. Sense aquest impuls motivacional no crec que tinguem mai la força interior per modificar el rumb de la l'educació.

La segona clau seria recuperar als clàssics. Me refereixo a recuperar i adaptar les metodologies de la pedagogia activa i progressista dels pensadors de segles anteriors. No hem d'inventar res massa nou per ensenyar en el món que sorgeix de la societat de la informació i del coneixement. Ara més que mai aquestes pedagogies tenen raó de ser i podem revitalitzar-les gràcies a les eines i possibilitats tecnològiques que disposem. Centrem-nos sobretot en el què hem de fer en educació i per què, que no es aturi ni ens paralitze el com , ja el descobrirem mentres caminem amb pas ferm.

I la tercera clau, lligant amb la segona i la primera, tindrà a veure amb la capacitat de formar i promocionar el lideratge de professionals de l'educació. No m'imagino una escola diferent en els propers 10 anys sense que s'hagin fet passos decisius en aquest àmbit. El posicionament dels mestres i professors envers els projectes de centre ha de canviar radicalment en relació a l'actual falta d'entusiasme. Vull sommiar doncs en unes escoles fortes emocionalment, on l'educació sigue viscuda amb passió i convenciment, de forma transcendent per les persones que allí hi conviuen. Amb un entusiasme així no demanaria res més, perquè com diria el poeta "tot està per fer i tot és possible". I fer-ho està en mans de les persones. Fem-ho!

Escola 2018

2008-04-04T12:14:00.005+01:00

Darrerament l'educació ha passat a primer pla en els mitjans de comunicació arran de l'Informe PISA, del l'estudi sobre el professorat a Catalunya elaborat per la Fundació Jaume Bofill o de la vaga de docents convocada per a rebutjar les Bases de la nova llei d'educació de Catalunya.

Creiem que és una oportunitat per a convertir aquesta actualitat en un moment de reflexió i d'acció positiva en favor de la millora de l'educació del nostre país.

Un grup de docents ens hem proposat fer-ho a través dels nostres blocs mitjançant una proposta oberta a la participació de tothom:

Etiqueta ESCOLA2018

Etiqueta de l'escola que volem. Una proposta col·lectiva basada en aportacions positives, personals i creatives sobre l'educació que volem d'aquí a 10 anys. Siguis del col·lectiu de pares, de mestres o d'estudiants, participa i fes sentir la teva veu a través del teu bloc.

Les propostes que vulguin acollir-se a aquesta denominació procurant que tinguen aquestes característiques:

1. Propostes positives, no crítiques. No parlem de l'educació que tenim, sinó de la que volem. Somia i proposa: el futur el construïm entre tots.

2. Propostes personals, no refetes. No enllacis articles interessants, opinions d'altres, referències alienes, sinó enriqueix-los amb la teva aportació. Sigues personal i glosa, comenta, proposa segons el teu propi punt de vista.

3. Propostes creatives, no convencionals. No podem canviar les coses si ho fem tot igual que ho hem fet fins ara. Cal començar a pensar de noves maneres. Crea i explora, les noves situacions demanen noves idees.

Si la teva aportació reuneix les tres característiques, sigui breu o extensa, plena de seny o bé de rauxa, etiqueta-la escola2018. Afegeix també altres etiquetes que orientin sobre el tipus de contingut: proposta, referència, bona pràctica, reflexió, etc.

Et convidem a publicar-la també en un bloc col·lectiu. Un bloc que recollirà totes les aportacions que s'hi vulguin incorporar.

Com fer-ho:

Escriu la teva aportació en un correu electrònic.
Posa el títol del teu post en l’assumpte del correu que ens envies.
Al peu del correu, escriu escola2018 (i en cas que tingues bloc, l’adreça amb un hipervincle al post original).
Envia el correu a educadorsblocaires.escola2018 [aquí va l'arrova sense espais] blogger.com
Visita Escola 2018, el bloc col·lectiu.
Llegeix la teva aportació!
No cal, doncs, tenir un bloc per a fer aportacions: envia un correu electrònic i les tecnologies faran la resta.

Si també vols ajudar-nos a difondre la campanya, afegeix el rètol al teu post o al teu bloc.

Moltes gràcies!

Aquesta iniciativa col·lectiva culminarà en una Trobada d'educadors blocaires.

L'organització Lacenet celebra enguany el seu 10è aniversari i s'ha ofert a acollir aquesta trobada el dissabte 17 de maig a Callús (Manresa).

Si tens un bloc i vols trobar-te amb altres educadors, no hi pots faltar!

Per assistir-hi, adreça't al wiki que hem preparat per acollir-la. En ell anirem publicant les darreres novetats i l'organització definitiva de la trobada d'educadors blocaires.

Una salutació molt cordial de l'equip impulsor de la proposta ESCOLA2018 i organitzador de la trobada.

Linkat Install Party

2008-03-26T23:05:00.003Z

Dissabte 12 d’Abril: 10:00 - 14:00 Install Party Linkat al IES Montsià d’Amposta.

El dissabte dia 12 d’abril de 2008 a les 10 del matí es realitzarà una “Install Party Linkat” al IES Montsià d’Amposta. Es presentarà la nova Linkat 2.0 feta pel departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Hi haurà la presència de responsables del projecte per introduir-nos en el món de GNU/Linux al món educatiu. La instal·lació es realitzarà a una de les aules de l’IES Montsià, però si vols portar el teu ordinador portatil també t’ajudaran a posar la Linkat.

Horari de l’event:

10:00 - 11:00 Xerrada sobre les novetats de Linkat 2.0
11:00 - 13:30 Install Party
13:30 - 14:00 Pissarra digital, per David Comuñas

Organitzat per Atictes i el departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

¿Soñaré?

2008-03-19T10:14:00.005Z

"The only way to discover the limits of the possible
is to go beyond them into the impossible."
Arthur C. Clarke

Llegeixo amb tristor a Vilaweb que ahir va morir l'escriptor visionari Arthur C.Clarke, el creador de la saga 2001 i tantes altres històries que han captivat la meva imaginació. Potser podria fer una llarga ressenya sobre les seves contribucions al gènere de la ciència ficció o descrivint personatges de les seves novel·les, com ara la computadora HAL 9000, el comandant Bowman o el Dr. Chandra, però m'estimo més romandre en silenci mentres contemplo l'obertura de la mítica pel·lícul homònima de Stanley Kubrik que aquesta nit tornaré a visionar per recordar que prop estem encara del mono i que lluny de l'home. Arthur, vagis on vagis, estigues on estigues, espero que en el teu camí cap als estels continues somiant ...

Obama for President

2008-02-08T17:49:00.000Z

Voleu saber què és el lideratge? Barak Obama ens ho demostra amb 3 paraules...

HOPE
CHANGE
BELIEVE
YES,WE CAN.

Amunt, Amunt, Amunt...!!!

2007-12-31T17:53:00.000Z

Amunt per a respirar pau i llibertat,
Amunt per a viure amb intensitat,
Amunt per a guanyar l'amistat,
Amunt per a no deixar de somiar,
Amunt per a cercar la veritat,

Amunt malgrat l'adversitat,
Amunt per a no perdre l'esperança,
Amunt per a vèncer la incredulitat,
Amunt però amb força i humilitat,
Amunt companys!
Amunt, Amunt, Amunt !!!
Sempre amunt,
per què amunt, companys, ens espera la felicitat...

Dedicat a tot els meus germans de cor. Us desitjo Tendresa i Coratge per al 2008!

marià :-))

L'Imperi Contraataca

2007-12-18T22:50:00.000Z

Llegeixo amb tristesa a Vilaweb que la Generalitat de Catalunya renovarà llicències amb Microsoft per 4 anys i es gastarà un import superior als 12 milions d'euros! O sigue, 2.000.000.000 de peles de les arques públiques catalanes que continuaran finançant al gegant informàtic per l'ús del seu programari privatiu.

Me pregunto si aquesta és la millor manera de promoure l'ús de programari lliure a l'administració pública. I me pregunto com és que el govern de la Junta de Extremadura va poder tallar de socarrel el cordó umbil·lical que mantenia unit els seu funcionariat amb Microsoft, mentres que nosaltres els moderns i emprenedors catalans no ens en sortim.

Quan governaven altres es deia que era perquè es protegien interessos comercials, però i ara què? A què o a qui dimonis es té por? A què esperem? Què necessitem? Quin és el problema amb Linux? Per què cal continuar pagant el peatge de Windows?

Afortunadament hi ha una petita colla de Jedis treballant de valent a l'ombra del poder i prou bojos per continuar desenvolupant noves versions de la Linkat. El meu reconeixement per a ells i la seva feina. Fe, Esperança i Coratge guerrers, que La Força us acompanye!

Together Everyone Achieve More

2007-12-15T23:15:00.000Z

"Some people dream of writing the great novel,
others dream of inventing things.

Not me. I dream about good schools
-happy, bustling, productive schools.
I can't think of anything more beatiful."
Clif St. Germain
Learning Places (Fullan, M. 2006)

Divendres l'Artur i jo vam gaudir de valent al voltant d'una taula de joc. Bona música (no deixeu de punxar el canal de LastFm del menú de la dreta mentres llegiu!!), bona conversa, bons companys i molt bon rotllo. Me resulta realment difícil condensar en paraules l'ambient i les emocions viscudes. De ben segur que trobarem l'ocasió per analitzar amb més detall les reflexions compartides, però de tota manera voldria deixar escrit ara aquest breu post per evocar l'esperit del moment. Per fer-ho empraré una presentació sobre principis bàsics del treball col·laboratiu amb l'objectiu de il·lustrar la idea que en equip 1+1 sempre són més que 2. Així que companys: Força, Valor, Equilibri i Seny, perquè junts fem pinya, junts fem equip!

T o g e t h e r E v e r y o n e A c h i e v e M o r e

| View | Upload your own

The best of us

2007-11-17T08:21:00.000Z

Mestre Sensei Cornella diu que allò més important per desenvolupar un projecte és tenir una missió, conèixer i confiar en les pròpies capacitats i saber comunicar el nostre treball. Hi estic d'acord, però jo hi afegiria: i comptar amb un bon equip. Inspirar-se en la passió per una visió amb propòsit compartit i trasmetre l'esperit de cooperació necessari als altres. Sense els altres no som res. Crec que tenim tot allò que donem i per tant si no donem res no tenim res. Ens cal caminar junts fent equip perquè només quan donem guanyem. Per això penso que a la vida (tan en l'àmbit privat com públic) hem de donar sempre el millor de nosaltres. Potser ens cal aprendre una mica dels atletes...

Escola i Empresa, una híbridació possible (I)

2007-09-24T20:12:00.001+01:00

"En cada una de las actitudes que nosotros tomamos hay una empresa"
Pepu Henández

Fa un parell d'anys el sociòleg francés Christian Laval argumentava amb fermesa, en una conferència dels Debats d'Educació, perquè la funció de l'escola no s'ha de considerar des d'una vessant d'empresa. En el seu discurs denunciava la creixent invasió en l'àmbit educatiu d'una terminologia (amb paraules com clients, eficàcia, competitivitat, gestió, processos, serveis, competències, rendiment, indicadors, control de la qualitat, planificació estratègica...) , d'uns principis organitzatius i d'uns plantejaments més propis del corrent de pensament econòmic neoliberal.

Des de la seva posició ideològica, Laval contraposa el model cultural, humanístic i conceptual d'una escola democràtica al d'una escola tecnocràtica, defensant que els veritables problemes de canvi socials que ha d'afrontar l'educació no podran ser resolts en funció de les necessitats cojunturals ni dels interesos de l'economia. Realment, és recomanable llegir amb deteniment les tesis de Laval per ser conscient de les dificultats no trivials que comporten determinats models d'organització escolar i no caure en la simplificació d'un problema de naturalesa complexa. Però me pregunto si té Laval raó?

La veritat és que en el món educatiu, principalment entre el professorat de centres públics, es podria dir que existeix una "resistència" considerable a incorporar conceptes provinents de l'àmbit de la gestió empresarial a l'hora de pensar en l'organització de les institucions escolars. D'una manera o altra solen aparèixer en el debat arguments que qüestionen que per obtenir millors resultats educatius l'escola hagi de funcionar com una empresa, donat que el seu rendiment s'hauria de mesurar en termes de benefici social a llarg termini i no economicista a curt termini.

Segurament, com tot a la vida, ambdues posicions extremes (diguem-ne model d'escola democràtica i model d'escola tecnocràtica) presenten deficiències i són insuficients per donar una resposta global al problema educatiu. La realitat, sempre molt més complicada que les teories, potser s'ajusta més a models híbrids que matisen els principis dels models extrems combinant el millor de cadascun. Jo no crec que l'escola sigue només una empresa, però no veig per què no pot emprar tècniques organitzatives empresarials.

Amb el següent gràfic he volgut representar alguns dels diferents eixos que podrien tenir-se en compte per configurar un espai multidimensional de l'educació. Restringir-se a una visió unidimensional i absoluta en els extrems pot comportar la pèrdua de la perspectiva sistèmica del conjunt.

Quan parlem d'empresa acostumem a fer-ho des de l'accepció d'entitat econòmica o negoci. Però una empresa és també una aventura, allò que algú, en sol·litari o acompanyat, emprèn. Així una empresa s'entendria com una acció o un conjunt d'accions que desenvolupa gent amb visió, que té empenta i s'atreveix a endisar-se en territori desconegut. D'aquestes persones en diem emprenedors. Una empresa pot ser un viatge (també en el sentit figurat), una relació personal, escriure un llibre, una iniciativa solidària, un projecte de vida, la construcció d'una casa, una revolta política, tenir fills... I vist d'aquesta manera, si educar és una aventura, no podríem dir que una escola és una empresa?

Molts afirmarien que una societat sense esperit emprenedor és una societat sense iniciativa ni creativat, sense capacitat d'innovació ni de generar il·lusió, un societat morta. Però al cap i a la fi les societats estan constituïdes per individus, per tant si volem construïr aquesta societat què cal fer per tenir persones emprenedores, innovadores i creatives ? Lluny de ser una pregunta sense importància, la qüestió anterior esdevé cabdal per al desenvolupament del teixit empresarial de les economies basades en el coneixement (veure l'anterior post dedicat a la conferència del Tony Bates al ComoCaixa).

És natural doncs que en els cercles de decisió econòmica, acadèmica i política hi hagi un creixent interés per repensar el paper de l'escola en la nova societat informacional. Ens trobem en una cruïlla històrica, en què convergeixen les noves necessitats de formació de les empreses i la potencialitat educativa de les TIC, que poden permetre un renaixement de les metotologies pedagògiques més arrelades en l'aprenentatge col·laboratiu, el desenvolupament de la creativitat i el creixement personal, intelectual i emocional de l'individu. Companys mantinguem les ments, els ulls i les orelles ben obertes i estiguem alerta! Estem vivint una època en què el professorat que cavalquem entre el s.XX i el s.XXI potser tindrem el rar privilegi d'assistir i contribuïr, al naixement d'una Nova Escola. Arriben els temps dels híbrids...

Renacer'07, I was here

2007-09-24T18:54:00.000+01:00

Al post Renàixer per connectar amb el demà iniciava un via cap a la fusió de conceptes provinents del món educatiu i empresarial. D'aquella d'experiència al Renacer'07 n'he tret un bon grapat d'emocions inesborrables i unes quantes idees per fer transferibles a l'àmbit educatiu les ensenyances adquirides. Són pensaments que he estat madurant durant l'estiu i que ara finalment destil·laran en forma d'articles en aquest blog. Per començar, deixo una mena de recopilació en forma de núvol d'etiquetes d'algunes de les paraules que s'hi van poder escoltar durant dos dies màgics del mes de juliol...I was here :-)

idees disfrutar emocions professió il·lusió futur connectar observar preguntar participar disfrutar equip innovar creativitat comunicació lideratge somnis individualisme sentit respecte tecnologia energia endogamia problemes solucions participació simulació joc aprendre canvi persones frontera inventar eines serveis dedicació motivació intuició atreviment explorar oportunitat risc desconeixement qualitat autenticitat compromís perspectiva voluntat temor cor crear mirar transcendència experiència globalització recerca bellesa métode bondat honorabilitat col·laboració reptes empatía superació imaginació tolerància enginy cooperació plaer diversitat virtualitat diversió temps gestió estructura conversació organització coneixement flexibilitat confiança inquiets personalitat professionalitat vocació èxit fracàs cultura creació entorns virtuosisme ètica administració marca blog imatge llenguatges digital ordre desordre identitat xarxes persuasió ficció ciència continguts talent estratègia resultat mercat radical paradigma evolució obsolet missió visió transgressió valor mitjans veracitat interacció descobrir alliberament interior exterior alineació investigació comunitat integració web2.0 icosistemes felicitat crisis desconcert expectatives mentalitat oberta complexitat espirit sentit equilibri escoltar armonía saviesa força vigor pau hàbits ecuanimitat silenci fraternitat mesclar-se endogàmia valentia bogeria consciència sentit coherència energia herois i educació

SfT project: el Palantir de la OECD

2007-09-03T10:17:00.000+01:00

"A quoi ressemblera l'école de demain ?
Quel type d'enseignement et
d'apprentissage s'y dérouleront ?
Jettera-t-elle les bases de la formation tout au long de la vie
pour tous et non pas simplement pour les rares privilégiés ?
Ces questions se posent de façon
cruciale à l'aube du 21ème siècle."

OECD

L'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OECD), incorpora una divisió específicament dedicada a l'obtenció de dades, recerca i realització d'informes de l'àmbit educatiu a nivell global dels països que en són membres. Al seu lloc web s'hi pot llegir la següent capçalera:

"Both individuals and countries benefit from education. For individuals, the potential benefits lie in general quality of life and in the economic returns of sustained, satisfying employment. For countries, the potential benefits lie in economic growth and the development of shared values that underpin social cohesion."

Novament apareix una referència que lliga creixement econòmic, benestar i educació. Recordo aquí una d'aquestes frases cèlebres (suposo que anònima perquè mai no n'he vist identificada l'autoría...) que circulen per la xarxa i que sintetitza de manera excel·lent la relació anterior:

"Si l'educació et sembla cara, prova amb la ignorància."

Economia, Empresa, Escola, son tres parts d'una equació que me volta pel cap des de fa temps. Precisament arran de la meva experiència al Renacer'07, estic enllestint una sèrie de reflexions amb l'objectiu de fer una traslació educativa d'idees provinents de l'àmbit empresarial de la innovació i la nova economia. Espero poder-les compartir aviat a la blogosfera educativa a través de succesius posts temàtics.

Però tornant a la divisió educativa de la OECD, aquesta coordina les seves activitats de recerca a través d'un organisme anomenat CERI (Center for Educational Research and Innovation). El CERI desenvolupa diverses línies i programes de recerca de forma simultània com es pot observar aquí. Però jo voldria destacar específicament el projecte Schooling for Tomorrow (SfT) dedicat a explorar l'educació del futur i que es ve realitzant des de fa més d'una década.

En aquest temps, SfT ha generat valuosa i quantiosa documentació a través del servei de publicacions de la OECD. Els documents estan disponibles en diversos idiomes oficials dels paisos membres de la OECD i es poden adquirir publicats en format paper o en format digital. Però alguns d'aquests interessantíssims documents també poden ser descarregats gratuitament per a la seva consulta en format pdf. Entre d'altres, és el cas d'aquests:

Think Escenarios, Rethink Education. (2006)

versió completa disponible en francés.

Netwoks of Innovation. (2003)

versió completa disponible en francés.

What schools for the future?. (2001)

versió completa disponible en francés.

Learning to change: ICT in Schools. (2001)

versió completa disponible en castellà.

Jo diria que per als amants a consultar Palantirs educatius, l'SfT constitueix un bon filó!

Recordant Tony Bates al CosmoCaixa (II)

2007-08-31T00:10:00.000+01:00

"Una perspectiva de futur?
La tecnologia va més ràpida que la gent,

i la gent més ràpida que les institucions.
És molt difícil saber que passarà..."

Tony Bates

Reprenc el relat de la conferència del doctor Bates al CosmoCaixa ¹ que havia deixat amb un interrogant a l'aire en l'anterior post: per què cal canviar? D'alguna manera la cita inicial que obria la primera part del post apunta una de les claus per donar resposta a aquesta pregunta: "el canvi educatiu no és una decisió tecnològica, sinó estratègica". Així que podriem dir que el canvi és necessari perquè el sistema educatiu tradicional heredat del s.XIX i desenvolupat al llarg del s.XX ja no representa l'estratègia correcta per superar els reptes formatius del s.XXI. Després de 200 anys de serveis, el model pedagògic de la Revolució Industrial sembla esgotat i cal obrir nous horitzons. No és d'estranyar doncs que través de programes com PISA de l'OECD s'intenti determinar de forma sistemàtica si: "Are students well prepared for future challenges? Can they analyse, reason and communicate effectively? Do they have the capacity to continue learning throughout life?"

Per això, determinar cap a on anem en educació i en TIC ², fent prospectiva, imaginant i visualitzant ³ com ha de ser l'escola del futur, esdevé una qüestió central per dissenyar i emprendre a temps accions efectives de canvi en les institucions escolars ⁴. Per, en definitiva, com afirma el Jordi Vivancos al seu blog, construir el futur aprenent del passat. ⁵

Argumentava Tony Bates que l'explosió d'informació en la nova societat del coneixement ⁶ fa inviable l'aprenentage per simple acumulació de continguts: hi ha massa per aprendre!! És fonamental detectar i seleccionar quines són les habilitats bàsiques necessàries per continuar aprenent i desenvolupar-se amb èxit tan professionalment com personalment al llarg de la vida

Tradicionalment la visió de l'educació des de l'objectivisme s'ha identificat amb els principis filosòfics segons els quals la veritat existeix fora de la ment humana, i que les lleis científiques que descriuen la realitat no depenen de les opinions sinó dels fets. Per tant hi ha un cos de coneixements que s'ha d'aprendre, que es defineix i es transmet per experts o especialistes. De manera que per assolir aquests continguts cal desenvolupar habilitats de comprensió, memorístiques, d'analisi i de sintesi. Representa un sistema de transmissió de saber de tipus instructiu, autoritari, objectiu, organitzat, propedèutic i amb lleis inqüestionables. I el model d'ensenyament-aprenentatge que se'n deriva està centrat en el professorat i els continguts, ajustant-se un concepció educativa del tipus Jo sé, Tú no saps, Jo explico, Tú escoltes, tal com diria la Irene Martínez ⁷.

Per contra la visió constructivista parteix de la base que tot el coneixement està creat pels humans. El saber s'adquireix observant, comparant, manipulant, relacionant, qüestionant, reflexionant, col·laborant i debatent, assimilant-lo a través de processos cognitius personals però també socials mitjançant la realització de preguntes, fent ús del pensament crític, la creativitat, la capacitat de comunicació i la valoració dels arguments emprats. Els models d'ensenyament-aprenentatge propis d'aquest marc conceptual estan centrats en un alumnat actiu, que interactua tan a nivell individual com grupal amb professorat i materials educatius. Així queda redefinit el paper del professor com el d'un orientador, un facilitador o guia d'un aprenentatge més personalitzat ⁸.

És precisament en la transició entre tots dos models on la integració de les TIC en l'àmbit educatiu pot jugar un paper clau com a eines ⁹ facilitadores del canvi. Però compte, les eines no fan miracles ens adverteix el doctor Bates! Allò essencial en l'ús educatiu de les TIC és la planificació estratègica amb què es fa i la visió de centre que es pretén desenvolupar amb aquesta. Hi ha múltiples exemples d'e-learning de poca qualitat pedagògica. Per tant cal seguir procediments d'implantació des les TIC basats en els respectius projectes educatius que garanteixin la qualitat dels processos d'ensenyament-aprenentatge ¹⁰, identificant què serà més beneficiós per a l'alumnat en funció de l'entorn escolar i de la naturalesa d'allò que s'ha d'estudiar.

D'altra banda, i no menys important que la visió de centre, caldrà disposar de plans d'actuació per proporcionar recolzament a nivell tècnic d'infrastructures TIC així com a nivell de formació. En aquest darrer tema Tony Bates va reconèixer que l'e-learning augmenta significativament el grau d'habilitats professionals requerides per part del professorat i va afirmar que la majoria de professors no estan preparats per integrar les TIC i noves metodologies en la seva pràctica docent. Per això, defensa Bates, és necessari sistematitzar la formació permanent al servei del professorat ¹¹ almenys de tres maneres:

mitjançant el suport professional continuat d'especialistes en disseny d'entorns educatius, programadors web, gestors de projectes TIC,...
potenciant la modalitat de formació telemàtica.
introduïnt homologacions de formació inicial mínima.

Després de comentar aquests temes, el doctor Bates va continuar fent un repàs cronològic a les TIC com a motor de canvi tecnològic fins arribar a la situació actual de l'emergència de les xarxes socials col·laboratives, la telefonia mòbil, els mons virtuals i el fenòmen de la web 2.0 amb les seves implicacions educatives ¹². S'ha de ser conscient, afirma, que estem davant d'una situació en què els aprenents tenen eines de creació multimèdia potents que dominen informalment i amb les quals juguen, adapten, modifiquen, produeixen i comparteixen obertament en xarxa múltiples continguts. I conseqüentment es trenca de manera radical la clàssica relació de poder entre professorat i alumnat. Ara el control de l'aprenentatge ja no està en mans del professor (marc objectivista) sinó que està dominat per l'alumnat (marc constructivista).

I com vehicular el potencial educatiu de la web 2.0? Bates, en dona algunes indicacions:

potenciar el treball en grup
desenvolupar tasques multimèdia
seguir models d'aprenentatge basat en projectes i resolució de casos
duur a terme treballs de camp
portar a l'aula experts i continguts externs a l'escola
incrementar l'aprenentatge de les llengües

Però a la vegada que reconeix els beneficis educatius que ofereix la xarxa, Tony Bates ens alerta dels perills d'una educació basada exclusivament en la web i centrada totalment en l'estudiant, recordant les paraules d'un dels pensadors crítics amb la web 2.0, l'Andrew Keen: "en comptes d'una dictadura d'experts tindrem una dictadura d'idiotes". Aquests son alguns dels aspectes que esgrimeix Bates per fer l'advertiment anterior:

l'ús de la web 2.0 és en gran part social, però no educatiu formalment. Pot haver-hi per més de publicitat que de realitat.
la "democratització" de l'ensenyament pot amenaçar l'autoritat acadèmica sobre la qual es recolza la fiabilitat, la formalitat, la seguretat i la capacitat de contrastació veraç dels continguts.
pot haver-hi una minva del desenvolupament del pensament cientific a nivell individual.
l'alumnat és essencialment depenent, necessita ajuda per madurar emocionalment i orientació per estructurar el seu procés de creixement intelectual. Hi ha coses que no es poden aprendre al web.
l'ensenyament de tipus instructiu no sempre és dolent, a vegades és millor i més eficient que el de tipus orientatiu.

Tot i això, diu que l'e-learning satisfà moltes de les necessitats actuals de formació continua. Afirma que segurament caldrà realitzar un canvi de filosofia i tecnologia educativa, cosa que requerirà experimentar més profundament en aquest camp. I acaba la seva conferència amb una defensa contundent de les virtuts de l'e-learning argumentant que:

potencia habilitats (organitzar, analitzar, utilitzar informació...) claus per a la societat del coneixement i que després seran requerides per les empreses d'aquest tipus d'economies.
és beneficiós per a l'aprenentatge al llarg de la vida.
és un catalitzador del canvi pedagògic i promou el desenvolupament de nous métodes d'ensenyament-aprenentatge.

En conclusió una conferència llarga però àgil, que no es va fer densa en cap moment, pròpia d'una gran comunicador com va demostar mister Bates. Una autèntica lliçó de començament a final, gràcies a la qual vaig veure condensades, en el poc més de dues hores que va durar, centenars pàgines de lectura realitzades en els darrers dos anys. En tres paraules: im-pre-ssionant.

----------------------------------------------------------------------------------------
Notes:

¹[1] [Recull de ponències de les Jornades del IOC al CosmoCaixa 2007 ]
²[2] RUIZ i TARRAGO, F. (2003), Future Trends in Education: Where are We Heading? ]

³[3] [per explorar diferents visions de l'educació del futur es poden consultar llocs webs com:

⁴[4] en aquesta mateixa línia veure els posts anteriors següents: Com educar avui per demà?, L'escola del futur, El segle XXII al tombant del segle XXI ]
⁵[5] [VIVANCOS, J. (2006), Aprenguem del passat per construir el futur, ]
⁶[6] [interessant tenir present el concepte de desbordamenta informatiu introduït per l'Alfons Cornella en aquest article: Com sobreviure a la Infoxicació ]
⁷[7] [Irene té disponible al seu espai wiki un primer document de sintesi al voltant de reflexions sobre els canvis en el model educatiu i la relació amb les metodologies de formació en línia, des d'aquí l'animo a fer-ne una segona part!]
⁸[8] [per reflexionar sobre la idea d'aprenentatge personalitzat es poden llegir aquest dos articles post 1 i post 2 inclosos a les notes d'opinió del sempre incisiu Ferran Ruiz ]
⁹[9] [el Jordi Vivancos té obert al seu blog un debat sobre si les TIC són només eines]
¹⁰[10] [per ampliar sobre qualitat llegir: Qualitat a l'aula (I), Qualitat a l'aula (II) i Qualitat a l'aula (III)]
¹¹[11] [la formació del professorat hauria de ser coherent amb les seves competències professionals]
¹²[12] [al blog Escuela 2.0 es pot trobar un breu recull d'enllaços d'aquesta temàtica i també el Xavier Suñé té dedicada una pàgina específica molt bona per tractar sobre web 2.0 al blog de zona TIC-n]

Recordant Tony Bates al CosmoCaixa (I)

2007-08-28T11:51:00.001+01:00

"El canvi educatiu no és una decisió tecnològica,
sinó una decisió estratègica"
Tony Bates

Avui he volgut recordar un dia intens d'aquest final de curs en el qual me vaig sentir doblement privilegiat. En primer lloc per d'haver pogut assistir a una conferència del Tony Bates i en segon lloc per haver-ho fet en bona companyia amb l'Artur, Luis i Ricard que sense dubtar-ho ni un moment es van voler apuntar altre cop a una excursió friki.

La magnífica conferència pronunciada pel Sr. Bates es va realitzar el passat 28 de juny al CosmoCaixa, en el marc de les jornades "IOC. present i futur. Nous entorns d'e-learning", i en ella va fer un magistral recorregut històric i conceptual sobre l'e-learning. Intentaré fer-ne un resum amb les ràpides notes de quadern que vaig tenir temps de prendre de la seva presentació mentres traduia mentalment de l'anglès les seves paraules.

Per començar, el Sr. Bates, va intentar centrar la definició del terme d'e-learning, mostrant com engloba diversos matisos, significant coses substancialment diferents en funció de l'entorn educatiu i de l'interlocutor que l'empra en el seu discurs o model pegagògic. Per tant, venia a explicar, fora de semblar una banalitat, és important delimitar clarament què volem dir quan parlem d'ús de les TIC a l'aula. Així es podria dir que hi ha una gradació del terme d'e-learning que aniria recorrent situacions educatives com les següents:

No e-learning: el procés d'ensenyament-aprenentatge es realitza de forma completament presencial i sense fer cap ús de les TIC.
Help: les TIC s'empren com a suport didàctic a l'aula.( indicant que, segons fonts de la OECD de l'any 2005, el 75% de l'ús educatiu de les TIC es fa en aquesta modalitat)
Laptop labs: la típica situació d'ensenyament-aprenentage de les TIC a l'aula d'informàtica. (segons fonts de la OECD de l'any 2005, el 10% de l'ús educatiu de les TIC es fa en aquesta modalitat)
Blended learning: és el mode mixt, combinant el millor de la classe presencial amb les potencialitats dels processos d'aprenentatge en entorns virtuals. ( segons fonts de la OECD de l'any 2005, tan sols l'1% de l'ús educatiu de les TIC es fa en aquesta modalitat)
Fully e-learning: concepte que vindria a representar els entorns clàssics d'ensenyament a distància però integrant i actualitzats amb eines TIC. (segons fonts de la OECD de l'any 2005, el 14% de l'ús educatiu de les TIC es fa en aquesta modalitat)

[Aprofundint en aquesta idea, el Jordi Vivancos té publicat l'article "Accepcions de les TIC educatives" al seu blog personal, que considero de lectura recomanable.]

Per exemplificar un possible model d'ús de les TIC en el sistema educatiu, el Sr. Bates va exposar algunes de les característiques de programes basats en blended learning que es desenvolupen al Canadà:

la inversió en formació segueix a l'estudiant, permeten la seva mobilitat.
els estudiants tenen accés directe a internet, a l'escola i/o a casa.
s'estableixen canals de comunicació en dos sentits professorat-alumnat i alumnat-alumnat per múltiples vies: mail, conferència, telèfon, trobades presencials, reunions de treball...
abans dels processos d'inscripció als cursos i matriculació, s'estableixen de forma personalitzada amb els famílies les expectatives i objectius de l'alumnat.
quan es necessari, els programes d'aprenentatge en línia recorren a la modalitat presencial.
el professorat adapta les activitats a les necessitats d'aprenentatge de l'alumnat i l'avalua amb freqüència.
tots els materials educatius produïts tenen drets d'autor però són de lliure adquisició per a les escoles i per als estudiants.
el model pedagògic està dissenyat segons principis filosòfics propis de l'objectivisme i del constructivisme, incidint especialment en aspectes de desenvolupament del raonament analític, la resolució de problemes i l'aprenentatge actiu.

[Per aprofundir en la metodologia de l'aprenentatge basat en problemes (ABP) resulta molt instructiu consultar els documents que es poden trobar la web de l'Equip ICE-UAB de Metodologies docents i Avaluació a Secundària que manté el Xavier Rosell]

A continuació el Sr. Bates va exposar els diferents arguments que fan de les TIC un motor de canvi amb impacte directe en diversos àmbits com el polític, l'econòmic, el pedagògic i el institucional. Per exemple, l'ús de les noves tecnologies en l'àmbit politic i econòmic permet assolir amb major eficència i eficàcia objectius com el següents:

la construcció d'un discurs i d'una imatge pública de modernitat.
la reducció de costos de producció gràcies a l'alta automatització dels processos.
l'adaptació de l'educació a les necessitats canviants del món del treball, mitjançant el desenvolupament de nous mètodes d'ensenyament, la flexibilitat i la formació continuada.
la transició d'economies industrials, basades en els recursos materials i amb treballadors de baixa qualificació professional, a economies del coneixement (interconnectades i de caràcter global com les finances, la biotecnologia, les telecomunicacions, la informàtica, l'entreteniment...) basades en la capacitat intel·lectual i amb treballadors d'elevada qualificació professional.

En aquest sentit les seves paraules me va fer pensar novament en el triangle Competitivitat-Educació-TIC del qual ja vaig apuntar algunes reflexions en el post anterior sobre l'Andreas Schleicher. Indicava Bates que les habilitats demandades per les empreses (per cert que l'Artur Tallada fa en aquest post una dissertació interessant sobre la diferència entre competències i habilitats) d'aquests treballadors/es del coneixement són les següents:

pensament crític
capacitat de resolució de problemes
habilitats comunicatives
competències digitals [Ep! per aprofundir sobre el concepte de competències digitals no deixar de llegir l'excel·lent article del Boris Mir sobre el tema]
capacitat d'autoformació i aprenentatge autònom
esperit emprenedor
iniciativa
creativitat
flexibilitat i adaptabilitat a diferents entorns laborals
capacitat de cooperació i treball en equip
...així com coneixements específics de la feina a desenvolupar

Uns treballadors que en el s.XXI, i per a les economies basades en el coneixement, hauran de ser considerats aprenents en formació continuada a la llarg de la seva vida professional (lifelong learning). I per tant cada cop serà més important desenvolupar models certificats de formació continua flexible, combinant l'educació presencial i a distància. Semblaria evident doncs que aquest escenari hauria de modificar la percepció i la concepció de l'aprenentatge, provocant a la seva vegada canvis en l'àmbit pedagògic i dels models actuals de sistemes educatius. I és precisament en aquest àmbit on l'ús de les TIC novament pot actuar com un motor de canvi. Però, tothom tenim clar per què cal canviar?

Thinking blogger

2007-08-11T16:44:00.000+01:00

L'Artur ha tingut l'amabilitat d'incloure'm en una particular selecció de cinc blogs de preferència personal. A la seva vegada aquesta iniciativa li prové rebotada per part de la Bea Marin, en una mena de "post passa-ho" per acabar confeccionar una llista de blogs de pensadors a la xarxa que tot plegat té el seu origen en un post de febrer del 2007 a The Thinking Blog.

Amb aquesta nominació l'Artur, a banda d'haver-me fet obrir un ull durant la meva tradicional hivernació estival, m'ha traspassat la responsabilitat de triar uns altres cinc blogs. Comentar d'entrada la dificultat d'efectuar aquesta selecció sense repetir cap dels altres blogs ja referenciats i a més limitar-ho només a cinc! Però vaja després de pensar-ho una mica, aquí deixo les meves nominacions al Thinking Blogger Award:

Notes d'opinió, del Ferran Ruiz, per obrir camins i eixamplar horitzons TIC.
Competència TIC, del Xavier Rosell, per ajudar-nos a tots els profes de tecno.
Jordianweb, del Jordi Jordan, per tenir l'esperit d'un home renaixentista.
A pie de aula, de la Lourdes Doménech, per no ser només una docent de llengua.
La mirada pedagògica, del Boris Mir, per recordar-nos què és ensenyar.

Procediment:

1. Si ets un dels premiats, escriu un post i posa-hi 5 blogs que et facin pensar (amb l'enllaç, link, a cadascun d'ells per tal que puguin ser visitats)

2. Fes en el teu post un link al post original per a que es pugui trobar l'origen d'aquest premi.

3. Mostra amb orgull el "Thinking Blogger Award" amb un link al post que hagis escrit.

Migrant a territori Ubuntu

2007-07-25T15:09:00.000+01:00

Fa un parell de mesos vaig escriure sobre l'alternativa ubuntu. I ara, aprofitant aquest parèntesi estiuenc a la feina, finalment m'he decidit a realitzar una migració completa a la versió 7.04desktop d'Ubuntu en les meves dues màquines.

Després de descarregar i gravar els gairebé 700 Mb de la imatge iso per al disc d'arranc, avui he començat instal·lant ubuntu al meu portàtil. Ho he fet en una única partició de disc i matxacant vilment al W'XP que hi havia. Fora problemes. Ni arranc dual ni punyetes!

El procés d'instal·lació ha estat força ràpid i simple. A prova d'usuaris inexperts, cosa que s'agraeix...El sistema ha reconegut les targetes de xarxa ethernet i la connexió wireless a la primera. Fins ara tots els ports i dispositius perifèrics s'han configurat automàticament sense haver fet cap intervenció. Perfecte.

(Continuarà...)

K2 interior

2007-07-16T21:47:00.000+01:00

Fregant el cel, al cor de la mítica serralada del Karakórum s'alça desafiant el pic sagrat Qogir Feng . També conegut com K2 , els alpinistes l'anomenen "La Muntanya Salvatge". No és la muntanya més alta del món però la seva escalada és considerada la més difícil. Amb una microclima de complicat pronòstic i uns escarpats desnivells en l'ascensió, cada pedra, cada glacera i cada tros de roca fins al cim s'ha guanyat a pols la seva fama d'indomable.

Avui ha estat un dia culminació en certa manera d'un esforç continuat i sostingut, la primera etapa d'una llarga expedició. I he pensat en el K2 interior... En aquesta particular muntanya salvatge on dormen el nostres somnis. En bona companyia avui he tingut l'agradable sensació d'haver plantat la bandera i un parell de piques al Campament Base. Ara toca descansar, curar els peus ferits i aclimatar-se a la falta d'oxigen de les altures durant una temporadeta. Des d'aquest punt de reunió guiarem a la resta dels expedicionaris i estudiarem detalladament el full de ruta fins el proper objectiu: el Camp 1.

HOOOoooooolaaaaaAAA

2007-07-14T14:45:00.000+01:00

"El primer estadio de explorar es ir a un sitio y ver cómo es.
El segundo, ver qué gente vive ahí, sus miedos, sus certezas e incertidumbres.
Y avanzar en ese conocimiento, hacerlo cada vez más profundo.
Así que la exploración es, en el fondo, interminable.
Porque la exploración es tratar de comprender algo
- o a alguien-de forma más profunda.
Y tratar de compartir ese conocimento y esa comprensión."

John M. Fahey (president de la National Geographic Society)

La setmana vinent m'acomiado dels companys amb qui he conviscut, i de la feina que he realitzat, durant els darrers dos anys. Com és complicat coincidir per parlar un a un amb tots ells i agraïr el seu ajut durant tot aquest temps, els dedico aquest post amb l'esperança que tal volta entenguen un miqueta millor com sóc i per què faig el que faig. Finalment ha arribat l'hora d'iniciar un altre viatge d'exploració per sortir a buscar nou formatge... Hello World, here I am!

A mi edad y tratando de crecer, todavía!

2007-07-14T12:25:00.000+01:00

Un bon amic que s'he n'ha anat a explorar territori campista per algun lloc perdut del Baden-Württenberg, o ves a saber on entre Zurich i Suttgart..., m'ha enviat per un bonic mail que inclou un link d'esnips amb una cançó del cantautor argentí Juan Carlos Baglietto. Hibridacions i connexions emocionals a 1.000 km de distància...

Renàixer per connectar amb el demà

2007-07-01T17:13:00.000+01:00

La il·lustració que hi ha l'esquerra és un fragment del dibuix de l'Home Vitruvià, probablement l'obra més famosa del genial Leonardo da Vinci. Leonardo l'inclou en un tractat sobre les proporcions humanes i la seva relació amb l'arquitectura, i el dibuix s'acabarà convertint en una icona del Renaixement simbolitzant l'home com mesura del món.

A la seva vegada da Vinci és considerat l'arquetip de l'humanisme i del pensament renaixentista. Leonardo di ser Piero da Vinci el inventor, el matèmàtic, el músic, el pintor, el dibuixant, el naturalista, l'anatomista, l'arquitecte, l'enginyer, l'escriptor, el pensador, el filòsof quimèric, el somiador, el curiós, l'innovador, el misteriòs,...Leonardo l'HOME en majúscules. És difícil trobar en tota la història de la Humanitat una capacitat tan gran en camps tan diversos i amb una personalitat tan polifacètica com la de da Vinci.

Però més enllà del geni, da Vinci representa el paradigma de l'home interessat per descobrir i entendre el món que l'envolta emprant les eines de la imaginació i la raó. Tot és humà, res ens és aliè podria ser una màxima que sintetiza l'esperit del renaixentisme. Provenint de segles d'obscurantisme propi de l'Edat Mitjana no és estrany que hi haguessen ganes d'explorar noves terres, noves tecnologies, nous pensaments, noves estètiques i noves emocions. El Renaixement va sentar fermament les bases de la posterior Revolució Científica que succeïria durant el Barroc de la mà d'altres genis com Galileu, Kepler, Descartes, Hooke, Leibniz, Newton, Bacon...El món mai més seria igual després les obres d'aquests gegants.

Tinc el convenciment que en els inicis d'aquest nou s. XXI estem vivim una nova època de renaixement de la mà de les tecnologies de la informació i la comunicació. Ara més que mai per innovar caldrà comptar amb persones creatives, crítiques, interdisciplinàries, que tinguin un coneixement transversal de la realitat que els envolta i què sàpiguen hibridar camps diversos per generar valor afegit al seu treball. Per educar avui per demà cal que reflexionem sobre la manera com treballarem, ens comunicarem i ens relacionarem amb els altres en el futur inmediat. I per això des de l'escola cal renàixer com a individus i com a institució per repensar amb profundidat com i què ha d'aprendre l'alumnat al mateix de temps de com i què hem d'ensenyar el professorat.

Seguint els plantejaments de Nigel Barlow, hauríem de repensar sense pensar, actuant a cop de cor i per intuició, emprant el pensament creatiu i reimaginant continuament el futur com a estratègia bàsica d'innovació i lideratge a les organitzacions. Les empreses puntures i els empresaris més emprenedors en són ben conscients i s'estan adaptant amb rapidesa als canvis per cercar i concentrar el talent a les seves organitzacions. I les institucions escolars, ja siguin de titularitat pública o privada, en tan en quan que organitzacions complexes que tenen un paper fonamental a la nostra societat no poden quedar al marge d'aquest nou renaixement digital. Des del meu punt de vista, és absolutament essencial que fem l'esforç de realitzar una transferència conceptual, de l'àmbit empresarial a l'àmbit educatiu, de les noves idees sobre innovació i gestió del canvi a les organitzacions.

Per això m'he inscrit a l'edicició 2007 del Renacer, que entre el 5 i 6 de juliol es realitzarà a Barcelona organitzat per Infonomia. Hi vaig amb l'esperit obert i la ment en mode esponja, disposat a absorbir la màxima quantitat d'informació i d'inspiració en dos dies. Ja sé que no és exactament el tipus d'activitat de formació permanent de professorat que aquests dies molts companys estan fent en modalitat intensiva a les diverses escoles d'estiu arreu del país, però ara mateix me sento com un hobbit a punt de sortir camí de Rivendel... ;-)

Sea así

2007-06-21T22:18:00.000+01:00

Saruman: Y bien, Gandalf. Intentarás conducirlos sobre Caradrhas, y si no da resultado... ¿Por donde pasarás? Si la montaña te derrota, ¿te arriesgarás a tomar una ruta más peligrosa?
Legolas: El viento arrastra una voz siniestra.
Gandalf: ¡Es Saruman!
Aragorn: ¡Intenta derrumbar la montaña! ¡Debemos volver!
Gandalf: ¡No!
Boromir: ¡Hay que descender de la montaña! ¡Tomemos el paso de Rohan! Y crucemos el Folde Oeste hacia mi ciudad!
Aragorn: ¡El paso de Rohan nos acerca demasiado a Isengard!
Gimli: ¡Si no podemos pasar sobre la montaña, pasemos bajo ella! ¡Atravesemos las minas de Moria!
Saruman: Moria. Temes entrar en esas minas. Los enanos cavaron con demasiada codicia, y muy profundo. Ya sabes lo que despertaron en la Oscuridad de Khazad-Dûm. La Sombra y la Llama...
Gandalf: ¡Que el portador del Anillo decida!
Frodo: ¡Atravesaremos las minas!
Gandalf: Sea así.

THERE CAN BE NO TRIUMPH,
WITHOUT LOSS
NO VICTORY,
WITHOUT SUFFERING
NO FREEDOM,
WITHOUT SACRIFICE.

Competències professionals del professorat

2007-06-14T08:51:00.000+01:00

En els darrers anys, el professorat hem vist com es realitzava un canvi d'orientació en la definició d'objectius didàctics dels curricula amb la introducció del concepte de competències bàsiques. El debat sobre competències bàsiques de l'alumnat no és nou i de fet constitueix un dels temes d'interés en l'àmbit de la recerca pedagògica a nivell mundial.

A Catalunya arran del treball que s'ha vingut realitzant des de fa més d'una década han fructifitat diverses iniciatives, documents i estudis sobre el tema. Només cal consultar les següents webs per fer-se'n una idea:

.- Actuacions sobre competències bàsiques a Catalunya (Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu)

.- Xarxa Cb

Massa sovint però el debat educatiu té a veure amb què hauria de ser, saber i saber fer l'alumnat i en menor mesura amb allò que hauria de ser, saber i saber fer el professorat. Per això, a pocs dies que s'inicien les proves del megaprocediment (amb gairebé 7.000 places convocades només aquest curs) del concurs oposició per a ingressar i accedir a la funció docent, aquest post no és per reflexionar sobre les competències de l'alumnat sinó sobre quines haurien de ser les competències professionals, capacitats i habilitats del professorat del segle XXI. I és que cap preguntar-se: el tipus de proves de selecció d'aquest procediment d'ingrés estan realment orientades a la detecció i avaluació d'aquestes competències en els aspirants que s'examinaran?

Ja en els posts anteriors sobre qualitat a l'aula ( Qualitat I, Qualitat II i Qualitat III) apuntava criteris i principis que haurien de diferenciar de forma objectivable una bona pràctica de la que no ho és. Aprofundint sobre l'estudi de models d'excelència, divendres passat vaig assistir a la II Jornada de Qualitat i Millora contínua realitzada a Tarragona. Entre les ponències presentades, n'hi va haver una de Salvador Solé que voldria destacar. El Salvador va fer una dissertació sobre el paper de coaching de la inspecció educativa en la millora contínua dels centres docents en general. En particular sobre la millora de la pràctica docent i els indicadors que haurien de configurar la seva mètrica, me va semblar interessant l'enfocament que el va presentar sobre l'avaluació de les competències professionals del professorat. Ell les va agrupar en sis àmbits d'actuació:

Competències cognitives: relacionades amb el coneixement de continguts científics de la pròpia especialitat i la destresa en l'ús de procediments tècnics.
Competències metacognitives: relacionades amb el coneixement i la destresa en l'ús de les diverses tècniques, recursos didàctics i metodologies docents que desenvolupen procesos d'ensenyament-aprenentatge.
Competències comunicatives: relacionades amb l'habilitat i el domini de tècniques i mitjans d'expressió escrita, verbal i corporal per transmetre missatges amb claredat, seguretat i fluïdesa, aconseguint millorar l'eficàcia comunicativa
Competències gerencials: relacionades amb la capacitat per a l'organització de recursos humans i materials, la planificació del temps de treball, el coneixement del marc normatiu i la gestió documental.
Competències socials: relacionades amb la capacitat de treballar en equip, atendre als ciutadans, participar activament i en general socialitzar-se en la comunitat educativa del centre.
Competències afectives: relacionades amb les aptituds pròpies de la intel·ligència emocional de l'individu, la seva capacitat empàtica, de gestionar i compartir sentiments en l'àmbit de la tasca docent.

A la vista d'aquest conjunt de competències és evident que quan es parla de la complexitat de la professió docent l'afirmació no és gratuita. Per aquest motiu penso que els processos de selecció i avaluació de professorat haurien de ser a la seva vegada més complets que a l'actualitat. Precisament ahir, parlant del tema amb en Josep Esplugas, un altre inspector, vam intercanviar un parell de referències que val la pena explorar.

En primer lloc en aquesta pàgina de la Universidad La Salle, es pot trobar una classificació de competències docents en 10 àmbits basada en l'obra del Miguel Angel Zabalza:

Planificar el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Seleccionar i preparar els continguts disciplinars.
Oferir informació i explicacions comprensibles i ben organitzada (competència comunicativa).
Maneig i ús de las noves tecnologies.
Dissenyar la metodologia i organitzar les activitats.
Comunicar-se i relacionar-se amb l'alumnat.
Tutoritzar.
Avaluar.
Reflexionar e investigar sobre l'educació.
Identificar-se amb la institució i treballar en equip.

D'altra banda en aquesta pàgina del lloc web del Pere Marqués s'hi pot trobar una àmplia reflexió sobre el nou rol, la formació necessària i les noves competències del professorat en la societat de la informació. Allí s'hi fa una classificació de les principals funcions del docent agrupades en 8 àmbits:

Diagnòstic de necessitats.
Preparar les classes.
Buscar i preparar materials per als alumnes.
Motivar l'alumnat.
Docència centrada en l'estudiant, considerant la diversitat.
Oferir tutoría i exemple
Investigar a l'aula amb els estudiants, desenvolupament professional continuat.
Col·laboració en la gestió del centre.

I si voleu tenir una altra visió de la professionalitat del professorat també és molt recomanable la lectura els posts sobre el tema que el Boris Mir ha escrit a la Mirada Pedagógica. En conclusió, penso que en els propers anys caldrà mantenir molt viu el debat sobre les competències del professorat i la seva professionalitat. De forma alternativa a mantenir un discurs reiterat de queixa sobre les mancances de l'alumnat, dels centres i de l'administració educativa, considero que és absolutament necessari que ens autoavaluem a nosaltres mateixos i reflexionem sobre els àmbits competencials en els quals hauriem de millorar com a docents, tan a nivell personal com col·lectiu. Tots podem millorar, tots hem de millorar.

------------------------------------------------------

Actualització 19/07/2007:

Boris Mir ha publicat un altre post al seu blog de la Mirada Pedagógica on fa una interessant dissertació parlant de competències digitals, d'alumnat i professorat. Val la pena llegir-lo com a contrapunt: Competencias digitales.

Actualització agost 2007:

Aquest mes l'Artur Tallada ha publicat un parell de posts al seu blog per continuar pensant sobre el tema i que m'han agradat força: Ser professor és sinònim de... i Assumint el terme "competència".

L'Art de Tocar el Cel amb sis cordes

2007-06-08T17:53:00.000+01:00

Estava buscant informació sobre guitarres acústiques quan casualment he anat a parar a la web del segell discogràfic CANdyRAT Records on he descobert músics que desconeixia completament. Virtuosos de la guitarra, amb 20 i pocs anys molts d'ells, com l'Andy McKee, Craig d'Andrea, Nicholas Barron, l'Antoine Dufour... en fi dir-vos que estic en autèntic estat de xoc i de goig! Jo que fins ara me considerava una mica al dia d'aquest "mundillo", a la vista dels fets haig de reconéixer la meva absoluta ignorància dels astres emergents en aquest univers musical. Navegant per la xarxa, un cop més constato la petitesa del nostre coneixement en front de la inmensitat dels oceans digitals. Res us deixo amb una selecció de videos de l'Andy McKee tocant el Cel amb sis cordes...Perdoneu però és que és impressionant com toca el paio!!! Antoñín va per tú!

iPhone, estem preparats?

2007-06-07T16:14:00.000+01:00

Alguns analistes, per assenyalar l'impacte que ha representat Google, divideixen el temps d'història d'Internet prenent com a data zero de referència el naixement del cercador. Així es parla dels temps B.G. (Before Google) i A.G. (After Google). A 22 dies del llençament comercial de l'iPhone als USA, me pregunto si en un futur proper també haurem de dividir el temps en Before iPhone i After iPhone...

Where 2.0

2007-05-30T17:38:00.000+01:00

Acabo de llegir a VilaWeb les novetats sobre tecnologies de localització i confecció de mapes en temps real que es presentaran aquests dies a la conferència Where 2.0. Jo pensava que havia vist moltes pelis SCI-FI (per cert que estic disfrutant de valent amb la sèrie Herois !!!!) i per això tenia una imaginació desbordant, però ara ja no veig límits...

Adrelina pura i dura

2007-05-20T19:10:00.000+01:00

Venga Artús prepara els altaveus, i volum a tope que des de les Antípodes ahí va un xute d'adrenalina pura i dura contra l'stress...;-)

Aprender lo es todo

2007-05-18T15:03:00.000+01:00

Me confeso un amant del llenguatge publicitari per la seva capacitat de captar l'atenció del public amb històries narrades en poc més de 30 segons. L'altre dia vaig quedar captivat per un spot del grup editorial SM, que ha iniciat una campanya publicitària anomenada Aprender lo es todo centrada en la importància del professor com a intèrpret del món. Trobo que amb el seu missatge han donat en el clau del rol de sensei que comentava en un altre post. Per molts mitjans TIC que tinguem al nostre abast, com a docents l'eina fonamental per educar a l'aula som nosaltres mateixos. No ho oblidem. Us deixo amb els tres espots de la campanya:

És hora de sortir a per nou formatge

2007-05-17T13:18:00.000+01:00

Aquest passat Sant Jordi vaig regalar a la meva amiga del bambú el llibre de Spencer Johnson "Qui s'ha endut el meu formatge?" que tracta d'una fàbula sobre com adaptar-nos a un món en canvi constant. Camí de Camelot m'agradaria compartir aquesta divertida història en format video (Youtube és genial!) amb tota la gent que m'estimo perquè per mi, un cop més, aviat arribarà l'hora de sortir a buscar nou formatge...

L'alternativa Ubuntu

2007-05-15T19:19:00.000+01:00

Aquests dies Microsoft ha llençat la seva darrera ofensiva per intentar evitar el posicionament del programari lliure a Catalunya. I ho ha fet signant un acord estratègic amb l'administració per tal de traduïr al català el seu sistema operatiu Windows Vista. Fins i tot ha convocat un concurs-marató anomenat "Fes un clic al Català" per promoure la descàrrega del paquet de traducció del seu sistema operatiu.

Que Microsoft és una corporació gegantina és evident. I que Microsoft no s'havia d'estar parada davant dels moviments de programari lliure podent perdre una part important del seu negoci també sembla evident. M'imagino però la cara que se'ls deu haver quedat a tota la gent que està treballant per la implantació del programari lliure en l'àmbit públic i que ha pogut veure ensorrats els esforços de difusió d'aquest que la pròpia administració impulsava. Són realment compatible totes dues polítiques?

Mentrestant això passa, la gent d'Ubuntu ha enllestit la seva versió 7.04 que es pot instal·lar fàcilment en català (com es pot veure en aquest video de Vilaweb.TV) sense cap paquet complementari (d'altra banda la comunitat Ubuntu disposa d'una distribució especialment pensada pels entorns escolars: Edubuntu). Ja sé que potser allò que diré ara no és políticament correcte, però crec que davant del gegant Windows no té massa sentit que no s'hagin unit esforços per comptar amb una única distribució Linux en català. Per exemple la UOC ha optat per Ubuntu i ja existeixen montadors de maquinari com UPI que venen màquines amb Ubuntu preinstal·lat. Quin usuari català podrà anar al mercat i demanar màquines amb Linkat instal·lat o compatibilitat garantida amb Linkat? Comprarà ara el Departament d'Educació llicències de Windows Vista i a la vegada promourà la distribució Linkat?

Shift happens...preparats per al canvi?

2007-05-07T23:12:00.000+01:00

Estem preparats com a ciutadans per als canvis que s'esdevenen? Ho estem com a educadors? Aquesta presentació ens ho fa meditar.

La síndrome Espasa-Calpe

2007-05-05T08:42:00.000+01:00

"[...] Eso me recuerda a mi padre leyendo la Espasa. Cuando encontraba algo que no entendia sacaba otro tomo para buscar el concepto perdido y asi eternamente. Si mi padre buscaba algo en la Espasa, terminaba con media enciclopedia encima de la mesa."

Aquest és un comentari que el meu amic Antonio realitzava en un dels seus posts a propòsit de l'article del Pedro Murillo sobre la sobrecàrrega infomativa. No és el primer cop en el meu blog que faig referència al perill de desbordament informatiu per saturació o del concepte d'infoxicació, com en diu l'Alfons Cornella. Crec que el perill de bloqueig i saturació en el procesament d'informació degut a les dinàmiques de dispersió en la consulta documental és real.

Generar coneixement a partir de la informació requereix imaginació, temps i reflexió. Necessitem temps per digerir la informació, filtrar-la, analitzar-la , discutir-la, sintetitzar-la i elaborar-ne de nova. Però mantenir-se ben informa't també requereix temps: temps per escoltar, temps per visualitzar, temps per llegir i temps per conversar. I per sort o per desgràcia els éssers humans no comptem amb uns dipòsits il·limitats de temps. Em tem doncs que, davant de l'allau d'informació que produeix la societat xarxa, mantenir l'equilibri entre temps per saber i temps per fer serà cada cop més complicat.

Educació, competitivitat i competències

2007-05-03T13:17:00.000+01:00

He deixat penjada dalt l'entrevista que el dia 16 d'abril l'Antoni Basses va fer a l'Andreas Schleicher (Cap de la Divisió d'Anàlisi i Indicadors i director d'Educació de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)). L'Andreas Schleicher va visitar a Catalunya per participar en la XII Jornada d'Economia de Caixa Manresa, que portava per lema L'EDUCACIÓ COM A FACTOR DE COMPETITIVITAT i estava dedicada en aquesta edició a reflexionar sobre la importància de l'educació en el desenvolupament econòmic. Us recomano que visualitzeu el videos de les diferents ponències dels participants en aquesta jornada per tenir una altra perspectiva sobre la qüestió dels reptes educatius actuals.

D'altra banda apuntar que el company J.Vicent Pruñonosa ha obert un blog anomenat Debats sobre educació perquè qui vulgui pugui donar la seva opinió sobre temes relacionats amb la nostra feina docent. El primer post correspond a un article d'una de les ments més lúcides del nostre país, el Josep Maria Terricabres, publicat el darrer 18 d'abril a El Periódico. Lectura necessària i reflexió imprescindible.

El cas BBC Jam

2007-04-29T13:21:00.000+01:00

A través d'un mail d'Alfred he sabut a la vegada del naixement i mort prematura d'una novedosa experiència televisiva de la BBC en l'àmbit educatiu: l'intent de configurar un curriculum digital d'acord amb els plans d'estudi de la Gran Bretanya per l'alumnat entre 5 i 16 anys. Es tractava de la iniciativa pública BBC Jam que va començar la seva programació durant el 2006 i havia de finalitzar el 2008. I dic havia, perquè resulta que la notícia sorprenent és que BBC Jam hagi hagut de plegar ans d'hora degut a les pressions de les empreses privades amb interessos creats en el mercat formatiu d'e-learning. Cosa que al meu parer demostra almenys dos coses:

BBC Jam devia oferir continguts d'accés obert i gratuït amb suficient qualitat per posar nerviosos al sector empresarial que ofereix serveis semblants de pagament.

La necessitat de mantenir i promoure un debat permanent sobre els límits del concepte de competència desleiall aplicada als productes educatius entesos com serveis públics de primera necessitat.

Capitans d'Abril

2007-04-28T16:15:00.000+01:00

A Catalunya l'abril omple de roses els carrers, però a Portugal l'abril és temps de clavells. Des de 1974, cada 25 d'abril els portuguesos rememoren la revolta, que liderada pels comandaments intermitjos de les seves forces armades, els va alliberar de la dictadura. La única revolució que porta el nom d'una flor i que es va iniciar amb cançons d'autor per consigna, les de José Afonso.

No sé per què, però escoltar el Grândola a l'abril sempre me fa sentir una mica més lliure i tenir esperança en un món millor.

Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade
Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto igualdade
O povo é quem mais ordena
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola a tua vontade

Grândola a tua vontade
Jurei ter por companheira
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade

Utòpics per als Temps Moderns

2007-04-26T22:19:00.000+01:00

"[...] Tenim dret a la utopia, procurant esquivar l'escull de la quimera. [...] La utopia forma part de l'àmbit del que és plausible, del que és racionalment pensable tenint en compte els condicionaments amb els quals hem de viure. La quimera s'assembla més a un conte de fades en què la societat, o alguns membres de la societat, somien algun paradís inexistent. La utopia, a més d'uns objectius a aconseguir, una il·lusió a assolir, uns ideals pels quals lluitar, pressuposa una presa de consciència del camí per recórrer, de l'esforç que cal invertir-hi, de les inèrcies que cal superar, dels conciutadans que cal convèncer. La utopia exigeix racionalitat en els judicis i competència en els promotors. [...] Vivim uns temps en què manquen utopies, en bona part perquè el que enteníem per utopia eren quimeres. Així ens va anar el segle XX. Ara estem en plena travessa del desert.

[...] Davant de la revolució tecnològica hi ha dos errors elementals, però fonamentals, que no s'han de cometre: tancar-se a la innovació tecnològica pensant que qualsevol temps passat era millor i acceptar, sense més ni més que tota innovació és un avantatge. El primer plantejament pot ser producte de la mandra, de la comoditat, fins i tot de l'edat, però també d'una actitud determinada, d'una manera de situar-se davant de la vida. El segon plantejament corre el risc de preferir el continent al contingut, la novetat tecnològica a la seva utilitat real.[...]

Cal potenciar la intel·ligència anticipativa, la capacitat per analitzar cap a on va la societat, revelar el que és fosc i no obert en la societat actual, però que en pot ser la part essencial. Explorar el futur contínuament des del present, sabent on es vol arribar, quin projecte de societat es vol assolir. Avui més que mai, davant d'una societat oberta, cal estar alerta davant els canvis constants, i saber discernir la innovació positiva de la que sols pretén fer-se un forat en el mercat. Ens hi juquem ni més ni menys que el futur del planeta. I no hem de pensar que això no és cosa nostra: pensar globalment i actuar localment és una màxima bàsica en els nostres dies. Aquest és el preu perquè la quimera (o la seva cara oposada, desentendre's de tot) deixi pas a la utopia."

fragments extrets de l'article "La utopia per a una societat millor"

escrit per Javier Elzo Imaz i publicat a

a Joves i Valors, la clau per a la societat del futur.

(editat per Fundació "La Caixa" 2006)

Només tres històries...

2007-04-24T18:26:00.000+01:00

Mail from New York

2007-04-02T22:25:00.000+01:00

Aquesta nit he rebut mail d'una amiga que aquests dies volta per la ciutat dels gratacels: "Today we went to New York, and we crossed the Brooklyn bridge and we walked in China Town, Little Italy and Soho." Des del meu estudi albiro la Gran Poma a través del póster d'una fotografia de Norman Parkinson. La magistral composició de Parkinson recull la instantània d'una parella que corre fugint de Manhattan amb un troç de l'skyline de New York al darrera.

No sé vosaltres, però jo no puc evitar pensar en New York sense que la música de la cançó New York, New York de la banda sonora de la pel·lícula homònima de Scorsese me vingue a la memòria. En un d'aquells moments màgics del cinema, amb Robert de Niro i Liza Minnelli compartint plànol, aquesta intrepreta de forma pletòrica el tema central del film...

Think Different

2007-03-26T23:58:00.000+01:00

Here's to the crazy ones.
The misfits.
The rebels.
The troublemakers.
The round pegs in the square holes.
The ones who see things differently.
They're not fond of rules
And they have no respect for the status quo.
You can quote them, disagree with them
glorify or vilify them.
But the only thing that you can't do is ignore them.
Because they change things.
They push the human race forward.
And while some may see them as the crazy ones, we see genius.
Because the people who are crazy enough to think that they can
change the world, are the ones who do.

Si em dius adéu

2007-03-25T11:39:00.000+01:00

I punt. Ens diu adéu. Des de la dignitat, la coherència, la contundència, la tendresa i la revolta permanent, Lluís Llach va posar ahir punt final a la seva carrera professional com a concertista. Queda el poeta, el músic i l'home senzill. Queden en la memòria, els records i les emocions de la seva gira de comiat, viscudes fa pocs mesos en directe a Alcalà de Xivert, i reviscudes ahir per televisió en el seu darrer recital des de Verges.

Agraïr-te des del fons de l'ànima tants i tants sentiments expressats a través de les teves cançons. Com en el multidinari concert celebrat a Alcanar un altre dissabte de març d'ara fa cinc anys, on vas poder demostrar novament el teu ferm compromís de lluita per la gent i per la terra. Un dia, i una nit, memorable, en què vàrem compartir taula i conversa. Llavors vas tornar a cantar per tots natros l'Estaca i ens vas portar esperança. Només per això a les Terres de l'Ebre te durem sempre al cor. Mai no ho oblidaré. Amb els ulls humits i el pèls de punta, el meu humil comiat per tú Lluís. Que tingues sort en aquest nou camí que encetes cap a Ítaca...

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.