5 idees de Postman

"[..] ocuparnos de las TIC nos distrae de replantearnos
a fondo la educación, que es una tarea mucho más sustancial.
Por favor, no dilapidemos los escasos presupuestos educativos
en adquirir “un ordenador por alumno”,
dediquémoslos a crear espacios de reflexión y aprendizaje
para que los profesores (y alumnos…)
transformen de forma radical sus concepciones
sobre la enseñanza y sus métodos de trabajo.
Es muy probable que las TIC nos ayuden a ello
y por lo tanto deben formar parte permanente
de nuestra agenda y de nuestro discurso,
pero creo que debemos resituarlas."

Boris Mir, La mirada pedagógica.

Aquesta ha estat novament una setmana intensa (una més en aquest llarg viatge cap a Camelot). I novament, una etapa del camí ha passat pel CosmoCaixa de Barcelona en un acte convocat per la Direcció General d'Innovació del Departament d'Educació amb l'objectiu de presentar un pla pilot sobre implantació de llibres digitals+model 1:1. No m'aturaré en exposar els detalls d'aquesta iniciativa adreçada a 200 centres durant els cursos 2009-2010 i 2010-2011, es poden consultar els detalls en la pròpia nota de premsa publicada pel Departament així com en l'espai wiki del projecte que trobareu a http://imae.wikispaces.com/Projecte+LlD . Una setmaneta moguda que, com d'altra banda es feia ressó l'Artur Tallada al Tres és companyia, començava dilluns amb la darrera sessió d'aquest curs del Seminari STAC de les Terres de l'Ebre dedicada a exposar llums i ombres al voltant del petit projecte sobre portàtils lleugers que estem duient a terme.

Per contra, observant tantes presses i acceleracions brusques per part d'alguns, a voltes poc meditades, aquesta tarde de dissabte he volgut aturar-me en el camí i trobar un moment per al repòs i la reflexió sobre la naturalesa del canvi tecnològic. Per això he començant citant les paraules (clarividents al meu entendre) del company Boris Mir, escrites aquest passat mes d'agost (un altre temps que convida a la calma a la fresca...), en un excel·lent post del seu bloc. Allí hi deixava el següent comentari a propòsit de l'ús educatiu de les TIC:

"[...] Si bé la introducció de les TIC a l'aula no és una qüestió només tecnològica, sinó essencialment pedagògica, no deixa tampoc de ser cert que cal replantejar-se amb rigor els models infraestructurals, formatius i normatius per a la integració de les tecnologies en els centres educatius.

D'altra banda l'ús d'aplicacions i dispositius tecnològics no és garantia de millora de qualitat educativa, però no fer-ne ús seria girar l'esquena des de l'escola al món que ens ha tocat viure.

Cal aprendre a combinar i equilibrar totes dues components (educació i tecnologia). Cap d'elles per separat, educació sense tecnologia o tecnologia sense educació, té sentit en el s.XXI. No ens deixem arrossegar per un perillós moviment pendular, entre la tecnofilia i la tecnofobia podem trobar la justa mesura."

Però a la vista del que ha passat aquesta setmana i segurament passarà en les següents, malgrat tot allò que s'ha escrit en tecnologia educativa (però potser no s'ha llegit...), penso que cal de nou recordar amb èmfasi que l'arrel bàsica del canvi educatiu no és pas de tipus tecnològic sinó metodològic! Aquest és precisament el missatge principal que Tony Bates ens va venir a explicar al Cosmocaixa en la seva conferència del juny del 2007 (veure els posts Recordant a Tony Bates (I) i Recordant a Tony Bates (II) ), cosa que he intentat reflectir en el treball d'estudi d'avui x demà realitzat el curs passat.

I si parlem de canvi tecnològic, sobretot al pensador crític que hem de tenir sempre present en ment és a Neil Postman (podeu conèixer la seva obra completa en detall al lloc web http://www.neilpostman.org ). De Neil Postman (una foto del qual acompanya la capçalera del post) no és la primera vegada que en faig esment al bloc, comentava al post de cercles sinèrgics la seva imprescindible lectura per apropar-se al fet tecnològic amb una ment alerta. Ara, he volgut aprofitar l'ocasió per recordar una conferència seva pronunciada (curiosament davant d'un auditori i en un context d'àmbit religiós, ell era jueu) ara fa més d'una dècada a Denver (Colorado) el 27 de març de 1998 i que du per títol: Five Things We Need to Know About Technologial Change. Probablement amb el temps aquesta conferència s'acabe convertint, si no ho és ja, en una referència classica sobre la naturalesa del canvi tecnològic (a la xarxa es pot trobar la transcripció de la versió original completa tant en format pdf com html). Intentaré fer-ne un resum de les cinc idees principals del text:

1. "Culture always pays a price for technology".
Els canvis tecnològics sempre comporten un cost cutural. La tecnologia no és neutral ni econòmicament, ni políticament, ni socialment, ni culturalment. Per cada avantatge que es guanya en la seva adopció es guanya un desavantatge del qual s'ha de ser conscient. Tot guany comporta una pèrdua que cal estar disposat a assumir. Cal estar previnguts davants dels meravellosos missatges de millora automàtica i universal derivada de l'ús de dispositius tecnològics. La innovació passa per les idees abans que pels aparells. Canviar i millorar no són equivalents, tot i que qualsevol millora comporta un canvi. Així per valorar un canvi tecnològic, preguntar-se que farem amb una nova tecnologia és tan important com preguntar-se que deixarem de fer.

2. "The advantages and disadvantages of new technologies are never distributed evenly among the population".
Qualsevol nova tecnologia introdueix un biaix social i existeix el risc de fractura, exclusió o escletxa derivat del la separació social entre els qui en tenen accés i la utilitzen, i els que en queden fora. En beneficia uns i en pejudica d'altres, n'enriqueix uns i n'empobreix uns altres. Ens hem de preguntar quins interesos econòmics rauen darrera una determinada tecnologia.Qui guanya i qui perd amb els canvis proposats?

3. "Every technology has a philosophy which is given expression in how the technology makes people use their minds, in what it makes us do with our bodies, in how it codifies the world, in which of our senses it amplifies, in which of our emotional and intellectual tendencies it disregards".
El "mitjà és el missatge". Cada nova tecnologia és un Cavall de Troia portador de valors, ideologies i missatges poderosos que poden acabar canviant la societat. Algunes d'aquestes idees són evidents però d'altres estan més amagades i no ens n'adonem fins que s'en noten els efectes. Quins son els valors que volem mantenir i quins els que volem canviar? com afecta cada nova tecnologia en aquests canvis?

4. "Technological change is not additive; it is ecological".
Els canvis tecnològics no se superposen a les tecnologies existents, sinó que les substitueixen i per tant permeten canvien completament l'estat de les coses anteriors a la seva adopció. Tornar enrera és fa difícil quan no impossible. El canvi tecnològic és un procés irreversible, per això , malgrat el seu caràcter d'impredictibilitat, cal pensar molt bé on anem socialment abans de pujar a segons quines mogudes tecnològiques.

5. "Media tend to become mythic".
L'ús de la tecnologia acaba trivialitzant el seu procés de creació, l'esforç científicotècnic que ha estat necessari fer i les implicacions que ha causat. La tecnologia passa a ser part del paisatge social natural, com si fos una creació "divina" i no "humana", incontestable, inevitable, incontrolable, inqüestionable, idolatrable. Germans lloem i adorem al Déu Technos, gaudim dels seus fruits i deixem-lo fer, ell ja sap el que és millor per nosaltres.

Doncs sí, encara que semble inaudit, han passat 10 anys i sembla que no haguem après res sobre el canvi tecnològic. Me pregunto si tornarem a caure en la mateixa pedra.