Signes d'una tempesta perfecta?

"El aleteo de las alas de una mariposa
se puede sentir al otro lado del mundo".
Proverbi xinès

Fa unes setmanes, a la trobada d'Escola 2018, l'amic Xavier Suñé , arran de la meva intervenció sobre les conclusions del debat, me va acabant definint de forma simpàtica com "especialista en cercles viciosos". Certament, arran de la recerca iniciada en l'àmbit dels disseny d'entorn educatius, de la mà d'autors com Jay Forrester i Peter Senge, m'he anat apropant cada cop més als problemes del disseny organitzacional i la gestió d'organitzacions en entorns dinàmics complexos (thinking systems). Me retrobo així, en una de les aplicacions de l'àrea d'estudi en què vaig explorar durant la llicenciatura de físiques: la teoria del caos i la dinàmica de sistemes.

Resulta curiòs veure en la pròpia pell com actua el principi de "connecting the dots" del qual parla Steve Jobs en el seu magistral discurs a Stanford l'any 2005. Qui m'ho havia de dir...?! Sigue com sigue, la qüestió és que ara no puc evitar interpretar els esdeveniments del món en termes dels paradigmes i principis de la dinàmica de sistemes. És com portar permanentment unes ulleres de filtratge de cercles viciosos ! Això és el que me passa ara quan observo els efectes de la desacceleració econòmica que estem presenciant.

Ahir, per exemple, vaig anar a omplir el dipòsit de combustible gas-oil del meu cotxe, cosa que faig cada 7 o 10 dies. El tenia aproxidament entre un 10% i 20% de capacitat i vaig apropar-me com sempre a la bentzinera habitual del meu poble, però no vaig poder omplir-lo perquè havien exhaurit les seves reserves en 24h!! Per quin motiu? Doncs per què la psicosi de desabastiment provocada per la vaga de transportistes ha fet que el consum de combustible augmenti en previsió futura de manca d'abastiment, cosa que a la seva vegada és el motiu real del desabastiment present. Causa i efecte entren en un cercle viciós infernal de realimentació negativa, en què no se sap qui és causa i qui és efecte!

Ep! poca broma: 48h després de l'anunci de vaga hores, ara ja hi ha qui calcula que un 75% de les benzines de Catalunya ja no té reserves de carburant, de forma que les cues a les benzineres son quilomètriques i els mossos d'esquadra han hagut de sortir a escortar un comboi d'una dotzena de camions cisterna carregats amb més de 300.000 litres per repartir d'urgència. Ara ja no hi ha una sensació de desabastiment, ara hi ha un problema de desabastiment causat per la crescuda espectacular del consum de combustible per acumular reserves en menys de 48h. Un cop veiem un exemple de com actua el mecanisme sociològic de la profecia autorrealitzada.

Això és dinàmica de sistemes en estat pur. Així que no us estranyarà que tremole quan veig per un costat els efectes derivats de la bombolla inmobiliària combinats amb: les dificultats per obtenir crèdit, l'augment dels index d'atur, la galopada inflacionària dels aliments, la pujada del preu del petroli, la baixada de les borses i les restriccions de consum familiar. Estem davant dels signes d'una tempesta econòmica perfecta? Digueu-me pessimista, o cerclista viciós, però jo diria que els primers llamps comencen a caure...