Escola i Empresa, una híbridació possible (I)

"En cada una de las actitudes que nosotros tomamos hay una empresa"
Pepu Henández

Fa un parell d'anys el sociòleg francés Christian Laval argumentava amb fermesa, en una conferència dels Debats d'Educació, perquè la funció de l'escola no s'ha de considerar des d'una vessant d'empresa. En el seu discurs denunciava la creixent invasió en l'àmbit educatiu d'una terminologia (amb paraules com clients, eficàcia, competitivitat, gestió, processos, serveis, competències, rendiment, indicadors, control de la qualitat, planificació estratègica...) , d'uns principis organitzatius i d'uns plantejaments més propis del corrent de pensament econòmic neoliberal.

Des de la seva posició ideològica, Laval contraposa el model cultural, humanístic i conceptual d'una escola democràtica al d'una escola tecnocràtica, defensant que els veritables problemes de canvi socials que ha d'afrontar l'educació no podran ser resolts en funció de les necessitats cojunturals ni dels interesos de l'economia. Realment, és recomanable llegir amb deteniment les tesis de Laval per ser conscient de les dificultats no trivials que comporten determinats models d'organització escolar i no caure en la simplificació d'un problema de naturalesa complexa. Però me pregunto si té Laval raó?

La veritat és que en el món educatiu, principalment entre el professorat de centres públics, es podria dir que existeix una "resistència" considerable a incorporar conceptes provinents de l'àmbit de la gestió empresarial a l'hora de pensar en l'organització de les institucions escolars. D'una manera o altra solen aparèixer en el debat arguments que qüestionen que per obtenir millors resultats educatius l'escola hagi de funcionar com una empresa, donat que el seu rendiment s'hauria de mesurar en termes de benefici social a llarg termini i no economicista a curt termini.

Segurament, com tot a la vida, ambdues posicions extremes (diguem-ne model d'escola democràtica i model d'escola tecnocràtica) presenten deficiències i són insuficients per donar una resposta global al problema educatiu. La realitat, sempre molt més complicada que les teories, potser s'ajusta més a models híbrids que matisen els principis dels models extrems combinant el millor de cadascun. Jo no crec que l'escola sigue només una empresa, però no veig per què no pot emprar tècniques organitzatives empresarials.

Amb el següent gràfic he volgut representar alguns dels diferents eixos que podrien tenir-se en compte per configurar un espai multidimensional de l'educació. Restringir-se a una visió unidimensional i absoluta en els extrems pot comportar la pèrdua de la perspectiva sistèmica del conjunt.

Quan parlem d'empresa acostumem a fer-ho des de l'accepció d'entitat econòmica o negoci. Però una empresa és també una aventura, allò que algú, en sol·litari o acompanyat, emprèn. Així una empresa s'entendria com una acció o un conjunt d'accions que desenvolupa gent amb visió, que té empenta i s'atreveix a endisar-se en territori desconegut. D'aquestes persones en diem emprenedors. Una empresa pot ser un viatge (també en el sentit figurat), una relació personal, escriure un llibre, una iniciativa solidària, un projecte de vida, la construcció d'una casa, una revolta política, tenir fills... I vist d'aquesta manera, si educar és una aventura, no podríem dir que una escola és una empresa?

Molts afirmarien que una societat sense esperit emprenedor és una societat sense iniciativa ni creativat, sense capacitat d'innovació ni de generar il·lusió, un societat morta. Però al cap i a la fi les societats estan constituïdes per individus, per tant si volem construïr aquesta societat què cal fer per tenir persones emprenedores, innovadores i creatives ? Lluny de ser una pregunta sense importància, la qüestió anterior esdevé cabdal per al desenvolupament del teixit empresarial de les economies basades en el coneixement (veure l'anterior post dedicat a la conferència del Tony Bates al ComoCaixa).

És natural doncs que en els cercles de decisió econòmica, acadèmica i política hi hagi un creixent interés per repensar el paper de l'escola en la nova societat informacional. Ens trobem en una cruïlla històrica, en què convergeixen les noves necessitats de formació de les empreses i la potencialitat educativa de les TIC, que poden permetre un renaixement de les metotologies pedagògiques més arrelades en l'aprenentatge col·laboratiu, el desenvolupament de la creativitat i el creixement personal, intelectual i emocional de l'individu. Companys mantinguem les ments, els ulls i les orelles ben obertes i estiguem alerta! Estem vivint una època en què el professorat que cavalquem entre el s.XX i el s.XXI potser tindrem el rar privilegi d'assistir i contribuïr, al naixement d'una Nova Escola. Arriben els temps dels híbrids...

Renacer'07, I was here

Al post Renàixer per connectar amb el demà iniciava un via cap a la fusió de conceptes provinents del món educatiu i empresarial. D'aquella d'experiència al Renacer'07 n'he tret un bon grapat d'emocions inesborrables i unes quantes idees per fer transferibles a l'àmbit educatiu les ensenyances adquirides. Són pensaments que he estat madurant durant l'estiu i que ara finalment destil·laran en forma d'articles en aquest blog. Per començar, deixo una mena de recopilació en forma de núvol d'etiquetes d'algunes de les paraules que s'hi van poder escoltar durant dos dies màgics del mes de juliol...I was here :-)

idees disfrutar emocions professió il·lusió futur connectar observar preguntar participar disfrutar equip innovar creativitat comunicació lideratge somnis individualisme sentit respecte tecnologia energia endogamia problemes solucions participació simulació joc aprendre canvi persones frontera inventar eines serveis dedicació motivació intuició atreviment explorar oportunitat risc desconeixement qualitat autenticitat compromís perspectiva voluntat temor cor crear mirar transcendència experiència globalització recerca bellesa métode bondat honorabilitat col·laboració reptes empatía superació imaginació tolerància enginy cooperació plaer diversitat virtualitat diversió temps gestió estructura conversació organització coneixement flexibilitat confiança inquiets personalitat professionalitat vocació èxit fracàs cultura creació entorns virtuosisme ètica administració marca blog imatge llenguatges digital ordre desordre identitat xarxes persuasió ficció ciència continguts talent estratègia resultat mercat radical paradigma evolució obsolet missió visió transgressió valor mitjans veracitat interacció descobrir alliberament interior exterior alineació investigació comunitat integració web2.0 icosistemes felicitat crisis desconcert expectatives mentalitat oberta complexitat espirit sentit equilibri escoltar armonía saviesa força vigor pau hàbits ecuanimitat silenci fraternitat mesclar-se endogàmia valentia bogeria consciència sentit coherència energia herois i educació

SfT project: el Palantir de la OECD

"A quoi ressemblera l'école de demain ?
Quel type d'enseignement et
d'apprentissage s'y dérouleront ?
Jettera-t-elle les bases de la formation tout au long de la vie
pour tous et non pas simplement pour les rares privilégiés ?
Ces questions se posent de façon
cruciale à l'aube du 21ème siècle."

OECD

L'Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OECD), incorpora una divisió específicament dedicada a l'obtenció de dades, recerca i realització d'informes de l'àmbit educatiu a nivell global dels països que en són membres. Al seu lloc web s'hi pot llegir la següent capçalera:

"Both individuals and countries benefit from education. For individuals, the potential benefits lie in general quality of life and in the economic returns of sustained, satisfying employment. For countries, the potential benefits lie in economic growth and the development of shared values that underpin social cohesion."

Novament apareix una referència que lliga creixement econòmic, benestar i educació. Recordo aquí una d'aquestes frases cèlebres (suposo que anònima perquè mai no n'he vist identificada l'autoría...) que circulen per la xarxa i que sintetitza de manera excel·lent la relació anterior:

"Si l'educació et sembla cara, prova amb la ignorància."

Economia, Empresa, Escola, son tres parts d'una equació que me volta pel cap des de fa temps. Precisament arran de la meva experiència al Renacer'07, estic enllestint una sèrie de reflexions amb l'objectiu de fer una traslació educativa d'idees provinents de l'àmbit empresarial de la innovació i la nova economia. Espero poder-les compartir aviat a la blogosfera educativa a través de succesius posts temàtics.

Però tornant a la divisió educativa de la OECD, aquesta coordina les seves activitats de recerca a través d'un organisme anomenat CERI (Center for Educational Research and Innovation). El CERI desenvolupa diverses línies i programes de recerca de forma simultània com es pot observar aquí. Però jo voldria destacar específicament el projecte Schooling for Tomorrow (SfT) dedicat a explorar l'educació del futur i que es ve realitzant des de fa més d'una década.

En aquest temps, SfT ha generat valuosa i quantiosa documentació a través del servei de publicacions de la OECD. Els documents estan disponibles en diversos idiomes oficials dels paisos membres de la OECD i es poden adquirir publicats en format paper o en format digital. Però alguns d'aquests interessantíssims documents també poden ser descarregats gratuitament per a la seva consulta en format pdf. Entre d'altres, és el cas d'aquests:

• Think Escenarios, Rethink Education. (2006)
• versió completa disponible en francés.
  
• Netwoks of Innovation. (2003)
• versió completa disponible en francés.
  
• What schools for the future?. (2001)
• versió completa disponible en francés.
  
• Learning to change: ICT in Schools. (2001)
• versió completa disponible en castellà.

Jo diria que per als amants a consultar Palantirs educatius, l'SfT constitueix un bon filó!