Recordant Tony Bates al CosmoCaixa (II)

"Una perspectiva de futur?
La tecnologia va més ràpida que la gent,

i la gent més ràpida que les institucions.
És molt difícil saber que passarà..."

Tony Bates

Reprenc el relat de la conferència del doctor Bates al CosmoCaixa ¹ que havia deixat amb un interrogant a l'aire en l'anterior post: per què cal canviar? D'alguna manera la cita inicial que obria la primera part del post apunta una de les claus per donar resposta a aquesta pregunta: "el canvi educatiu no és una decisió tecnològica, sinó estratègica". Així que podriem dir que el canvi és necessari perquè el sistema educatiu tradicional heredat del s.XIX i desenvolupat al llarg del s.XX ja no representa l'estratègia correcta per superar els reptes formatius del s.XXI. Després de 200 anys de serveis, el model pedagògic de la Revolució Industrial sembla esgotat i cal obrir nous horitzons. No és d'estranyar doncs que través de programes com PISA de l'OECD s'intenti determinar de forma sistemàtica si: "Are students well prepared for future challenges? Can they analyse, reason and communicate effectively? Do they have the capacity to continue learning throughout life?"

Per això, determinar cap a on anem en educació i en TIC ², fent prospectiva, imaginant i visualitzant ³ com ha de ser l'escola del futur, esdevé una qüestió central per dissenyar i emprendre a temps accions efectives de canvi en les institucions escolars ⁴. Per, en definitiva, com afirma el Jordi Vivancos al seu blog, construir el futur aprenent del passat. ⁵

Argumentava Tony Bates que l'explosió d'informació en la nova societat del coneixement ⁶ fa inviable l'aprenentage per simple acumulació de continguts: hi ha massa per aprendre!! És fonamental detectar i seleccionar quines són les habilitats bàsiques necessàries per continuar aprenent i desenvolupar-se amb èxit tan professionalment com personalment al llarg de la vida

Tradicionalment la visió de l'educació des de l'objectivisme s'ha identificat amb els principis filosòfics segons els quals la veritat existeix fora de la ment humana, i que les lleis científiques que descriuen la realitat no depenen de les opinions sinó dels fets. Per tant hi ha un cos de coneixements que s'ha d'aprendre, que es defineix i es transmet per experts o especialistes. De manera que per assolir aquests continguts cal desenvolupar habilitats de comprensió, memorístiques, d'analisi i de sintesi. Representa un sistema de transmissió de saber de tipus instructiu, autoritari, objectiu, organitzat, propedèutic i amb lleis inqüestionables. I el model d'ensenyament-aprenentatge que se'n deriva està centrat en el professorat i els continguts, ajustant-se un concepció educativa del tipus Jo sé, Tú no saps, Jo explico, Tú escoltes, tal com diria la Irene Martínez ⁷.

Per contra la visió constructivista parteix de la base que tot el coneixement està creat pels humans. El saber s'adquireix observant, comparant, manipulant, relacionant, qüestionant, reflexionant, col·laborant i debatent, assimilant-lo a través de processos cognitius personals però també socials mitjançant la realització de preguntes, fent ús del pensament crític, la creativitat, la capacitat de comunicació i la valoració dels arguments emprats. Els models d'ensenyament-aprenentatge propis d'aquest marc conceptual estan centrats en un alumnat actiu, que interactua tan a nivell individual com grupal amb professorat i materials educatius. Així queda redefinit el paper del professor com el d'un orientador, un facilitador o guia d'un aprenentatge més personalitzat ⁸.

És precisament en la transició entre tots dos models on la integració de les TIC en l'àmbit educatiu pot jugar un paper clau com a eines ⁹ facilitadores del canvi. Però compte, les eines no fan miracles ens adverteix el doctor Bates! Allò essencial en l'ús educatiu de les TIC és la planificació estratègica amb què es fa i la visió de centre que es pretén desenvolupar amb aquesta. Hi ha múltiples exemples d'e-learning de poca qualitat pedagògica. Per tant cal seguir procediments d'implantació des les TIC basats en els respectius projectes educatius que garanteixin la qualitat dels processos d'ensenyament-aprenentatge ¹⁰, identificant què serà més beneficiós per a l'alumnat en funció de l'entorn escolar i de la naturalesa d'allò que s'ha d'estudiar.

D'altra banda, i no menys important que la visió de centre, caldrà disposar de plans d'actuació per proporcionar recolzament a nivell tècnic d'infrastructures TIC així com a nivell de formació. En aquest darrer tema Tony Bates va reconèixer que l'e-learning augmenta significativament el grau d'habilitats professionals requerides per part del professorat i va afirmar que la majoria de professors no estan preparats per integrar les TIC i noves metodologies en la seva pràctica docent. Per això, defensa Bates, és necessari sistematitzar la formació permanent al servei del professorat ¹¹ almenys de tres maneres:

1. mitjançant el suport professional continuat d'especialistes en disseny d'entorns educatius, programadors web, gestors de projectes TIC,...
2. potenciant la modalitat de formació telemàtica.
3. introduïnt homologacions de formació inicial mínima.

Després de comentar aquests temes, el doctor Bates va continuar fent un repàs cronològic a les TIC com a motor de canvi tecnològic fins arribar a la situació actual de l'emergència de les xarxes socials col·laboratives, la telefonia mòbil, els mons virtuals i el fenòmen de la web 2.0 amb les seves implicacions educatives ¹². S'ha de ser conscient, afirma, que estem davant d'una situació en què els aprenents tenen eines de creació multimèdia potents que dominen informalment i amb les quals juguen, adapten, modifiquen, produeixen i comparteixen obertament en xarxa múltiples continguts. I conseqüentment es trenca de manera radical la clàssica relació de poder entre professorat i alumnat. Ara el control de l'aprenentatge ja no està en mans del professor (marc objectivista) sinó que està dominat per l'alumnat (marc constructivista).

I com vehicular el potencial educatiu de la web 2.0? Bates, en dona algunes indicacions:

• potenciar el treball en grup
• desenvolupar tasques multimèdia
• seguir models d'aprenentatge basat en projectes i resolució de casos
• duur a terme treballs de camp
• portar a l'aula experts i continguts externs a l'escola
• incrementar l'aprenentatge de les llengües

Però a la vegada que reconeix els beneficis educatius que ofereix la xarxa, Tony Bates ens alerta dels perills d'una educació basada exclusivament en la web i centrada totalment en l'estudiant, recordant les paraules d'un dels pensadors crítics amb la web 2.0, l'Andrew Keen: "en comptes d'una dictadura d'experts tindrem una dictadura d'idiotes". Aquests son alguns dels aspectes que esgrimeix Bates per fer l'advertiment anterior:

• l'ús de la web 2.0 és en gran part social, però no educatiu formalment. Pot haver-hi per més de publicitat que de realitat.
  
• la "democratització" de l'ensenyament pot amenaçar l'autoritat acadèmica sobre la qual es recolza la fiabilitat, la formalitat, la seguretat i la capacitat de contrastació veraç dels continguts.
• pot haver-hi una minva del desenvolupament del pensament cientific a nivell individual.
  
• l'alumnat és essencialment depenent, necessita ajuda per madurar emocionalment i orientació per estructurar el seu procés de creixement intelectual. Hi ha coses que no es poden aprendre al web.
  
• l'ensenyament de tipus instructiu no sempre és dolent, a vegades és millor i més eficient que el de tipus orientatiu.

Tot i això, diu que l'e-learning satisfà moltes de les necessitats actuals de formació continua. Afirma que segurament caldrà realitzar un canvi de filosofia i tecnologia educativa, cosa que requerirà experimentar més profundament en aquest camp. I acaba la seva conferència amb una defensa contundent de les virtuts de l'e-learning argumentant que:

• potencia habilitats (organitzar, analitzar, utilitzar informació...) claus per a la societat del coneixement i que després seran requerides per les empreses d'aquest tipus d'economies.
  
• és beneficiós per a l'aprenentatge al llarg de la vida.
• és un catalitzador del canvi pedagògic i promou el desenvolupament de nous métodes d'ensenyament-aprenentatge.

En conclusió una conferència llarga però àgil, que no es va fer densa en cap moment, pròpia d'una gran comunicador com va demostar mister Bates. Una autèntica lliçó de començament a final, gràcies a la qual vaig veure condensades, en el poc més de dues hores que va durar, centenars pàgines de lectura realitzades en els darrers dos anys. En tres paraules: im-pre-ssionant.

----------------------------------------------------------------------------------------
Notes:

¹[1] [Recull de ponències de les Jornades del IOC al CosmoCaixa 2007 ]
²[2] RUIZ i TARRAGO, F. (2003), Future Trends in Education: Where are We Heading? ]

³[3] [per explorar diferents visions de l'educació del futur es poden consultar llocs webs com:

• Vision for Education: The Caperton-Papert Platform
• 21st Century Learning
• 21st Century Learning Initiative
• 2020. Transforming Education and Training Through Advanced Technologies
• Cambios en los centros educativos: construyendo la escuela del futuro
  

⁴[4] en aquesta mateixa línia veure els posts anteriors següents: Com educar avui per demà?, L'escola del futur, El segle XXII al tombant del segle XXI ]
⁵[5] [VIVANCOS, J. (2006), Aprenguem del passat per construir el futur, ]
⁶[6] [interessant tenir present el concepte de desbordamenta informatiu introduït per l'Alfons Cornella en aquest article: Com sobreviure a la Infoxicació ]
⁷[7] [Irene té disponible al seu espai wiki un primer document de sintesi al voltant de reflexions sobre els canvis en el model educatiu i la relació amb les metodologies de formació en línia, des d'aquí l'animo a fer-ne una segona part!]
⁸[8] [per reflexionar sobre la idea d'aprenentatge personalitzat es poden llegir aquest dos articles post 1 i post 2 inclosos a les notes d'opinió del sempre incisiu Ferran Ruiz ]
⁹[9] [el Jordi Vivancos té obert al seu blog un debat sobre si les TIC són només eines]
¹⁰[10] [per ampliar sobre qualitat llegir: Qualitat a l'aula (I), Qualitat a l'aula (II) i Qualitat a l'aula (III)]
¹¹[11] [la formació del professorat hauria de ser coherent amb les seves competències professionals]
¹²[12] [al blog Escuela 2.0 es pot trobar un breu recull d'enllaços d'aquesta temàtica i també el Xavier Suñé té dedicada una pàgina específica molt bona per tractar sobre web 2.0 al blog de zona TIC-n]

Recordant Tony Bates al CosmoCaixa (I)

"El canvi educatiu no és una decisió tecnològica,
sinó una decisió estratègica"
Tony Bates

Avui he volgut recordar un dia intens d'aquest final de curs en el qual me vaig sentir doblement privilegiat. En primer lloc per d'haver pogut assistir a una conferència del Tony Bates i en segon lloc per haver-ho fet en bona companyia amb l'Artur, Luis i Ricard que sense dubtar-ho ni un moment es van voler apuntar altre cop a una excursió friki.

La magnífica conferència pronunciada pel Sr. Bates es va realitzar el passat 28 de juny al CosmoCaixa, en el marc de les jornades "IOC. present i futur. Nous entorns d'e-learning", i en ella va fer un magistral recorregut històric i conceptual sobre l'e-learning. Intentaré fer-ne un resum amb les ràpides notes de quadern que vaig tenir temps de prendre de la seva presentació mentres traduia mentalment de l'anglès les seves paraules.

Per començar, el Sr. Bates, va intentar centrar la definició del terme d'e-learning, mostrant com engloba diversos matisos, significant coses substancialment diferents en funció de l'entorn educatiu i de l'interlocutor que l'empra en el seu discurs o model pegagògic. Per tant, venia a explicar, fora de semblar una banalitat, és important delimitar clarament què volem dir quan parlem d'ús de les TIC a l'aula. Així es podria dir que hi ha una gradació del terme d'e-learning que aniria recorrent situacions educatives com les següents:

1. No e-learning: el procés d'ensenyament-aprenentatge es realitza de forma completament presencial i sense fer cap ús de les TIC.
2. Help: les TIC s'empren com a suport didàctic a l'aula.( indicant que, segons fonts de la OECD de l'any 2005, el 75% de l'ús educatiu de les TIC es fa en aquesta modalitat)
3. Laptop labs: la típica situació d'ensenyament-aprenentage de les TIC a l'aula d'informàtica. (segons fonts de la OECD de l'any 2005, el 10% de l'ús educatiu de les TIC es fa en aquesta modalitat)
4. Blended learning: és el mode mixt, combinant el millor de la classe presencial amb les potencialitats dels processos d'aprenentatge en entorns virtuals. ( segons fonts de la OECD de l'any 2005, tan sols l'1% de l'ús educatiu de les TIC es fa en aquesta modalitat)
5. Fully e-learning: concepte que vindria a representar els entorns clàssics d'ensenyament a distància però integrant i actualitzats amb eines TIC. (segons fonts de la OECD de l'any 2005, el 14% de l'ús educatiu de les TIC es fa en aquesta modalitat)

[Aprofundint en aquesta idea, el Jordi Vivancos té publicat l'article "Accepcions de les TIC educatives" al seu blog personal, que considero de lectura recomanable.]

Per exemplificar un possible model d'ús de les TIC en el sistema educatiu, el Sr. Bates va exposar algunes de les característiques de programes basats en blended learning que es desenvolupen al Canadà:

• la inversió en formació segueix a l'estudiant, permeten la seva mobilitat.
• els estudiants tenen accés directe a internet, a l'escola i/o a casa.
• s'estableixen canals de comunicació en dos sentits professorat-alumnat i alumnat-alumnat per múltiples vies: mail, conferència, telèfon, trobades presencials, reunions de treball...
• abans dels processos d'inscripció als cursos i matriculació, s'estableixen de forma personalitzada amb els famílies les expectatives i objectius de l'alumnat.
• quan es necessari, els programes d'aprenentatge en línia recorren a la modalitat presencial.
• el professorat adapta les activitats a les necessitats d'aprenentatge de l'alumnat i l'avalua amb freqüència.
• tots els materials educatius produïts tenen drets d'autor però són de lliure adquisició per a les escoles i per als estudiants.
• el model pedagògic està dissenyat segons principis filosòfics propis de l'objectivisme i del constructivisme, incidint especialment en aspectes de desenvolupament del raonament analític, la resolució de problemes i l'aprenentatge actiu.

[Per aprofundir en la metodologia de l'aprenentatge basat en problemes (ABP) resulta molt instructiu consultar els documents que es poden trobar la web de l'Equip ICE-UAB de Metodologies docents i Avaluació a Secundària que manté el Xavier Rosell]

A continuació el Sr. Bates va exposar els diferents arguments que fan de les TIC un motor de canvi amb impacte directe en diversos àmbits com el polític, l'econòmic, el pedagògic i el institucional. Per exemple, l'ús de les noves tecnologies en l'àmbit politic i econòmic permet assolir amb major eficència i eficàcia objectius com el següents:

• la construcció d'un discurs i d'una imatge pública de modernitat.
• la reducció de costos de producció gràcies a l'alta automatització dels processos.
  
• l'adaptació de l'educació a les necessitats canviants del món del treball, mitjançant el desenvolupament de nous mètodes d'ensenyament, la flexibilitat i la formació continuada.
• la transició d'economies industrials, basades en els recursos materials i amb treballadors de baixa qualificació professional, a economies del coneixement (interconnectades i de caràcter global com les finances, la biotecnologia, les telecomunicacions, la informàtica, l'entreteniment...) basades en la capacitat intel·lectual i amb treballadors d'elevada qualificació professional.

En aquest sentit les seves paraules me va fer pensar novament en el triangle Competitivitat-Educació-TIC del qual ja vaig apuntar algunes reflexions en el post anterior sobre l'Andreas Schleicher. Indicava Bates que les habilitats demandades per les empreses (per cert que l'Artur Tallada fa en aquest post una dissertació interessant sobre la diferència entre competències i habilitats) d'aquests treballadors/es del coneixement són les següents:

• pensament crític
• capacitat de resolució de problemes
• habilitats comunicatives
• competències digitals [Ep! per aprofundir sobre el concepte de competències digitals no deixar de llegir l'excel·lent article del Boris Mir sobre el tema]
• capacitat d'autoformació i aprenentatge autònom
• esperit emprenedor
• iniciativa
• creativitat
• flexibilitat i adaptabilitat a diferents entorns laborals
• capacitat de cooperació i treball en equip
• ...així com coneixements específics de la feina a desenvolupar

Uns treballadors que en el s.XXI, i per a les economies basades en el coneixement, hauran de ser considerats aprenents en formació continuada a la llarg de la seva vida professional (lifelong learning). I per tant cada cop serà més important desenvolupar models certificats de formació continua flexible, combinant l'educació presencial i a distància. Semblaria evident doncs que aquest escenari hauria de modificar la percepció i la concepció de l'aprenentatge, provocant a la seva vegada canvis en l'àmbit pedagògic i dels models actuals de sistemes educatius. I és precisament en aquest àmbit on l'ús de les TIC novament pot actuar com un motor de canvi. Però, tothom tenim clar per què cal canviar?

Thinking blogger

L'Artur ha tingut l'amabilitat d'incloure'm en una particular selecció de cinc blogs de preferència personal. A la seva vegada aquesta iniciativa li prové rebotada per part de la Bea Marin, en una mena de "post passa-ho" per acabar confeccionar una llista de blogs de pensadors a la xarxa que tot plegat té el seu origen en un post de febrer del 2007 a The Thinking Blog.

Amb aquesta nominació l'Artur, a banda d'haver-me fet obrir un ull durant la meva tradicional hivernació estival, m'ha traspassat la responsabilitat de triar uns altres cinc blogs. Comentar d'entrada la dificultat d'efectuar aquesta selecció sense repetir cap dels altres blogs ja referenciats i a més limitar-ho només a cinc! Però vaja després de pensar-ho una mica, aquí deixo les meves nominacions al Thinking Blogger Award:

• Notes d'opinió, del Ferran Ruiz, per obrir camins i eixamplar horitzons TIC.
• Competència TIC, del Xavier Rosell, per ajudar-nos a tots els profes de tecno.
  
• Jordianweb, del Jordi Jordan, per tenir l'esperit d'un home renaixentista.
• A pie de aula, de la Lourdes Doménech, per no ser només una docent de llengua.
• La mirada pedagògica, del Boris Mir, per recordar-nos què és ensenyar.
  

Procediment:

1. Si ets un dels premiats, escriu un post i posa-hi 5 blogs que et facin pensar (amb l'enllaç, link, a cadascun d'ells per tal que puguin ser visitats)

2. Fes en el teu post un link al post original per a que es pugui trobar l'origen d'aquest premi.

3. Mostra amb orgull el "Thinking Blogger Award" amb un link al post que hagis escrit.