La il·lustració que hi ha l'esquerra és un fragment del dibuix de
l'Home Vitruvià, probablement l'obra més famosa del genial
Leonardo da Vinci. Leonardo l'inclou en un tractat sobre les proporcions humanes i la seva relació amb l'arquitectura, i el dibuix s'acabarà convertint en una icona del
Renaixement simbolitzant l'home com mesura del món.
A la seva vegada
da Vinci és considerat l'arquetip de l'humanisme i del
pensament renaixentista.
Leonardo di ser Piero da Vinci el inventor, el matèmàtic, el músic, el pintor, el dibuixant, el naturalista, l'anatomista, l'arquitecte, l'enginyer, l'escriptor, el pensador, el filòsof quimèric, el somiador, el curiós, l'innovador, el misteriòs,...Leonardo l'HOME en majúscules. És difícil trobar en tota la història de la Humanitat una capacitat tan gran en camps tan diversos i amb una personalitat tan polifacètica com la de
da Vinci.
Però més enllà del geni, da Vinci representa el paradigma de l'home interessat per descobrir i entendre el món que l'envolta emprant les eines de la imaginació i la raó.
Tot és humà, res ens és aliè podria ser una màxima que sintetiza l'esperit del renaixentisme. Provenint de segles d'obscurantisme propi de l'Edat Mitjana no és estrany que hi haguessen ganes d'explorar noves terres, noves tecnologies, nous pensaments, noves estètiques i noves emocions. El Renaixement va sentar fermament les bases de la posterior Revolució Científica que succeïria durant el Barroc de la mà d'altres genis com
Galileu,
Kepler,
Descartes,
Hooke,
Leibniz,
Newton,
Bacon...El món mai més seria igual després les obres d'aquests gegants.
Tinc el convenciment que en els inicis d'aquest nou s. XXI estem vivim una nova època de renaixement de la mà de les tecnologies de la informació i la comunicació. Ara més que mai per innovar caldrà comptar amb persones creatives, crítiques, interdisciplinàries, que tinguin un coneixement transversal de la realitat que els envolta i què sàpiguen hibridar camps diversos per generar valor afegit al seu treball. Per educar avui per demà cal que reflexionem sobre la manera com treballarem, ens comunicarem i ens relacionarem amb els altres en el futur inmediat. I per això des de l'escola cal renàixer com a individus i com a institució per repensar amb profundidat com i què ha d'aprendre l'alumnat al mateix de temps de com i què hem d'ensenyar el professorat.
Seguint els plantejaments de
Nigel Barlow, hauríem de
repensar sense pensar, actuant a cop de cor i per intuició, emprant el pensament creatiu i reimaginant continuament el futur com a estratègia bàsica d'innovació i lideratge a les organitzacions. Les empreses puntures i els empresaris més emprenedors en són ben conscients i s'estan adaptant amb rapidesa als canvis per cercar i concentrar el talent a les seves organitzacions. I les institucions escolars, ja siguin de titularitat pública o privada, en tan en quan que organitzacions complexes que tenen un paper fonamental a la nostra societat no poden quedar al marge d'aquest nou
renaixement digital. Des del meu punt de vista, és absolutament essencial que fem l'esforç de realitzar una
transferència conceptual, de l'àmbit empresarial a l'àmbit educatiu, de les noves idees sobre innovació i gestió del canvi a les organitzacions.
Per això m'he inscrit a l'edicició 2007 del
Renacer, que entre el 5 i 6 de juliol es realitzarà a Barcelona organitzat per
Infonomia. Hi vaig amb l'esperit obert i la ment en
mode esponja, disposat a absorbir la màxima quantitat d'informació i d'inspiració en dos dies. Ja sé que no és exactament el tipus d'activitat de formació permanent de professorat que aquests dies molts companys estan fent en modalitat intensiva a les diverses escoles d'estiu arreu del país, però ara mateix me sento com un hobbit a punt de sortir camí de Rivendel... ;-)
Fa un parell de mesos vaig escriure sobre l'alternativa ubuntu. I ara, aprofitant aquest parèntesi estiuenc a la feina, finalment m'he decidit a realitzar una migració completa a la versió 7.04desktop d'Ubuntu en les meves dues màquines.
