diumenge, abril 29, 2007

El cas BBC Jam

A través d'un mail d'Alfred he sabut a la vegada del naixement i mort prematura d'una novedosa experiència televisiva de la BBC en l'àmbit educatiu: l'intent de configurar un curriculum digital d'acord amb els plans d'estudi de la Gran Bretanya per l'alumnat entre 5 i 16 anys. Es tractava de la iniciativa pública BBC Jam que va començar la seva programació durant el 2006 i havia de finalitzar el 2008. I dic havia, perquè resulta que la notícia sorprenent és que BBC Jam hagi hagut de plegar ans d'hora degut a les pressions de les empreses privades amb interessos creats en el mercat formatiu d'e-learning. Cosa que al meu parer demostra almenys dos coses:

  1. BBC Jam devia oferir continguts d'accés obert i gratuït amb suficient qualitat per posar nerviosos al sector empresarial que ofereix serveis semblants de pagament.

  2. La necessitat de mantenir i promoure un debat permanent sobre els límits del concepte de competència desleiall aplicada als productes educatius entesos com serveis públics de primera necessitat.

dissabte, abril 28, 2007

Capitans d'Abril

A Catalunya l'abril omple de roses els carrers, però a Portugal l'abril és temps de clavells. Des de 1974, cada 25 d'abril els portuguesos rememoren la revolta, que liderada pels comandaments intermitjos de les seves forces armades, els va alliberar de la dictadura. La única revolució que porta el nom d'una flor i que es va iniciar amb cançons d'autor per consigna, les de José Afonso.
No sé per què, però escoltar el Grândola a l'abril sempre me fa sentir una mica més lliure i tenir esperança en un món millor.




Grândola, vila morena
Terra da fraternidade
O povo é quem mais ordena
Dentro de ti, ó cidade

Dentro de ti, ó cidade
O povo é quem mais ordena
Terra da fraternidade
Grândola, vila morena

Em cada esquina um amigo
Em cada rosto igualdade
Grândola, vila morena
Terra da fraternidade

Terra da fraternidade
Grândola, vila morena
Em cada rosto igualdade
O povo é quem mais ordena

À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade
Jurei ter por companheira
Grândola a tua vontade

Grândola a tua vontade
Jurei ter por companheira
À sombra duma azinheira
Que já não sabia a idade

dijous, abril 26, 2007

Utòpics per als Temps Moderns


"[...] Tenim dret a la utopia, procurant esquivar l'escull de la quimera. [...] La utopia forma part de l'àmbit del que és plausible, del que és racionalment pensable tenint en compte els condicionaments amb els quals hem de viure. La quimera s'assembla més a un conte de fades en què la societat, o alguns membres de la societat, somien algun paradís inexistent. La utopia, a més d'uns objectius a aconseguir, una il·lusió a assolir, uns ideals pels quals lluitar, pressuposa una presa de consciència del camí per recórrer, de l'esforç que cal invertir-hi, de les inèrcies que cal superar, dels conciutadans que cal convèncer. La utopia exigeix racionalitat en els judicis i competència en els promotors. [...] Vivim uns temps en què manquen utopies, en bona part perquè el que enteníem per utopia eren quimeres. Així ens va anar el segle XX. Ara estem en plena travessa del desert.
[...] Davant de la revolució tecnològica hi ha dos errors elementals, però fonamentals, que no s'han de cometre: tancar-se a la innovació tecnològica pensant que qualsevol temps passat era millor i acceptar, sense més ni més que tota innovació és un avantatge. El primer plantejament pot ser producte de la mandra, de la comoditat, fins i tot de l'edat, però també d'una actitud determinada, d'una manera de situar-se davant de la vida. El segon plantejament corre el risc de preferir el continent al contingut, la novetat tecnològica a la seva utilitat real.[...]
Cal potenciar la intel·ligència anticipativa, la capacitat per analitzar cap a on va la societat, revelar el que és fosc i no obert en la societat actual, però que en pot ser la part essencial. Explorar el futur contínuament des del present, sabent on es vol arribar, quin projecte de societat es vol assolir. Avui més que mai, davant d'una societat oberta, cal estar alerta davant els canvis constants, i saber discernir la innovació positiva de la que sols pretén fer-se un forat en el mercat. Ens hi juquem ni més ni menys que el futur del planeta. I no hem de pensar que això no és cosa nostra: pensar globalment i actuar localment és una màxima bàsica en els nostres dies. Aquest és el preu perquè la quimera (o la seva cara oposada, desentendre's de tot) deixi pas a la utopia."
fragments extrets de l'article "La utopia per a una societat millor"
escrit per Javier Elzo Imaz i publicat a
a Joves i Valors, la clau per a la societat del futur.
(editat per Fundació "La Caixa" 2006)

dimarts, abril 24, 2007

Només tres històries...

dilluns, abril 02, 2007

Mail from New York

Aquesta nit he rebut mail d'una amiga que aquests dies volta per la ciutat dels gratacels: "Today we went to New York, and we crossed the Brooklyn bridge and we walked in China Town, Little Italy and Soho." Des del meu estudi albiro la Gran Poma a través del póster d'una fotografia de Norman Parkinson. La magistral composició de Parkinson recull la instantània d'una parella que corre fugint de Manhattan amb un troç de l'skyline de New York al darrera.
No sé vosaltres, però jo no puc evitar pensar en New York sense que la música de la cançó New York, New York de la banda sonora de la pel·lícula homònima de Scorsese me vingue a la memòria. En un d'aquells moments màgics del cinema, amb Robert de Niro i Liza Minnelli compartint plànol, aquesta intrepreta de forma pletòrica el tema central del film...