Avui he rebut un recull de premsa per part d'en Luis Cabello que contenia un article que val la pena parar-se a llegir. El signa un periodista anomenat Fabricio Caivano i reflexiona amb una claredat meridiana sobre qüestions de les quals, d'una o altra manera he anat escrivint aquí als Ports Grisos en el darrer any. Així que, a banda de linkar l'article a la font digital original, he decidit deixar el seu text reproduït en aquest mateix blog no sigue que després l'enllaç profund al diari s'acabi modificant per les renovacions de les bases de dades.
EL PERIÓDICO, 27.01.07
L’EDUCACIÓ DEL SEGLE XXII
L'anomenada societat de la informació i del coneixement està minant l'ensenyament tradicionalFABRICIO Caivano
"La primera gran revolució industrial del segle XIX va imposar la seva arquitectura i organització fordista del treball a les escoles: agrupació de col.lectius en espais tancats, uniformitat, control del temps i de les conductes, avaluació final de la mercaderia i selectivitat. Al segle XX es va posar esperança, esforç i innovació a construir una nova educació pública moderna i democràtica. El llindar era el llunyà segle XXI. En aquests moments hi ha signes que l'organització de l'ensenyament està encapsulada en si mateixa, encotillada per una lògica autoreferent i aliena a les potencialitats enormes que té l'anomenada societat de la informació i del coneixement, a aquestes tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que continuem anomenant noves.
L'escola actual envelleix malament. L'organització dels espais i temps, les matèries desconnectades entre si, les impossibles ràtios i les rígides normes d'avaluació, estan entrant en una forta pèrdua de sentit per a molts alumnes i per a bastants professors desbordats. La societat de la informació i del coneixement està minant l'educació tradicional. Remou els seus fonaments, espais i temps; les seves agrupacions per edats i els seus rituals: aula, llibre, professor, exàmens i selecció. Internet és un proveïdor insubstituïble de tota mena d'informació i de continguts. Donar-los coneixement, valors i competències continuarà sent la funció essencial d'escoles i professors.
És un prejudici mantenir que la tecnologia substituirà els docents. El docent substituïble per la tecnologia no transfereix ni verdaders coneixements ni competències útils. Per simplificar-ho: carrega, controla, revisa i mesura memò- ries. La sorprenent facilitat de l'ús de les noves tecnologies per part de nens i joves, i la seva rapidesa de difusió, les converteix en instruments educatius imprescindibles si s'utilitzen bé des del punt de vista pedagògic. No es tracta únicament que hi hagi més aules d'informàtica, sinó d'introduir i adaptar les grans potencialitats cognitives de les TIC al cor mateix de l'organització escolar, dels seus requeriments didàctics i les seves exigències de qualitat. Això facilitaria als professors un temps per dedicar-lo a la relació de tu a tu, interpersonal, per educar cada alumne segons el seu caràcter, ritme i capacitats.
Aquesta renovació pedagògica portaria a una nova xarxa d'escoles públiques multimèdia, digitalitzades, connectades entre si i amb el seu entorn pròxim i llunyà. Amb educadors d'una formació d'alt nivell, els millors. Capaços de construir circuits d'aprenentatges personalitzats, autoavaluables a temps real i de situar cada alumne en el moment exacte del seu aprenentatge; alumnes autònoms capaços d'aprendre i desaprendre. Cada un podrà competir amb ell mateix, emular-se amb els altres, comprendre què se li demana, què li falta per aprendre i com fer-ho; estar segur que amb esforç i responsabilitat pot vèncer les seves limitacions, accedir als aprenentatges al ritme de la seva particular evolució.
Les TIC aplicades a l'ensenyament i a l'aprenentatge ampliaran, paradoxalment, la funció essencial del professorat amb espais renovats i un temps qualitatiu i interpersonal que li permeti ser un tutor exigent, però alhora pròxim i afectuós. Més mirada detinguda i orelles atentes. Molts alumnes i docents necessiten disposar d'aquesta lentitud i qualitat de vida. És a dir: necessiten més temps per a la instrucció personalitzada i flexible de cada individu, més temps per conversar i per atendre les creixents demandes de, diguem-ne, prevenció i assistència social i emocional dins dels centres escolars.
També és necessari imaginar i experimentar noves maneres d'educar. Economistes, pedagogs, centres d'observació, universitats i empreses privades hi estan ficats des de fa uns quants anys. També alguns centres educatius i organitzacions civils avancen en aquest sentit. La Universitat Oberta de Catalunya és un precedent que es podria adaptar a les ensenyances mitjanes.
Una previsible objecció és que la tecnologia ja s'utilitza als centres escolars per rebre informació i documents, i per alleugerir processos burocràtics, però no per al gran objectiu humanista dels sistemes educatius: educar integralment. Certament, s'haurà de conservar el que és essencial. L'educació, per més informatitzada i virtual que arribi a ser, haurà de defensar i conservar les seves intransferibles eines bàsiques: paraula, curiositat, raonament, coneixements i competències. A més a més de recuperar la insubstituïble admiració i respecte mutu entre docents i aprenents. D'aquí neix l'autoritat i la dignitat social dels ensenyants i l'autoestima de l'alumnat.
Les TIC no inauguren un post-humanisme. Potser ofereixen instruments àgils per a altres maneres d'ensenyar i d'aprendre. Tenen els seus riscos i perills. Hölderlin va escriure que "on creix el perill també creix el que ens salva". La postmodernitat recupera el subjecte. El que és públic és l'acurada formació de cada individu davant de les sol.licitacions del consumisme, la massificació i la uniformització. Una educació pública per crear ciutadans competents i democràtics. Una educació per al segle XXII."
Aquests dies, a la pàgina web principal de la UOC han aparegut dos notícies especialment interessants des del meu punt de vista. Una es refereix a l'anunci de convocatòria de la conferència anual EDEN 2007 (European Distance and e-Learning Network) que es realitzarà a Nàpols del 13 al 16 de juny. El lema central de la conferència, molt significatiu i suggerent a la vegada, és: NEW LEARNING 2.0? 
