Recordant Tony Bates al CosmoCaixa (II)

"Una perspectiva de futur?
La tecnologia va més ràpida que la gent,

i la gent més ràpida que les institucions.
És molt difícil saber que passarà..."

Tony Bates

Reprenc el relat de la conferència del doctor Bates al CosmoCaixa ¹ que havia deixat amb un interrogant a l'aire en l'anterior post: per què cal canviar? D'alguna manera la cita inicial que obria la primera part del post apunta una de les claus per donar resposta a aquesta pregunta: "el canvi educatiu no és una decisió tecnològica, sinó estratègica". Així que podriem dir que el canvi és necessari perquè el sistema educatiu tradicional heredat del s.XIX i desenvolupat al llarg del s.XX ja no representa l'estratègia correcta per superar els reptes formatius del s.XXI. Després de 200 anys de serveis, el model pedagògic de la Revolució Industrial sembla esgotat i cal obrir nous horitzons. No és d'estranyar doncs que través de programes com PISA de l'OECD s'intenti determinar de forma sistemàtica si: "Are students well prepared for future challenges? Can they analyse, reason and communicate effectively? Do they have the capacity to continue learning throughout life?"

Per això, determinar cap a on anem en educació i en TIC ², fent prospectiva, imaginant i visualitzant ³ com ha de ser l'escola del futur, esdevé una qüestió central per dissenyar i emprendre a temps accions efectives de canvi en les institucions escolars ⁴. Per, en definitiva, com afirma el Jordi Vivancos al seu blog, construir el futur aprenent del passat. ⁵

Argumentava Tony Bates que l'explosió d'informació en la nova societat del coneixement ⁶ fa inviable l'aprenentage per simple acumulació de continguts: hi ha massa per aprendre!! És fonamental detectar i seleccionar quines són les habilitats bàsiques necessàries per continuar aprenent i desenvolupar-se amb èxit tan professionalment com personalment al llarg de la vida

Tradicionalment la visió de l'educació des de l'objectivisme s'ha identificat amb els principis filosòfics segons els quals la veritat existeix fora de la ment humana, i que les lleis científiques que descriuen la realitat no depenen de les opinions sinó dels fets. Per tant hi ha un cos de coneixements que s'ha d'aprendre, que es defineix i es transmet per experts o especialistes. De manera que per assolir aquests continguts cal desenvolupar habilitats de comprensió, memorístiques, d'analisi i de sintesi. Representa un sistema de transmissió de saber de tipus instructiu, autoritari, objectiu, organitzat, propedèutic i amb lleis inqüestionables. I el model d'ensenyament-aprenentatge que se'n deriva està centrat en el professorat i els continguts, ajustant-se un concepció educativa del tipus Jo sé, Tú no saps, Jo explico, Tú escoltes, tal com diria la Irene Martínez ⁷.

Per contra la visió constructivista parteix de la base que tot el coneixement està creat pels humans. El saber s'adquireix observant, comparant, manipulant, relacionant, qüestionant, reflexionant, col·laborant i debatent, assimilant-lo a través de processos cognitius personals però també socials mitjançant la realització de preguntes, fent ús del pensament crític, la creativitat, la capacitat de comunicació i la valoració dels arguments emprats. Els models d'ensenyament-aprenentatge propis d'aquest marc conceptual estan centrats en un alumnat actiu, que interactua tan a nivell individual com grupal amb professorat i materials educatius. Així queda redefinit el paper del professor com el d'un orientador, un facilitador o guia d'un aprenentatge més personalitzat ⁸.

És precisament en la transició entre tots dos models on la integració de les TIC en l'àmbit educatiu pot jugar un paper clau com a eines ⁹ facilitadores del canvi. Però compte, les eines no fan miracles ens adverteix el doctor Bates! Allò essencial en l'ús educatiu de les TIC és la planificació estratègica amb què es fa i la visió de centre que es pretén desenvolupar amb aquesta. Hi ha múltiples exemples d'e-learning de poca qualitat pedagògica. Per tant cal seguir procediments d'implantació des les TIC basats en els respectius projectes educatius que garanteixin la qualitat dels processos d'ensenyament-aprenentatge ¹⁰, identificant què serà més beneficiós per a l'alumnat en funció de l'entorn escolar i de la naturalesa d'allò que s'ha d'estudiar.

D'altra banda, i no menys important que la visió de centre, caldrà disposar de plans d'actuació per proporcionar recolzament a nivell tècnic d'infrastructures TIC així com a nivell de formació. En aquest darrer tema Tony Bates va reconèixer que l'e-learning augmenta significativament el grau d'habilitats professionals requerides per part del professorat i va afirmar que la majoria de professors no estan preparats per integrar les TIC i noves metodologies en la seva pràctica docent. Per això, defensa Bates, és necessari sistematitzar la formació permanent al servei del professorat ¹¹ almenys de tres maneres:

1. mitjançant el suport professional continuat d'especialistes en disseny d'entorns educatius, programadors web, gestors de projectes TIC,...
2. potenciant la modalitat de formació telemàtica.
3. introduïnt homologacions de formació inicial mínima.

Després de comentar aquests temes, el doctor Bates va continuar fent un repàs cronològic a les TIC com a motor de canvi tecnològic fins arribar a la situació actual de l'emergència de les xarxes socials col·laboratives, la telefonia mòbil, els mons virtuals i el fenòmen de la web 2.0 amb les seves implicacions educatives ¹². S'ha de ser conscient, afirma, que estem davant d'una situació en què els aprenents tenen eines de creació multimèdia potents que dominen informalment i amb les quals juguen, adapten, modifiquen, produeixen i comparteixen obertament en xarxa múltiples continguts. I conseqüentment es trenca de manera radical la clàssica relació de poder entre professorat i alumnat. Ara el control de l'aprenentatge ja no està en mans del professor (marc objectivista) sinó que està dominat per l'alumnat (marc constructivista).

I com vehicular el potencial educatiu de la web 2.0? Bates, en dona algunes indicacions:

• potenciar el treball en grup
• desenvolupar tasques multimèdia
• seguir models d'aprenentatge basat en projectes i resolució de casos
• duur a terme treballs de camp
• portar a l'aula experts i continguts externs a l'escola
• incrementar l'aprenentatge de les llengües

Però a la vegada que reconeix els beneficis educatius que ofereix la xarxa, Tony Bates ens alerta dels perills d'una educació basada exclusivament en la web i centrada totalment en l'estudiant, recordant les paraules d'un dels pensadors crítics amb la web 2.0, l'Andrew Keen: "en comptes d'una dictadura d'experts tindrem una dictadura d'idiotes". Aquests son alguns dels aspectes que esgrimeix Bates per fer l'advertiment anterior:

• l'ús de la web 2.0 és en gran part social, però no educatiu formalment. Pot haver-hi per més de publicitat que de realitat.
  
• la "democratització" de l'ensenyament pot amenaçar l'autoritat acadèmica sobre la qual es recolza la fiabilitat, la formalitat, la seguretat i la capacitat de contrastació veraç dels continguts.
• pot haver-hi una minva del desenvolupament del pensament cientific a nivell individual.
  
• l'alumnat és essencialment depenent, necessita ajuda per madurar emocionalment i orientació per estructurar el seu procés de creixement intelectual. Hi ha coses que no es poden aprendre al web.
  
• l'ensenyament de tipus instructiu no sempre és dolent, a vegades és millor i més eficient que el de tipus orientatiu.

Tot i això, diu que l'e-learning satisfà moltes de les necessitats actuals de formació continua. Afirma que segurament caldrà realitzar un canvi de filosofia i tecnologia educativa, cosa que requerirà experimentar més profundament en aquest camp. I acaba la seva conferència amb una defensa contundent de les virtuts de l'e-learning argumentant que:

• potencia habilitats (organitzar, analitzar, utilitzar informació...) claus per a la societat del coneixement i que després seran requerides per les empreses d'aquest tipus d'economies.
  
• és beneficiós per a l'aprenentatge al llarg de la vida.
• és un catalitzador del canvi pedagògic i promou el desenvolupament de nous métodes d'ensenyament-aprenentatge.

En conclusió una conferència llarga però àgil, que no es va fer densa en cap moment, pròpia d'una gran comunicador com va demostar mister Bates. Una autèntica lliçó de començament a final, gràcies a la qual vaig veure condensades, en el poc més de dues hores que va durar, centenars pàgines de lectura realitzades en els darrers dos anys. En tres paraules: im-pre-ssionant.

----------------------------------------------------------------------------------------
Notes:

¹[1] [Recull de ponències de les Jornades del IOC al CosmoCaixa 2007 ]
²[2] RUIZ i TARRAGO, F. (2003), Future Trends in Education: Where are We Heading? ]

³[3] [per explorar diferents visions de l'educació del futur es poden consultar llocs webs com:

• Vision for Education: The Caperton-Papert Platform
• 21st Century Learning
• 21st Century Learning Initiative
• 2020. Transforming Education and Training Through Advanced Technologies
• Cambios en los centros educativos: construyendo la escuela del futuro
  

⁴[4] en aquesta mateixa línia veure els posts anteriors següents: Com educar avui per demà?, L'escola del futur, El segle XXII al tombant del segle XXI ]
⁵[5] [VIVANCOS, J. (2006), Aprenguem del passat per construir el futur, ]
⁶[6] [interessant tenir present el concepte de desbordamenta informatiu introduït per l'Alfons Cornella en aquest article: Com sobreviure a la Infoxicació ]
⁷[7] [Irene té disponible al seu espai wiki un primer document de sintesi al voltant de reflexions sobre els canvis en el model educatiu i la relació amb les metodologies de formació en línia, des d'aquí l'animo a fer-ne una segona part!]
⁸[8] [per reflexionar sobre la idea d'aprenentatge personalitzat es poden llegir aquest dos articles post 1 i post 2 inclosos a les notes d'opinió del sempre incisiu Ferran Ruiz ]
⁹[9] [el Jordi Vivancos té obert al seu blog un debat sobre si les TIC són només eines]
¹⁰[10] [per ampliar sobre qualitat llegir: Qualitat a l'aula (I), Qualitat a l'aula (II) i Qualitat a l'aula (III)]
¹¹[11] [la formació del professorat hauria de ser coherent amb les seves competències professionals]
¹²[12] [al blog Escuela 2.0 es pot trobar un breu recull d'enllaços d'aquesta temàtica i també el Xavier Suñé té dedicada una pàgina específica molt bona per tractar sobre web 2.0 al blog de zona TIC-n]