Recordant Tony Bates al CosmoCaixa (I)

"El canvi educatiu no és una decisió tecnològica,
sinó una decisió estratègica"
Tony Bates

Avui he volgut recordar un dia intens d'aquest final de curs en el qual me vaig sentir doblement privilegiat. En primer lloc per d'haver pogut assistir a una conferència del Tony Bates i en segon lloc per haver-ho fet en bona companyia amb l'Artur, Luis i Ricard que sense dubtar-ho ni un moment es van voler apuntar altre cop a una excursió friki.

La magnífica conferència pronunciada pel Sr. Bates es va realitzar el passat 28 de juny al CosmoCaixa, en el marc de les jornades "IOC. present i futur. Nous entorns d'e-learning", i en ella va fer un magistral recorregut històric i conceptual sobre l'e-learning. Intentaré fer-ne un resum amb les ràpides notes de quadern que vaig tenir temps de prendre de la seva presentació mentres traduia mentalment de l'anglès les seves paraules.

Per començar, el Sr. Bates, va intentar centrar la definició del terme d'e-learning, mostrant com engloba diversos matisos, significant coses substancialment diferents en funció de l'entorn educatiu i de l'interlocutor que l'empra en el seu discurs o model pegagògic. Per tant, venia a explicar, fora de semblar una banalitat, és important delimitar clarament què volem dir quan parlem d'ús de les TIC a l'aula. Així es podria dir que hi ha una gradació del terme d'e-learning que aniria recorrent situacions educatives com les següents:

1. No e-learning: el procés d'ensenyament-aprenentatge es realitza de forma completament presencial i sense fer cap ús de les TIC.
2. Help: les TIC s'empren com a suport didàctic a l'aula.( indicant que, segons fonts de la OECD de l'any 2005, el 75% de l'ús educatiu de les TIC es fa en aquesta modalitat)
3. Laptop labs: la típica situació d'ensenyament-aprenentage de les TIC a l'aula d'informàtica. (segons fonts de la OECD de l'any 2005, el 10% de l'ús educatiu de les TIC es fa en aquesta modalitat)
4. Blended learning: és el mode mixt, combinant el millor de la classe presencial amb les potencialitats dels processos d'aprenentatge en entorns virtuals. ( segons fonts de la OECD de l'any 2005, tan sols l'1% de l'ús educatiu de les TIC es fa en aquesta modalitat)
5. Fully e-learning: concepte que vindria a representar els entorns clàssics d'ensenyament a distància però integrant i actualitzats amb eines TIC. (segons fonts de la OECD de l'any 2005, el 14% de l'ús educatiu de les TIC es fa en aquesta modalitat)

[Aprofundint en aquesta idea, el Jordi Vivancos té publicat l'article "Accepcions de les TIC educatives" al seu blog personal, que considero de lectura recomanable.]

Per exemplificar un possible model d'ús de les TIC en el sistema educatiu, el Sr. Bates va exposar algunes de les característiques de programes basats en blended learning que es desenvolupen al Canadà:

• la inversió en formació segueix a l'estudiant, permeten la seva mobilitat.
• els estudiants tenen accés directe a internet, a l'escola i/o a casa.
• s'estableixen canals de comunicació en dos sentits professorat-alumnat i alumnat-alumnat per múltiples vies: mail, conferència, telèfon, trobades presencials, reunions de treball...
• abans dels processos d'inscripció als cursos i matriculació, s'estableixen de forma personalitzada amb els famílies les expectatives i objectius de l'alumnat.
• quan es necessari, els programes d'aprenentatge en línia recorren a la modalitat presencial.
• el professorat adapta les activitats a les necessitats d'aprenentatge de l'alumnat i l'avalua amb freqüència.
• tots els materials educatius produïts tenen drets d'autor però són de lliure adquisició per a les escoles i per als estudiants.
• el model pedagògic està dissenyat segons principis filosòfics propis de l'objectivisme i del constructivisme, incidint especialment en aspectes de desenvolupament del raonament analític, la resolució de problemes i l'aprenentatge actiu.

[Per aprofundir en la metodologia de l'aprenentatge basat en problemes (ABP) resulta molt instructiu consultar els documents que es poden trobar la web de l'Equip ICE-UAB de Metodologies docents i Avaluació a Secundària que manté el Xavier Rosell]

A continuació el Sr. Bates va exposar els diferents arguments que fan de les TIC un motor de canvi amb impacte directe en diversos àmbits com el polític, l'econòmic, el pedagògic i el institucional. Per exemple, l'ús de les noves tecnologies en l'àmbit politic i econòmic permet assolir amb major eficència i eficàcia objectius com el següents:

• la construcció d'un discurs i d'una imatge pública de modernitat.
• la reducció de costos de producció gràcies a l'alta automatització dels processos.
  
• l'adaptació de l'educació a les necessitats canviants del món del treball, mitjançant el desenvolupament de nous mètodes d'ensenyament, la flexibilitat i la formació continuada.
• la transició d'economies industrials, basades en els recursos materials i amb treballadors de baixa qualificació professional, a economies del coneixement (interconnectades i de caràcter global com les finances, la biotecnologia, les telecomunicacions, la informàtica, l'entreteniment...) basades en la capacitat intel·lectual i amb treballadors d'elevada qualificació professional.

En aquest sentit les seves paraules me va fer pensar novament en el triangle Competitivitat-Educació-TIC del qual ja vaig apuntar algunes reflexions en el post anterior sobre l'Andreas Schleicher. Indicava Bates que les habilitats demandades per les empreses (per cert que l'Artur Tallada fa en aquest post una dissertació interessant sobre la diferència entre competències i habilitats) d'aquests treballadors/es del coneixement són les següents:

• pensament crític
• capacitat de resolució de problemes
• habilitats comunicatives
• competències digitals [Ep! per aprofundir sobre el concepte de competències digitals no deixar de llegir l'excel·lent article del Boris Mir sobre el tema]
• capacitat d'autoformació i aprenentatge autònom
• esperit emprenedor
• iniciativa
• creativitat
• flexibilitat i adaptabilitat a diferents entorns laborals
• capacitat de cooperació i treball en equip
• ...així com coneixements específics de la feina a desenvolupar

Uns treballadors que en el s.XXI, i per a les economies basades en el coneixement, hauran de ser considerats aprenents en formació continuada a la llarg de la seva vida professional (lifelong learning). I per tant cada cop serà més important desenvolupar models certificats de formació continua flexible, combinant l'educació presencial i a distància. Semblaria evident doncs que aquest escenari hauria de modificar la percepció i la concepció de l'aprenentatge, provocant a la seva vegada canvis en l'àmbit pedagògic i dels models actuals de sistemes educatius. I és precisament en aquest àmbit on l'ús de les TIC novament pot actuar com un motor de canvi. Però, tothom tenim clar per què cal canviar?