Ressonàncies en sintonia

En física la ressonància és un fenòmen interessant, pel qual la resposta en amplitud d'un sistema oscil·lador augmenta de forma espectacular quan se li proporciona energia (en forma de vibracions/oscil·lacions forçades) amb una freqüència pròxima a un valor característic del propi sistema. Per als qui tenen curiositat científica, en les següents pàgines es poden veure applets amb els quals es modelitza aquest comportament singular:

• http://www.walter-fendt.de/ph11s/resonance_s.htm
• http://www.sc.ehu.es/sbweb/fisica/oscilaciones/forzadas/forzadas.htm

A voltes he pensat que el comportament de les persones i dels grups humans també podia ésser modelitzat emprant nocions o conceptes propis de la física. Déu ser perquè sóc físic i potser no puc evitar raonar sense fer aquesta mena d'analogies. En particular, considero que la ressonància és un d'aquests fenòmens extrapolables (salvant totes les distàncies...jejeje) a les relacions interpersonals. Crec que en ocasions la resposta humana davant de determinats estímuls, diguem que, s'amplifica quan ens "toquen" la fibra sensible. I es pot amplificar en el sentit positiu per donar el millor de nosaltres mateixos, o també en negatiu per donar el pitjor. La manera com responguem dependrà en gran mesura del nostre estat d'ànim, però també del tipus d'estímul i de la persona o situació que el provoca.

No heu sentit mai que "sintonitzeu" amb la manera de fer o de pensar de determinades persones? La sintonització és un concepte molt lligat a la ressonància. De fet la sintonització té a veure amb la resposta ressonant de circuits elèctrics oscil·ladors, i és allò que permet ajustar la cerca de freqüències d'emissió en un dial (de ràdio o televisió). Quan dos sistemes d'emissió-recepció no estan sintonitzats allò que reben mútuament és soroll radioelètric. Us asseguro que jo tinc aquesta mateixa sensació de soroll quan escolto a persones amb les quals no sintonitzo en absolut!!

Per contra, quan estic proper a persones amb les quals me trobo en sintonia me sento estimulat i sóc capaç d'amplificar els meus pensaments. I no podria ser què les aportacions particulars d'un grup de persones que se senten sintonitzades i tenen la possibilitat de treballar de forma col·laborativa, acaben provocant una interferència constructiva i ressonant? Jo penso que sí, i que aquesta és precisament la manera com es generen els projectes col·lectius d'èxit.

Avui és l'últim dia de l'any 2006. Un any que he viscut amb intensitat, però que comparat amb allò que pot donar de sí el proper podria quedar-se curt...espero! Vull acabar aquest darrer post de l'any brindant per aquelles persones amb que sintonitzo, persones que m'estimo i m'estimen, per les que creuen en utopies, per les que busquen un nord, per les que escolten i s'escolten, per les disposades a córrer riscos, per les que veuen més enllà, per les rebels i per les d'esperit hacker, per tots vatros! Per Camelot! FELIÇ ANY NOU 2007 !!!!!

Venècia, arriba la televisió 2.0?

Aquestes festes nadalenques, els nous televisors de pantalla ultraplana (LCD o plasma) amb sintonitzador TDT incorporat tornen a ser un dels productes preferits pels consumidors. Quan falten pocs anys per a l'Apagada Analògica de les emissions de ràdio i televisió a la Unió Europea, els operadors i productors audiovisuals continuen lluitant de forma ferotge per ocupar un lloc preferent en la graella de sortida de la nova cursa digital. Sembla que tots els analistes mass media coincideixen a l'hora de valorar l'impacte que la televisió digital tindrà en els hàbits dels telespectadors.

Però mentrestant això succeix, ha aparegut una iniciativa de transmissió de televisió per la xarxa Internet basada en l'ús de la tecnologia P2P . La criatura que podria revolucionar de dalt a baix el mercat audiovisual s'anomena The Venice Project, i els pares de la criatura són ni més ni menys que Janus Friis i Niklas Zennstrom, els creadors respectius de Kazaa i Skype. La idea clau de l'invent radica en augmentar la qualitat de la transmissió digital de la imatge gràcies a distribució per paquets entre els usuaris de la xarxa (en comptes d'efectuar la descàrrega des d'un únic servidor central). De moment el projecte es troba en fase experimental, però la gent de Vilaweb TV que disposa d'un compte beta tester ha preparat aquest petit video explicatiu.

Pasen y vean, el espectáculo está a punto de empezar! ;-)

In’am Al Mufti

“Hem arribat en un moment de la història en que el món sencer experimenta innovacions científiques i tecnològiques capitals, canvis en els camps de l’economia i la política i transformacions de les estructures demogràfiques i socials. Aquestes transformacions radicals, que s’aniran seguint produint sense cap dubte en el futur a un ritme accelerat, per força hauran de crear tensions considerables, en particular en els mitjans d’ensenyança, que hauran d’atendre necessitats cada vegada més grans i enfrontar-se als nous desafiaments d’un món que canvia ràpidament. Si volem complir amb el que exigeix la nostra època, haurem de donar mostres de creativitat, de valentia i d’una ferma voluntat d’introduir canvis reals i d’estar a l’altura de les tasques que ens esperen...”

In’am Al Mufti

(membre de la Comissió Internacional sobre l’educació per al S.XXI. UNESCO 1996)

D'aquí a pocs dies deixarem enrera l'any 2006. Ja han passat 10 anys des de la publicació de l'Informe per a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre Educació per al s. XXI. (Barcelona: Ed. Mediterrània, 1996). No dic més, que cadascú tregue les seves pròpies conclusions al respecte.

Projecte Origami

No, no, encara que ho semble, Projecte Origami no és ni el nom d'un nou còmic manga japonès ni d'una peli sèrie B d'arts marcials!!

Projecte Origami és el nom en clau d'un projecte que ha estat desenvolupat conjuntament per tres grans corporacions high-tech: Microsoft, Intel i Samsung. L'objectiu: a partir de la base del Tablet PC dissenyar un ordinador personal de mides reduïdes (7" de pantalla i 800g de pes aprox.) i amb gran capacitat de comunicació (WIFI, bluetooth, infrarojos...) amb altres dispositius.

El resultat: l'UMPC (Ultra-Mobile Personal Computer). El Projecte Origami que es mantenia celosament guardat va ser finalment desvetllat de forma oficial a la fira mundial CeBIT 2006 celebrada la passada primavera. La multinacional coreana Samsung va aprofitar l'ocasió per presentar el seu primer prototip UMPC, el Q1. Però altres fabricants asiàtics de hardware com ASUS també vàren anunciar la propera construcció de dispositius semblants per a la tardor.

L'UMPC que es veu a la imatge és precisament l'RH2 , primer model Origami de ASUStek que finalment ja es comercialitza al nostre país. Gadget envers el qual confeso tenir serioses temptacions de consum nadalenc. Inconvenients: per un costat el preu (al voltant dels 900 eu) i per l'altre les previsibles dificultats per fer-lo córrer amb operativitat al 100% sota una distribució de Linux.

Mentrestant m'ho vaig pensant, a la pàgina web UMPC d'Intel he trobat aquest petit video promocional que mostra algunes de les possibilitats d'aplicació de l'UMPC en el camp educatiu. Un consell: mentalitats no visionàries abstenir-se de perdre el temps visionant-lo...jejeje

Camins a Camelot

"Caminante no hay camino, se hace camino al andar"
Antonio Machado

Obrint camins amb pas ferm...

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

Sopa de Cabra

Visions

El diccionari defineix la paraula visionari com el terme emprat per dessignar aquella persona que té visions, és a dir que veu coses que no existeixen sinó en la seva imaginació. Definició que, amb aquesta accepció del mot, amaga una certa connotació pejorativa. Com passa per exemple a Don Quixot, on Alonso Quijano és considerat per la resta com un boig i un visionari. Interpretació, d'altra banda, molt identificativa d'una terra que històricament ha foragitat als visionaris, a la innovació i la recerca, i on durant massa temps ha perdurat la tristament famosa màxima "¡Que inventen ellos!". I és clar, així ens ha anat.

Semblarà una obvietat, però convé dir-ho: per innnovar cal engegar un procés creatiu i per poder crear, prèviament s'ha de poder imaginar allò que es vol fer. En definitiva, per innovar és imprescindible poder visualitzar la innovació que tenim en ment i els seus efectes a l'àmbit d'aplicació en què es vol implementar. Abans de ser real, la innovació és forçosament imaginària.

Al llibre La Brújula Interior ( Ed. Urano, Empresa Activa, 2005), Álex Rovira ho descriu molt bé:

"[...]Toda realización humana ha pasado antes por la imaginación. La capacidad de generar cambios más allá de lo establecido nace de la connexión entre el deseo y la consciencia, impulsada por la fuerza del inconsciente. De estas dos frases se deriva la fórmula más poderosa del mundo:

IxD=R
(Imaginación x Deseo = Realidad)

En el mateix llibre, Álex Rovira fa un pas més enllà i trasllada aquest principi al terreny de la realització personal (molt en la línea de la màxima Make Things Happen i els plantejaments clàssics del management ):

"[...]Visualiza, es decir, imagina con claridad lo que quieres que sea tu trabajo, tu proyecto de vida, tu propósito. Imagina que aquello que anhelas ya está realizado y estás disfrutando de ello. Imagina las circunstancias que deseas, aquellas con las que te sentirías en tu rumbo, plenamente feliz. Mantén esas imágenes en tu mente y evoca los sentimientos y sensaciones de alegría, bienestar, humor, plenitud etc., que sentirías viviéndote en esas circunstancias. Recuerda que el inconsciente es tu mayor aliado y su lenguaje es el de la imaginación. Activa en él la búsqueda de esas circunstancias que tanto anhelas, trabaja para conseguirlas y no dudes de que él hará todo lo posible para complacerte."

I en el joc d'escacs, una de les coses que diferencia a un gran jugador, d'un bon jugador o d'un jugador mediocre, és precisament la seva profunditat en la visió de joc. Capacitat entesa com l'habilitat per visualitzar mentalment múltiples alternatives futures per al moviments de peces, estrutures del joc i posicions tàctiques en el tauler. Desenvolupar de forma potent aquesta capacitat d'abstracció està a l'abast de molts pocs humans i requereix anys d'entrenament. Només supercomputadors de processament en paral·lel i programats específicament per jugar a escacs, com Deep Blue o Blue Gene, poden arribar a emular el poder de la visualització mental humana.

Les visions també serveixen per avançar escenaris de futur. Al nostre país acostumem a creure que la futorologia consisteix en fer qualsevol mena de previsions sobre futur, i en aquest sentit se li acaba donant la mateixa credibilitat que a l'astrologia. Però en realitat la futorologia (també coneguda com prospectiva) és una branca d'estudi molt rigorosa que s'encarrega d'analitzar el futur sobre bases acadèmiques i experimentals ben fonamentades i que pretén deduïr com el canvis d'avui afecten a la realitat del demà. Els països més avançats es prenen molt seriosament la futorologia, futures studies en diuen els anglosaxons, i l'apliquen a multitud de camps de recerca estratègics.

Un d'aquests àmbits d'aplicació és l'educatiu. Els nord-americans en varen ser els precursors a la dècada dels 60 i en continuen essent els seus principals impulsors. No és estrany trobar-se doncs amb diferents informes que provenen d'aquella part del mundo mundial i que apunten cap a on podriar evolucionar l'educació durant aquest s.XXI. Deixo aquí enllaçades unes quantes d'aquestes visions per anar fent boca:

• Vision for Education: The Caperton-Papert Platform
• 21st Century Learning
• 21st Century Learning Initiative
• 2020. Transforming Education and Training Through Advanced Technologies

Potser sense visionaris el món seria terriblement avorrit, no? ;-)

L'Escola del Futur

El passat mes de setembre vaig escriure un post titolat Com educar avui per demà? amb la intenció d'iniciar un debat sobre les característiques que hauria de tenir l'escola del segle XXI. Reflexió, que com deia en aquell post, conforma la pregunta clau de la recerca que vull duur a terme. Curiosament, al darrer numero de setembre del butlletí InfoCatalunya, que edita la Generalitat de Catalunya, s'hi podia trobar un especial sobre l'Escola Catalana del Futur (dins d'aquest especial es fa referència al projecte Heura de desplegament d'equipaments TIC als centres educatius des del 2006 fins al 2008.) .

D'altra banda, aquest mateix mes setembre, després de més de dos anys desenvolupament, va ser finalment inaugurada a als EEUU una nova escola fruit d'un conveni entre Microsoft i el School District de Philadelphia. Aquest projecte educatiu de Microsoft s'ha anomenat Building the School of the Future. Resulta sumament útil visitar la seva web per descobrir-ne les característiques, els objectius de treball així com la filosofia pedagògica que hi ha al darrera de tot el disseny escolar. A la secció de descàrregues s'hi poden trobar interessants documents que s'han anat elaborant al llarg del projecte i que sens dubte podrien servir d'ajuda per altres iniciatives semblants.

I per un altre costat a FutureLab s'ha publicat un rigoròs informe de recerca sobre disseny d'espais d'aprenentatge: What if...? Re-imagining learning spaces. Tot plegat tinc la convicció que es disposa de suficient informació com per, si més no, saber com no haurien de ser els nous centres educatius que s'han de construïr en un futur proper. En aquest sentit, seria poc intel·ligent tornar a cometre els mateixos errors del passat. Per això fóra convenient que els projectes d'obra de centres educatius no estiguéssin completament desvinculats dels projectes educatius que s'hi han de desenvolupar un cop acabada l'obra. A l'Escola del Futur caldria pensar molt bé on posar cada totxo abans de posar-lo.