"If quality isn't in the classroom,
then it isn't on Campus".
Reprenent el fil del post anterior, aportaré la meva particular resposta als interrogants oberts que hi deixava al final. Des del meu punt de vista, el professorat hem de millorar contínuament en la nostra feina perquè el malestar causat per una mala pràctica educativa acaba per provocar-nos la infelicitat professional. I a ningú no li agrada ser infeliç. Per regla general, ens agrada sentir-nos orgullosos del què fem, de com ho fem i de per què ho fem. El pessimisme laboral permanent condueix de manera segura a la mort professional. Per tant, innovar i canviar per millorar no hauria de ser entès com una opció, sinó més aviat com una necessitat vital per als docents.
És precisament en l'organització, la planificació i l'avaluació de la millora dels processos de producció, que els models de gestió de la qualitat tenen sentit. Aquests models proporcionen eines per a sistematitzar el control de totes les fases dels processos de producció, de manera que es pot garantir que qualsevol producte o servei obtingut com a resultat d'aquests processos respon a uns paràmetres de qualitat predeterminats d'acord amb una mètrica de satisfacció de la necessitat del client.
Una bona part dels sistemes de gestió de la qualitat aplicats a centres educatius han estat orientats a millorar processos escolar que ben bé no tenen lloc dins de l'aula (els controls d'assitència, la gestió documental, els procediments de matrícula i gestió acadèmica, l'acollida de persones nouvingudes, el manteniment d'instal·lacions escolars, el pla d'evacuació, ...). Però com s'ha de definir la qualitat a l'aula? I si es pot definir, com millorar la qualitat a l'aula? De quina manera s'hauria d'implementar un sistema de qualitat a l'aula? O com fer que l'alumnat aprengui millor i el professorat eduqui millor?
El meu objectiu amb l'assistència a la
jornada de Sabadell era poder abordar en una primera aproximació alguna d'aquestes questions. Per això m'hi vaig inscriuré a la ponència B:
Qualitat a l'aula. En particular volia escoltar la comunicació del
Miguel Valero García, que portava per títol
"Qualitat sí, a l'aula també". Un títol que des del primer moment me va paréixer suggeridor perquè dona a entendre que pot haver qualitat en un centre educatiu sense que necessàriament n'hi hagi a les seves aules, o no?
A banda del conferència marc de l'Antoni Zabala, de les idees del qual parlaré en una altra ocasió, la comunicació del Miguel Valero me va semblar la més interessant i divetida del dia. Cosa que me va sorprendre gratament, ja que a voltes aquesta mena de jornades resulten més profitoses en els converses personals que s'estableixen fora dels auditoris, que no pas en allò que es diu des de les tribunes. Miguel Valero, que és enginyer d'informàtica i professor a la UPC, està treballant en un
projecte de qualitat a l'aula a
l'Escola Politécnica Superior de Castelldefels a través del qual s'intenten adaptar els principis de qualitat de les normes ISO a la docència d'algunes assignatures.
Així, en un primera versió del model de qualitat (l'anomenat nivell 0), M.Valero va explicar que una assignatura s'hauria de dissenyar tenint en compte els 5 elements següents:
Un llistat d'objetius formatius ben definits que han de ser mesurables i coherents amb el projecte educatiu de l'escola i els estudis que s'estiguin cursant.
Un programa descriptiu de les activitats que ha de realitzar l'alumne i que assegure que s'assoleixen els objetius formatius
Un sistema d'avaluació continua de la docència
Un procés de millora continuada ben documentat que use els resultats de l'avaluació per analitzar i actualitzar periòdicament els objetius formatius i/o el programa d'activitats.
Una sistema de comunicació que recopile i done accés al material que pose en evidència el nivell de qualitat de l'assignatura
Si ens fixem, els dos primers elements tenen a veure amb la programació didàctica de l'assignatura i no haurien de comportar cap dificultat per als docents, mentres que els tres restants formen part dels procediments específics d'avaluació i mesura dels sistemes de qualitat . Però aquests elements no són suficients per ells mateixos ja que s'han d'implentar d'acord amb una estratègia d'intervenció pedagògica a l'aula. I aquí és on en M. Valero va parlar de manera detallada de desenvolupar la filosofia de treball
PIGMALION (en paral·lelisme a l'anomenat
efecte Pigmalió) :
"Piénsate un programa de actividades,
de la que los alumnos no puedan escapar sin haber aprendido,
consigue que hagan esas actividades,
y si llegan al final entonces apruébalos."
L'objectiu final d'aquesta estratègia és fer desaparéixer l'examen final del procés educatiu d'ensenyament-aprenenentatge de l'assignatura, ja que si el sistema de gestió de la qualitat està desplegat al llarg de tot aquest procés, controlant el seu desenvolupament, el propi sistema ha de garantir que el servei final obtingut respongui als paràmetres de qualitat exigits. És a dir l'avaluació no es produeix al final d'un procés d'ensenyament-aprenentatge sense control, sinó durant un procés que es duu a terme sota control. Fent un paral·lisme industrial, no es tractaria de fabricar cargols sense control i al final després d'una inspecció de qualitat (examen) descartar els defectuosos, sinó de fabricar cargols amb un model de gestió de qualitat que controlant la fabricació de cargols en minimitzés els defectuosos.
Miguel Valero va acabar la seva exposició recordant els 7 principis de la docència de qualitat que haurien de guiar la nostra tasca com a professor, i dels quals escriuré en el tercer post que tancarà aquesta trilogia sobre qualitat a l'aula.
