Millorar la secundària? Sí, però com?
Aquest mes de setembre ha estat notícia que el Departament d'Educació i Universitats ha elaborat un pla per millorar els resultats acadèmics a l'educació secundària . És curiós, o no, però per regla general aquesta mena d'iniciatives acaben coincidint, o bé amb períodes electorals, o bé amb publicacions d'informes (com per exemple els famosos PISA ) sobre el rendiment acadèmic de l'alumnat del nostre país.
En aquest cas l'anunci ha estat fet pocs dies després de la publicació per part de l'OCDE de l'informe Education at a Glance 2006 (també es pot trobar traduït en castellà en format pdf o bé consultar la situació espanyola en aquest document de Word editat pel Ministerio de Educación y Ciencia). Una de les dades que posa de relleu l'estudi ( i de la qual s'han fet ressó tots els mitjans de comunicació d'àmbit estatal, a tall d'exemple es pot llegir la notícia en Periodista digital o Aprende más) ha estat que gairebé el 30% de l'alumnat d'Espanya no finalitza amb èxit els seus estudis obligatoris. Una taxa de fracàs escolar que dobla amb escreix la mitjana que l'estudi fixa en un 12%. O dit d'una altra manera en quant a resultats escolars: Espanya ocupa el lloc 23 (tan sols per davant de Brasil, Turquía i Mèxic) dels 26 paisos analitzats en l'informe.
Existeix a Espanya un organisme, Instituto de Evaluación, depenent del MEC que s'encarrega d'avaluar, realitzar i analitzar informes sobre l'estat del sistema educatiu. I a Catalunya (com en altres parts de l'estat) tenim el seu homòleg institucional que s'anomena Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. Hom pot trobar un munt d'informes, documentació, publicacions i recursos on-line en aquests organismes, però tinc la sensació que la seva tasca és bastant desconeguda (i no me refereixo al públic en general sinó als mateixos professionals del món educatiu). Doncs bé, si realment és així, aquesta gent (vull dir els tècnics que hi treballen) es deu fer un fart de llegir, reflexionar i escriure sobre les necessitats de l'educació d'avui dia veient com la major part del temps ningú els fa ni punyetero cas. I potser és així perquè pel que jo veig i pels resultats que s'obtenen als centres educatius la conclusió és òbvia.
De quan en quan, com he dit ans, es desperten voluntats polítiques i es prenen mesures correctores, però a cop de decret i diners. Potser és aquí on rau un doble error: primer per creure que proporcionar més recursos (ja siguen materials o humans) sempre equival a obtenir millors resultats i en segon lloc perquè les solucions dissenyades de dalt cap a baix no solen redreçar la cultura escolar dels centres amb dificultats. Modificar la cultura escolar o reculturitzar l'escola, vet aquí el gran problema del canvi educatiu!
Si al final tota aquesta moguda de millorar la secundària, és internalitzada pels centres com una imposició de l'administració educativa per tal de reduïr les taxes de suspesos a l'ESO i no quedar tan retratats a l'estranger, de ben segur que els centres educatius trobaran solucions imaginatives... Perquè la quëstió no ha estat mai, al meu entendre, com fer que l'alumnat aprovi més sinó com fer que l'alumnat aprengui més i millor. Malauradament no sembla haver-hi solucions màgiques. Me quedo amb aquest gran interrogant que impulsa la necessitat d'avaluar el sistema per part de PISA:
"Are students well prepared to meet the challenges of the future? Are they able to analyse, reason and communicate their ideas effectively? Do they have the capacity to continue learning throughout life? Parents, students, the public and those who run education systems continually ask these questions"
..this is the question, this is the question.
En aquest cas l'anunci ha estat fet pocs dies després de la publicació per part de l'OCDE de l'informe Education at a Glance 2006 (també es pot trobar traduït en castellà en format pdf o bé consultar la situació espanyola en aquest document de Word editat pel Ministerio de Educación y Ciencia). Una de les dades que posa de relleu l'estudi ( i de la qual s'han fet ressó tots els mitjans de comunicació d'àmbit estatal, a tall d'exemple es pot llegir la notícia en Periodista digital o Aprende más) ha estat que gairebé el 30% de l'alumnat d'Espanya no finalitza amb èxit els seus estudis obligatoris. Una taxa de fracàs escolar que dobla amb escreix la mitjana que l'estudi fixa en un 12%. O dit d'una altra manera en quant a resultats escolars: Espanya ocupa el lloc 23 (tan sols per davant de Brasil, Turquía i Mèxic) dels 26 paisos analitzats en l'informe.
Existeix a Espanya un organisme, Instituto de Evaluación, depenent del MEC que s'encarrega d'avaluar, realitzar i analitzar informes sobre l'estat del sistema educatiu. I a Catalunya (com en altres parts de l'estat) tenim el seu homòleg institucional que s'anomena Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. Hom pot trobar un munt d'informes, documentació, publicacions i recursos on-line en aquests organismes, però tinc la sensació que la seva tasca és bastant desconeguda (i no me refereixo al públic en general sinó als mateixos professionals del món educatiu). Doncs bé, si realment és així, aquesta gent (vull dir els tècnics que hi treballen) es deu fer un fart de llegir, reflexionar i escriure sobre les necessitats de l'educació d'avui dia veient com la major part del temps ningú els fa ni punyetero cas. I potser és així perquè pel que jo veig i pels resultats que s'obtenen als centres educatius la conclusió és òbvia.
De quan en quan, com he dit ans, es desperten voluntats polítiques i es prenen mesures correctores, però a cop de decret i diners. Potser és aquí on rau un doble error: primer per creure que proporcionar més recursos (ja siguen materials o humans) sempre equival a obtenir millors resultats i en segon lloc perquè les solucions dissenyades de dalt cap a baix no solen redreçar la cultura escolar dels centres amb dificultats. Modificar la cultura escolar o reculturitzar l'escola, vet aquí el gran problema del canvi educatiu!
Si al final tota aquesta moguda de millorar la secundària, és internalitzada pels centres com una imposició de l'administració educativa per tal de reduïr les taxes de suspesos a l'ESO i no quedar tan retratats a l'estranger, de ben segur que els centres educatius trobaran solucions imaginatives... Perquè la quëstió no ha estat mai, al meu entendre, com fer que l'alumnat aprovi més sinó com fer que l'alumnat aprengui més i millor. Malauradament no sembla haver-hi solucions màgiques. Me quedo amb aquest gran interrogant que impulsa la necessitat d'avaluar el sistema per part de PISA:
"Are students well prepared to meet the challenges of the future? Are they able to analyse, reason and communicate their ideas effectively? Do they have the capacity to continue learning throughout life? Parents, students, the public and those who run education systems continually ask these questions"
..this is the question, this is the question.




