Sensei
La riquesa literària de la trilogia central de l'obra de J.R.R.Tolkien és tan gran, que sempre me proporciona motius per fer-ne noves lectures i obtenir una font d'inspiració constant alhora d'interpretar la realitat que m'envolta amb un cert sentit èpic de la vida. No puc evitar doncs emocionar-me quan me venen al cap instants de l'adaptació cinematogràfica feta per Peter Jackson i que contenen una elevada intensitat dramàtica. Aquest és el cas del moment en què Ëomer fa una crida als rohirrim per tal d'anar en ajuda de les tropes sitiades de Gondor, sabedor que s'enfrotaran a vida o mort en una lluita desigual contra un enemic molt més poderòs:
"¡Hombres de Rohan, llegada es la hora! Os ata un juramento, dadle ahora cumplimiento! Por el Honor y la Tierra!!! "
Donats el temps que ens ha tocat viure, pot semblar pur frikisme el fet què a un se li posen els pèls de punta amb la frase anterior, que defensa valors com la lleialtat, la veritat, l'amistat, la fidelitat a uns ideals, l'honor o la justícia. No són pocs els que afirmen que la nostra és una societat en la qual el jovent està obsessionat per obtenir l'èxit personal ràpid i sense esforç. Per això, i malgrat el risc d'anar contracorrent (en això començo a ser un expert...jejeje), me plantejo que potser és necessari reivindicar amb força la figura del professor/a mestre/a , entès com el professorat que té la valentía d'educar als individus més enllà dels continguts curriculars que li marquen les respectives lleis educatives. És a dir un professor guia per atravessar el desert que va de l'adolescència a la maduresa de l'etapa adulta.
Els japonesos, que tenen una cultura mil·lenària, tenen una paraula específica per dessignar l'anterior concepte de mestre aplicat al camp de les arts marcials: ells en diuen sensei (els koreans ho anomenen sabonim i els xinesos sifu). Per altra banda, sendera, o camí, en japonès es diu do (en xinès tao) i per això les diferents arts marcials reben noms com ju-do, aiki-do, bushi-do.... De fet sensei significa literalment "aquell que ha caminat ans". Per tant un sensei seria com el líder d'una expedició a través de la selva o el guia expert d'una escalada que aniria marcant el camí a la resta dient: "Seguiu els meus passos, camineu per aquí ja que jo coneixo la sendera". El sensei, el mestre, és una persona que ha estudiat i practicat una determinada art o habilitat durant molt temps i que transmet amb estima i saviesa aquest coneixement als seus deixebles. La figura del sensei és respectada profundament en les cultures orientals.
Ja sé que estareu pensant que això son bojades utòpiques tipus David Carradine, i el seu alter ego shaolin "pequeño saltamontes", que no es poden traslladar a la realitat quotiadiana de l'alumnat a les aules. I de fet jo també ho pensava fins que aquest any, a mitjans setembre, vaig veure un reportatge al programa 60Minuts del C33 sobre un professor japonès anomenat Toshiro Kanamori. Us ben asseguro que, com a espectador, el documental me va deixar emocionalment en estat de xoc i com a ensenyant me va destrossar tots els referents occidentals que tenia sobre l'educació. Quan va acabar, vaig notar que tenia els ulls humits. No crec que pugue dir res millor sobre ell. Inoblidable.
"¡Hombres de Rohan, llegada es la hora! Os ata un juramento, dadle ahora cumplimiento! Por el Honor y la Tierra!!! "
Donats el temps que ens ha tocat viure, pot semblar pur frikisme el fet què a un se li posen els pèls de punta amb la frase anterior, que defensa valors com la lleialtat, la veritat, l'amistat, la fidelitat a uns ideals, l'honor o la justícia. No són pocs els que afirmen que la nostra és una societat en la qual el jovent està obsessionat per obtenir l'èxit personal ràpid i sense esforç. Per això, i malgrat el risc d'anar contracorrent (en això començo a ser un expert...jejeje), me plantejo que potser és necessari reivindicar amb força la figura del professor/a mestre/a , entès com el professorat que té la valentía d'educar als individus més enllà dels continguts curriculars que li marquen les respectives lleis educatives. És a dir un professor guia per atravessar el desert que va de l'adolescència a la maduresa de l'etapa adulta.
Els japonesos, que tenen una cultura mil·lenària, tenen una paraula específica per dessignar l'anterior concepte de mestre aplicat al camp de les arts marcials: ells en diuen sensei (els koreans ho anomenen sabonim i els xinesos sifu). Per altra banda, sendera, o camí, en japonès es diu do (en xinès tao) i per això les diferents arts marcials reben noms com ju-do, aiki-do, bushi-do.... De fet sensei significa literalment "aquell que ha caminat ans". Per tant un sensei seria com el líder d'una expedició a través de la selva o el guia expert d'una escalada que aniria marcant el camí a la resta dient: "Seguiu els meus passos, camineu per aquí ja que jo coneixo la sendera". El sensei, el mestre, és una persona que ha estudiat i practicat una determinada art o habilitat durant molt temps i que transmet amb estima i saviesa aquest coneixement als seus deixebles. La figura del sensei és respectada profundament en les cultures orientals.
Ja sé que estareu pensant que això son bojades utòpiques tipus David Carradine, i el seu alter ego shaolin "pequeño saltamontes", que no es poden traslladar a la realitat quotiadiana de l'alumnat a les aules. I de fet jo també ho pensava fins que aquest any, a mitjans setembre, vaig veure un reportatge al programa 60Minuts del C33 sobre un professor japonès anomenat Toshiro Kanamori. Us ben asseguro que, com a espectador, el documental me va deixar emocionalment en estat de xoc i com a ensenyant me va destrossar tots els referents occidentals que tenia sobre l'educació. Quan va acabar, vaig notar que tenia els ulls humits. No crec que pugue dir res millor sobre ell. Inoblidable.
posted by mcano@xtec.cat at 5:58 PM
1 comments
links to this post
